L'AMANIDA

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

Vet aquí que una vegada hi havia una dona molt vella que treballava de cuinera en una casa molt gran. Tan gran era la casa que cada vegada que la dona vella anava de la cuina al menjador es perdia. Entre passadissos i més passadissos, escales amunt, escales avall i sales pertot arreu, el seu viatge amb el dinar cap al menjador la duia sovint a les golfes o a la biblioteca. Tot això la cansava molt i, a més, mai no tenia temps de sortir d'aquella casa i prendre la fresca. De vegades mirava per la finestra de la cuina i es delia contemplant el cel blau i els arbres del jardí, però de seguida s'havia de posar a treballar i arrossegar les seves cames cansades per aquella casa inacabable.

Un dia la mestressa de la casa li va dir a la dona vella que preparés una amanida força grossa per dinar perquè tenien molts convidats. Era la primavera i per la finestra de la cuina entrava un ventet amb perfum de flors. La dona vella, revifada amb aquell ventet tan agradable, coŀlocà sobre la taula una plata molt gran de fusta per l'amanida i es posà tot d'una a rentar la verdura. Després, un cop ficades les fulles d'enciam al fons de la plata, va tallar a trossets les pastanagues, les cebes, els tomàquets i l'api. Quan ho tingué tot a la plata, ho guarní amb ametlles, olives i rodanxes de llimona. Aleshores preparà l'amaniment en una cassoleta.

Mentre barrejava l'oli, el suc de llimona i la sal, la dona vella s'estava davant la finestra i contemplava els arbres plens de fullatge i aquell cel tan blau que tot ho omplia. Va barrejar i va barrejar l'amaniment tot aspirant el ventet dolç del jardí. Tan embadalida estava que no s'adonà que un trosset de vent s'enganxava a la cullera i es barrejava amb l'amaniment.

Tot d'un plegat se'n recordà que havia de córrer, ja que ben segur que duria l'amanida a l'habitació dels nens, a la cambra de bany i a la sala de música abans de trobar el menjador, i gairebé era hora de dinar. Posà l'amaniment sobre la verdura i es preguntà si seria capaç de dur aquella plata tan gran i tan plena. La va agafar amb les dues mans, amunt, i, oh! no pesava gens. Va sortir de la cuina d'una revolada i es va perdre com de costum.

La segona vegada que passava pel rebedor la porta d'entrada era oberta. La dona vella s'afanyà cap a un passadís, confiant que la duria al menjador, quan s'adonà que la plata d'amanida no només era lleugera, sinó que es sostenia enlaire i se n'anava cap a la porta oberta. La dona vella agafà amb força la plata tot pensant: "Marededéusenyor! Un trosset de vent es deu haver ficat a l'amaniment!". Tanmateix, la plata d'amanida l'arrossegava i ella, sense pensar-s'hi més, va fer un saltiró i es posà sobre la plata per aturar-la. La mestressa de la casa, en veure que havia fet la dona vella, s'indignà, però la indignació esdevingué sorpresa quan va veure com la plata d'amanida, amb la dona vella a sobre, volava cap a l'alt sostre i feia cap a la porta oberta.

-Que s'escapa! -cridà la mestressa- L'amanida vol fugir!

Els convidats que hi havia per allí van tancar la porta ben de pressa i es van posar a fer salts provant d'aturar la plata d'amanida. Alguns es van enfilar sobre els mobles, i fins i tot n'hi va haver un que aconseguí agafar-se al llum del sostre i, allí penjat com un mico, bufetejava l'aire intentant enxampar la plata d'amanida. Tot d'una, un convidat que feia tard obrí la porta d'entrada. L'amanida, amb la dona vella a sobre, sortí com un coet cap al jardí.

Els amos de la casa i els seus convidats van córrer d'allò més enfadats pel jardí, cridant paraules molt lletges a l'amanida. Però la plata d'amanida, amb la dona vella a sobre, feia cercles sobre els seus caps com si se'n rigués d'ells. Quan se sentí el camió de bombers enfilant el carrer, la plata d'amanida pujà més amunt i se n'anà cap a l'horitzó.

