RECITAL A DUES VEUS PER A UN JARDÍ AMB CADÀVER

Tant ben escrit, no tinc paraules per expresar tanta bellesa!!!

He llegit el teu relat avui al matí, ha estat un bon començmet. Quina sensació de deure acomplert, de feina feta ,de venjança. Molt poètic.

Inquietant. No sé explicar prou bé la capacitat d'aquest relat per provocar en mi una sensació estranya de tasca acomplerta. Com si fos jo que m'hagués desfet del sàtrapa. Com si l'alliberament fos el meu.
La identificació funciona, i aquesta és una virtut de la narració. Funciona perquè m'atrapa. Funciona perquè, malgrat ser descriptiu, m'obliga a recrear les accions.
És curiós. Acabo de veure un documental sobre Versalles i els seus jardins. No he pogut evitar tenyir el teu relat d'un timbre o color francesos de l'època anterior a la revolució. Ja ho sé. No hi ha cap element que ho justifiqui i malgrat tot, m'ha recordat l'ambient opressiu d'una pel·lícula (Els darrers jocs prohibits), que no tenia res a veure, excepte que s'ambientava en un jardí. Enhorabona!

Jo no sóc ningú per dir si estar ben escrit o no, tan sols sóc una aprenent...
El que si et puc dir és que has utiltzat una narrativa que m'ha captivat, les metàfores... els adjectius.. la duresa i la subtilesa del relat.
M'he quedat amb les ganes de legir més.

M'adono que el comentari d'en Darkman al fòrum ha fet reviscolar el meu conte. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Celebro que trobeu tantes coses a dir d'aquest conte meu.
Conec els vostres relats i a tots vosaltres us tinc a la llista de preferits encara que només us hagi deixat, en algun moment, un sol comentari. Com ben segur també us passa a vosaltres, es volen fer moltes coses, com ara escriure comentaris a tots el relats que ens han interesat, però mai no es té temps de fer tot el que es vol fer. Aquest és també el motiu del meu llarg silenci pel que fa a penjar aquí més relats. Tanmateix, m'heu animat tant que hauré d'escriure alguna cosa ben aviat.
Per cert, Vladimir, m'apunto això que dius que et compromets a comentar la resta dels meus escrits. Ara bé: si et refereixes als que pugui penjar a RC no pateixis, però si vols dir tots els meus escrits a tot arreu tindràs més feina, començant per la novel.la.
Una abraçada a tothom,
Shaudin

L'he vist entre els últims llegits, i he decidit tornar a assaborir-lo. Crec que és el relat que més m'ha inquietat i delectat alhora dels que he llegit a R.C. Com t'havia comentat fa temps, penso que tota obra literària arriba a uns lectors més que a uns altres. A mi aquesta m'ha captivat des de la primera lectura.
Encara que estiguis molt ocupada, deixa'ns algun relat de tant en tant.

Sens dubte, un dels millors relats que corren per aquí. Pel que fa al continent, inmillorable: L'estructura narrativa amb una veu omniscient que parla d'un protagonista i es dirigeix a l'altre i el lirisme en el seu punt just d'evocar emocions i bellesa a través de les descripcion. Pel que fa al contingut, la història prèvia que origina el fet dur i punyent que dona començament al relat i la paradoxa sublim que es revela en el fet de que el que ha provocat tan mal ara sigui l'escenari d'una desfilada de vida, d'una lluita per la supervivència i el bastiment a on seguirà impertèrrit, el cicle de la natura.
Se'n va directe als meus preferits!

Encara sento a la pell l'esgarrifança del fet tan tenebrós que la protagonista descriu amb tanta naturalitat.

Utilitzes paraules bellíssimes per a explicar-nos un fet cruent i tot i no conèixer a fons els motius de l'odi que provoca el crim, comprenem els sentiments de qui l'ha realitzat.

Et felicito!

Pilar

bellíssim aquest escrit. Com si res, aparentment, les descripcions dels elements vius i morts. I tot amb molta força, tancant una contemplació per la finestra. Un recital, si, de paraules, d'harmonia.

