Després de la batalla

Els morts en una guerra semblen insignificants als ulls de molts comandants, pero aquesta gent s,ha perdut I la familia ha quedat desmembrada i els amics hi han perdut molt. Perque, doncs, les batalles i els conflictes no s,aturen i els caps segueixen enviant gent a la mort per no res? ah, pel poder i la set de venjanca. Doncs mal fet!

Pensa de mí que sóc molt bleda però he passejat moltes vegades per la teva web i no trobo la adreça de correu electrònic. M'agradaria comentar-te una mica Més enllà del somni " i no vull fer-ho a Relats.
Si poguessis dir-me on la puc trobar t'ho agrairia.
Una abraçada.

Crec que la lluna preferiria amagar-se rere un núvol i no haver de il-luminar tanta desgràcia.
Tens raó,Shaudin i com deia el poeta : Dios mío, qué solos se quedan los muertos.
Espero que la teva salut estigui totalment recuperada.
Una carinyosa abraçada, benvolguda Shaudin.

Tancat el parèntesi de les vacances ( al meu pesar, ai! ;-) ), he decidit avui dedicar una estona a la lectura de les darreres creacions dels meus autors predilectes; per tant, he vingut de seguida fins el teu espai, i he tingut la gran alegria de veure que hi havia no una, sinó dues de noves per assaborir, ja que a més de la recentment publicada, havia quedat aquesta per llegir: pot ser no l'havia descobert perquè quan podia connectar-me, em dedicava a votar... ;-))
Començo. doncs, seguint l'ordre temporal en què vas enviar-les, i amb ganes de menjar-me una bona amanida, camino sota la lluna rodona i grossa després de la batalla...

El panorama que es pot contemplar sota l'astre nocturn és terrible, però ho has descrit molt equilibradament.
Resulta evident el ritme i la rima interna, que fan d'aquest relat un autèntic poema en prosa.
I el sentiment vessa des de les línies, mot a mot.

Esperant que l'estiu hagi estat bo per a tu, t'envio una abraçada,
Unaquimera

aquesta estructura de poesia que li has donat al relat, un text esfereïdor que retrata amb dolor la pèrdua de qualsevol vida humana, el truncament de les il.lusions i el terrible sotrac que suposa la mort. Bon relat!

una abraçada des de la teva terra
joan

seguim llegint-nos, al final no faig vacances, de poeta vull dir, ho necessito sino se m'omple el cap i és pitjor..
una abraçadota ben gran
l'aixalabrat de mataró
joan

intens, colpidor i suggeridor... a mi m'ha agradat de debò
rep una abraçada marinada des de mataró
joande