L'amanida, amb la dona vella a sobre, va volar tota la tarda i tota la nit. Travessà per sobre ciutats i muntanyes, i molts ocells s'aturaven a la plata d'amanida per descansar del seu viatge. Tants ocells s'hi van posar que amb tot el pes la plata d'amanida començà a perdre altura i acabà caient al mar. Però com que era una plata de fusta va flotar sobre les aigües i, de tant en tant, algun peixet treia el cap de l'aigua per mirar la dona vella dormida sobre la verdura.

En fer-se de dia, la plata d'amanida s'aturà en una platgeta d'una illa. La dona vella s'aixecà i arrossegà la plata un xic terra endins. Va rentar la verdura, les ametlles, els tomàquets, les olives i els trossos de llimona. El mar s'emportà l'amaniment i el trosset de vent va fugir cap a les altures. Aleshores, la dona vella va fer uns solcs a la terra i hi llançà l'amanida. Un cop fet, agafà la plata de fusta, la posà sobre unes roques per fer de teulada i va tenir una caseta.

Amb el temps, verdura, tomaqueres, llimoners, ametllers i oliveres van créixer a l'illa, i la dona vella es va poder fer amanides cada dia. Però ara, quan es prepara els amaniments amb oli, llimona i sal del mar, va amb molt compte que un trosset de vent no s'hi barregi, perquè ara és molt feliç i no vol anar a cap altre lloc.

Comentaris

  • Ja he rellegit l’amanida…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 01-01-2012 | Valoració: 10

    ... i de la mateixa manera que la primera vegada que ho vaig fer, m’he perdut com la protagonista del conte. La diferència és que jo, m’he perdut en la distància del temps, he tornat per uns moments a la màgia dels anys d’infantesa en la qual tota fantasia era vàlida. Encantat de compartir llibre!
    —Joan—

  • Molt bo![Ofensiu]
    ,hv,hb,jvjhjhl | 27-06-2011 | Valoració: 10

    Hola, soc na Bel.
    Et vull dir, Shaudin, que amb aquesta història t'has superat. La teva imaginació l'ha enriquida de forma espectacular, i el final és encoratjador.
    Afegeixo que a mi també em passa el que li passava a la velleta del conte: em perdo per la casa on vaig néixer!
    La meva puntuació és d'un deu merescudíssim.

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Shaudin![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-02-2011

    Després de dos comentaris invalidats per no registrar-me correctament em disposo a assaborir per tercera vegada aquesta fantàstiva i lleugera amanida. Un relat que ja em va encisar abans de ser presentat el llibre. És un relat on la màgia, el color, i les olors combinen a la perfecció. Molt ben escrit i amb tots els ingredients que demana un lector jove i no tan jove: diversió, aventura, fantasia, humanitat, intriga, final feliç.
    Estic molt contenta de formar part d'aquest "Garbuix de contes" juntament amb tu i un bon nombre de companys relataires. Per cert, les paraules que la teva amiga Anna Mª ens va adreçar als presents el dia de la presentació del llibre van ser un esclat d'entusiasme i il·lusió per representar-te. Aquell dia et ben asseguro, Shaudin, que malgrat la distància, et vam sentir molt a prop.
    Em sap greu no haver-te fet arribar abans aquest petit comentari perquè t'asseguro que ja en tenia ganes.
    T'envio una abraçada ben forta des de L'Escala on comparteixo carrer amb l'estimada i admirada Anna Rispau. Tota una troballa!

    Mercè

  • Tinc la mania de buscar[Ofensiu]

    segons significats als escrits. A aquest no ni cal cap, queda perfecte com és. I per que no?
    Jo també vull una plata de fusta com aquesta. ¡Quina enveja em fa la vella!

    (he entrat al teu bloc i mhe quedat glaçada, glaçada, glaçada. Per cert a aquí al Berguedà diuen que fa RUFAGADA quan neva i fa sol, cosa que passa sovint els dies ventosos de hivern)

  • Hola Shaudin![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-02-2011

    En primer lloc vull demanar-te disculpes pel meu silenci tots aquests dies. Veuràs : fa un mes vaig demanar a la meva llibreria si em podien portar "Més enllà del somni " i "El secret de l'oreneta". Em van dir que sí i que trigarien una setmana però ja ha passat un mes i encara no ho han rebut. Esperava a llegir-los per comentar-los.
    Sí que em vaig fer un embolic, com molt bé tu em deies.
    Ara m'han operat de cataractes del ull esquerra i d'aqui uns dies m'han d'operar l'altre. Quan ja estigui més bé aniré a la llibreria Catalònia. Oi que era la Catalònia?
    Perdona el meu silenci i rep una carinyosa abraçada.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 19-01-2011

    pel teu comentari i gràcies sobretot perquè això m'ha impulsat a buscar l'últim relat teu i m'ha permès gaudir d'aquest fantàstic conte que m'ha deixat meravellada.