L'he llegit i rellegit moltes vegades, i sempre hi copso alguna imatge més que arrodoneix aquest llenç amb una elegància i lirisme fora del que és habitual, i, el que té més mèrit per mi i li confereix una força inaudita, és que ens descrius un succés llòbrec i tenebrós.

M'ha agradat molt l'alternança que fas de narrador i primera persona. El títol, genial.

Chapeau, Shaudin, et felicito!


Xantalam

PS Ja no acostumo a valorar, però aquest relat m'ha encantat.

He llegit més d'un cop aquest relat, en dies diferents, i em sembla concloure que segons l'estat d'ànim de la lectora, del conjunt del text destaquen unes o unes altres frases, com si es sentissin veus diferents.
Però sempre, cada cop, s'escolta entre línies un batec fort que colpeja la sensibilitat sense ferir-la.
I que deixa empremta...

T'envio una abraçada des de la meva finestra,
Unaquimera

Shaudin, des que vaig llegir aquest relat te'l volia comentar. He trigat, però hagués hagut d'esperar més. Voldria dir tantes coses, que no sé per on començar. No m'agrada comentar perquè penso que no en sé. Però el relat m'ha corprès, m'ha seduït tant que intentaré dir-te alguna cosa.
És una història inquietant i suggerent des de l'inici al final. Està ben estructurada. És imatge, és pintura i fins i tot música. Imatge perquè ho veiem tot com en un film. Com a pintura contemplem infinitat d'imatges i matisos amb pinzellades mestres. I al fons, una música de suspens, i alhora tranquil·la i cadenciosa.
Si jo fos un pere-punyetes de crític, potser et diria que et plantegessis d'eliminar la part "social" i ho deixessis tot en una "revolta" personal (de fet, ho vaig pensar en la primera lectura, però ara penso que no). També et diria (si fos aquest crític desgraciat) que la puntuació no s'hi adiu als manuals. Si jo hagués escrit aquest relat (quina enveja més podrida em fas!) els diria a aquest crítics que anessin a parir panteres (perdoneu l'expressió), i no mouria ni una paraula, ni una coma.
Tota obra literària -sigui curta o llarga- arriba a uns lectors més que a uns altres, és cert. A mi m'ha captivat. L'acabo de llegir per cinquena vegada i no serà l'última. Enhorabona per aquest magnífic Recital d'escriptura.
De política ja te'n parlaré un altre dia. Vaig donar-me d'alta al grup "catala-sempre".

tens una prosa que flueix com un riu, mulla i renta, omple i bressola.
I a més de lo be que ho dius, dius coses que arriben i tenen pes, amb imatges potents i precises.
M'ha agradat molt.
Jordi de Gènia

Amb una veu narradora impertèrrita que demostra tenir la certesa d'haver obrat amb justícia, ens descrius, pictòricament i poètica, una escena hostil. El lector, però, va seguint la lectura d'una forma agradable, en cap moment sent repulsió cap a la imatge que veu darrere el vidre. Ha demostrat una gran habilitat per tal d'aconseguir aquest efecte.

Felicitats per aquest relat!

Núria

que les teves paraules son com pinzellades d'una aquarel·la gegantina, que en aquest cas ens mostra la humida realitat d'uns personatges sota la pluja -i aquests darrers quatre dies no ha parat de ploure per aquí- que fa encara més gòtica la imatge que ens mostres.
Mol ben narrat, l'he llegit glop a glop, un parell de cops, i he anat amarant-me de la teva prosa, que destil·la poesia, malgrat la història que ens expliques.

Felicitats Shaudin.

Ferran

El que més m'ha sorprés del teu relat és l'elevat lirisme que has aconseguit d'un procés que d'entrada és percebut pels ulls humans com a desagradable. I en canvi hi ha un bon gust, una delicadesa en el recurs de la descripció que, des del meu punt de vista, és el valor estètic que atorga més singularitat a la teua història.

Una història que impacta sobre tot per la fredor de la protagonista i per la teva habilitat narrativa que li dona força al personatge. El llenguatge molt acurat i la sintaxi perfecta. Les descripcions d'aquesta tarda de pluja, així como el detall de l'entorn, ofereixen un valor afegit important a la història. Felicitats.
Una abraçada