RECITAL A DUES VEUS PER A UN JARDÍ AMB CADÀVER

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

Entre les fulles mortes, sota les branques nues, sobre la terra molla, refugi de larves i cucs tous i tímids, reposa, i tu, darrere els vidres, mires la tarda.

Miro la tarda i no t'oblido, no et puc oblidar, no ara que tens una missió. Ara els teus ulls només poden veuen caure les fulles, oberts tal com els vaig deixar, tot i que res no veuen, i el tall del teu coll sent, si sentir poguessis, escolar-s'hi la pluja. Vaig rentar els llençols i cremar la teva roba -les teves olors de cos viu em produien nàusees-, i ara que presenteixo en tu la mateixa olor de les fulles que cauen, ja puc respirar alleujada. He guanyat la meva llibertat oferint-te a la terra que tant vas menysprear, i ara et veig tranquil al jardí complint, a la fi, una funció.

El cos es va enfonsant a la terra, es formen bombolletes entre els cabells, pel ventre despullat un ocellet es belluga tremolós i estarrufa les plomes, un altre l'atrapa fent equilibris sobre les cuixes rígides, mouen els caparrons i, enjogassats, saltironegen amunt i avall del cos. Quietud dolça de tardor, olor de fulles mortes i de fang, pluja suau sobre els braços oberts. Més enllà, el fum de la fàbrica embruta el cel de sutge i aquí, darrere els vidres, tu, pensarosa, prens un cafè amb llet.

Sé que no t'ho esperaves, havia estat una esclava submisa als teus capricis, al teu mal geni quan un article t'atacava -"subversiu", deies-, esclava com la terra que venies als homes grossos i embafosos, esclava sempre, no, no esperaves el ganivet a la gola. Esclava en el llit, en les festes, en els discursos, ombra del gran home pròsper; prosperitat basada en violacions: els vas fer fora de la seva terra, els seus llargs cabells amb la pols de l'oblit; "no els queda res", et vaig dir, i tu, amb un somriure maliciós, vas fer: "els queda la rancúnia", la porta del teu despatx tancada de cop. La terra remoguda amb les excavadores, els arbres talats, el riu contaminat, però tu ara fecundaràs la terra, el teu coll obert serà un solc per a les llavors, dels teus ulls naixeran flors, en els teus dits les arrels dels matolls trobaran nodriment, del teu melic creixerà l'arbre alt i poderós, i jo contemplaré de dia en dia, any rere any, reverdir un tros de terra.

Ha parat de ploure, la tarda es dissol amb pincellades nocturnes i se sent cridar un mussol. Ratolins marrons de panxes blanques s'amaguen a les aixelles, un cargol examina amb compte els testicles freds; el nas, les mans, els genolls trepitjats amb cautela; uns oloren prudents, d'altres cerquen un recer en els racons; les fulles el colguen, els nius es formen. En algun indret gent sense terra colpeja el tambor amb ràbia de segles, sense saber que un cos s'enfonsa a la terra, i tu, aquí darrere els vidres, contemples la pau del jardí.


Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Tant ben escrit, no tinc paraules per expresar tanta bellesa!!!

  • Anna Maria Villalonga | 23-06-2011 | Valoració: 10

    Ui, em sembla impossible no haver-lo llegit abans.
    He tirat enrere i estic d'acord amb la Maite. És un relat que pot suggerir sensacions diferents en funció del dia de la lectura.
    Jo, a diferència d'altres lectors, no he tingut la sensació de feina feta. He tingut la dolça sensació de la revenja d'algú que no pot més, però no de sortida inel·ludible, perquè de sortides n'hi pot haver moltes.
    Encara que sembli poc adient, a mi m'ha recordat el to ecològic de la cançó de Serrat, "Pare", per això de prendre la terra a la gent que no té res.
    La venjança suposo que arriba a límits insospitats quan l'assassina es complau en no enterrar el cadàver i veure com es fon amb la terra, en un acte de naturalitat salvatge. Suposo que li és igual que l'atrapin o que, per algun motiu, pensa que no passarà.
    M'agrada molt el títol del relat, tan suggerent, i el seu to poètic, una mica a l'estil Allan Poe quan els seus personatges parlen en primera persona.
    Enhorabona, Shaudin. Això és ben digne d'"A l'ombra del crim", xD!

  • Tardor[Ofensiu]
    Gemma C.O. | 23-06-2011

    He llegit el teu relat avui al matí, ha estat un bon començmet. Quina sensació de deure acomplert, de feina feta ,de venjança. Molt poètic.

  • Inquietant.[Ofensiu]
    Quico Romeu | 22-04-2011 | Valoració: 10

    Inquietant. No sé explicar prou bé la capacitat d'aquest relat per provocar en mi una sensació estranya de tasca acomplerta. Com si fos jo que m'hagués desfet del sàtrapa. Com si l'alliberament fos el meu.
    La identificació funciona, i aquesta és una virtut de la narració. Funciona perquè m'atrapa. Funciona perquè, malgrat ser descriptiu, m'obliga a recrear les accions.
    És curiós. Acabo de veure un documental sobre Versalles i els seus jardins. No he pogut evitar tenyir el teu relat d'un timbre o color francesos de l'època anterior a la revolució. Ja ho sé. No hi ha cap element que ho justifiqui i malgrat tot, m'ha recordat l'ambient opressiu d'una pel·lícula (Els darrers jocs prohibits), que no tenia res a veure, excepte que s'ambientava en un jardí. Enhorabona!