  • és molt [Ofensiu]
    tocdenit | 03-01-2011

    original m'ha agradat molt. A més, està motl ben escrit, és polit

  • torno[Ofensiu]
    joandemataro | 03-01-2011

    a agraír-te els teus comentaris i m'agrada molt la interpretació que has fet del meu poema espunyit, totes les interpretacions són bones
    desitjo que els reis et portin molta alegria
    joande

  • Des de Catalunya[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-12-2010

    Molt bones festes, Shaudin!
    Una carinyosa abraçada.

  • gràcies[Ofensiu]
    joandemataro | 18-11-2010 | Valoració: 10

    pel teu contacte
    una abraçada de mataró
    joande

  • Uoooh!![Ofensiu]
    Xess | 22-10-2010 | Valoració: 10

    Shaudín, és fantàstic!
    És tan tendre i divertit a la vegada...
    Digne de ser publicat, sí senyora...

  • Imaginatiu[Ofensiu]
    Gemmacolome | 22-10-2010 | Valoració: 8

    Hola, ha estat una lectura agradabla que m'ha deixat amb un somriure. Molt bonic i sobretot un can a la felicitat.

  • molt enginyós i divertit conte...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-10-2010 | Valoració: 10

    et felicito i com sempre t'agraeixo el teu contacte
    una abraçada de mataró
    joan

  • Un conte deliciós![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-10-2010

    No és cosa fàcil escriure un conte i aquest dóna la impressió que és la cosa més senzilla del món.
    És entretingut, divertit i escrit amb gran mestria.

    He llegit en el comentari de Unaquimera que no has estat gairebé de salut. Espero de tot cor que ja hagi passat tot.

  • Bona, aquesta amanida![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-10-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat mooolt el teu conte, Shaudin!
    Sincerament, crec que és un fantàstic relat fantàstic.
    I que, a més a més, resulta divertit!
    Bé, al menys per a aquesta lectora, perquè la pobre dona vella va patir un bon ensurt!
    Però el final de la història crec que la recompensa amb escreix... M'alegra que sigui feliç allà on és!

    Pel que fa al teu darrer comentari en el meu penúltim relat, lamento molt llegir que no et trobes gaire bé, bonica!
    Em constava que estaves molt ocupada, i fins i tot t'imaginava nerviosa mentre esperaves el resultat, però no sabia res del teu malestar.
    Jo he anat, i encara vaig, molt enfeinada... de fet, com és habitual en aquestes dates, però darrerament una mica més: em va petar l'ordinador, les urgències s'amunteguen, ...
    En fi, que entre unes coses i unes altres, no havia llegit el teu conte fins avui, però trobo que aquest ha estat un bon moment per fer-ho: m'ha alleugerit l'esperit!

    T'envio una abraçada plena de bons desitjos de recuperació per a tu,
    Unaquimera

  • Com m'agraden les amanides...[Ofensiu]
    Xantalam | 24-09-2010

    Quin conte més bonic, és ben rodó, com una globus que et duu i t'enlaira en un món de fantasia meravellós i tot a partir d'una amanida...

    Fabulós, et felicito, és realment bó!

  • Entenedor,[Ofensiu]
    panxample | 24-09-2010 | Valoració: 10

    amè, distret, divertit,....
    Un viatge enriquidor,amb una alenada d'aire nou, que ens porta a nous horitzons noves maneres de veure les coses, a obrir les finestres, renovar-nos, treure les teranyines.
    un plaer llegir-te
    avant

  • Hola Shaudin!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 22-09-2010 | Valoració: 10

    Quina il.lusió rebre notícies teves!!! he anat a veure si tenies algún relat nou i m'he trobat aquest fantàstic conte!!
    Penso que no és fàcil escriure contes, jo no m'atraveixo, han de ser originals, intrèpids, però dolços i senzills, el teu per mi reuneix tots els requisits, jo que hem considero una nena gran he viatjat amb la plata la iaia i la amanida.
    molt bó de veritat!!!

    Una abraçada de part de la Fada.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 9.78