  • Duresa i subtilesa...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 23-02-2010 | Valoració: 10

    Jo no sóc ningú per dir si estar ben escrit o no, tan sols sóc una aprenent...
    El que si et puc dir és que has utiltzat una narrativa que m'ha captivat, les metàfores... els adjectius.. la duresa i la subtilesa del relat.
    M'he quedat amb les ganes de legir més.

  • Companys i companyes[Ofensiu]

    M'adono que el comentari d'en Darkman al fòrum ha fet reviscolar el meu conte. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Celebro que trobeu tantes coses a dir d'aquest conte meu.
    Conec els vostres relats i a tots vosaltres us tinc a la llista de preferits encara que només us hagi deixat, en algun moment, un sol comentari. Com ben segur també us passa a vosaltres, es volen fer moltes coses, com ara escriure comentaris a tots el relats que ens han interesat, però mai no es té temps de fer tot el que es vol fer. Aquest és també el motiu del meu llarg silenci pel que fa a penjar aquí més relats. Tanmateix, m'heu animat tant que hauré d'escriure alguna cosa ben aviat.
    Per cert, Vladimir, m'apunto això que dius que et compromets a comentar la resta dels meus escrits. Ara bé: si et refereixes als que pugui penjar a RC no pateixis, però si vols dir tots els meus escrits a tot arreu tindràs més feina, començant per la novel.la.
    Una abraçada a tothom,
    Shaudin

  • Recital de bona literatura[Ofensiu]
    JoanaCarner | 22-02-2010 | Valoració: 10

    L'he vist entre els últims llegits, i he decidit tornar a assaborir-lo. Crec que és el relat que més m'ha inquietat i delectat alhora dels que he llegit a R.C. Com t'havia comentat fa temps, penso que tota obra literària arriba a uns lectors més que a uns altres. A mi aquesta m'ha captivat des de la primera lectura.
    Encara que estiguis molt ocupada, deixa'ns algun relat de tant en tant.

  • Esplèndid!!![Ofensiu]
    copernic | 22-02-2010


    Sens dubte, un dels millors relats que corren per aquí. Pel que fa al continent, inmillorable: L'estructura narrativa amb una veu omniscient que parla d'un protagonista i es dirigeix a l'altre i el lirisme en el seu punt just d'evocar emocions i bellesa a través de les descripcion. Pel que fa al contingut, la història prèvia que origina el fet dur i punyent que dona començament al relat i la paradoxa sublim que es revela en el fet de que el que ha provocat tan mal ara sigui l'escenari d'una desfilada de vida, d'una lluita per la supervivència i el bastiment a on seguirà impertèrrit, el cicle de la natura.
    Se'n va directe als meus preferits!

  • Tenebrós i elegant.[Ofensiu]
    Vladimir | 22-02-2010

    Com que l'amic darkman n'ha fet propaganda al fòrum, m'ha picat la curiositat rellegir aquest conte, que recordo haver llegit ja en una ocasió fa molts mesos (però que no vaig tenir temps de comentar: sempre anem de corcoll!).

    Aquest és un molt bon conte en el qual, malgrat la truculència de l'argument, predomina el lirisme i una subtil ironia (el cadàver de l'home dèspota que compleix "a la fi, una funció" és d'un humor negríssim!). La història del que ha passat no s'exposa de manera directa, sino que es va endevinant a mesura que el lector avança en la lectura. També és un text del qual se'n poden desprendre lectures al·legòriques (l'home enfontsant-se en la terra humida del qual creixerà "l'arbre alt i poderós"). El relat és ple d'encerts poètics ("el teu coll obert serà un solc per a les llavors") i d'imatges inspiradíssimes (el cargol que "examina amb compte els testicles freds" és la meva preferida!).

    Només hi ha dos detalls que em molesten (manies personals!). D'una banda l'abús d'adjectius al primer paràgraf: tots els substantius de l'inici del conte duen adjectiu (fulles mortes, branques nues, terra molla, cucs tous i tímids...). Crec que el ritme de la prosa se'n ressent, encara que és probable que sigui un efecte volgut per l'autora. A mi, però, em resulta cacofònic i previsible, defecte que no és present en la resta del text, que flueix amb elegància fins el final. L'altre inconvenient, pel meu gust, és el títol: això de "Recital a dues veus"... no ho sé, és una mica redundant, perquè que hi ha dues veus és evident, per tant manifestar-ho al títol no aporta res de nou al relat. Pel meu gust hauria quedat més suggeridor "Jardí amb cadàver". D'altra banda mai no es parla d'un recital "a una" o "a dues" o "a tres veus"... musicalment parlant, així que el símil musical no és gaire encertat (sí es parla d'una obra de música escrita per a dues veus, tres, quatre, etc. però no d'un recital, que és sinònim d'"actuació" o "concert").

    I per acabar: com pot ser que la Shaudin faci tants mesos que no ens hagi regalat amb cap altre relat? Això és una vergonya! Jo agraïria que pengés més sovint els seus contes aquí... I diré més: em comprometo a comentar la resta dels seus escrits, i tots els que vagin venint en un futur!
    Vladimir.

  • Genial![Ofensiu]
    brins | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Encara sento a la pell l'esgarrifança del fet tan tenebrós que la protagonista descriu amb tanta naturalitat.

    Utilitzes paraules bellíssimes per a explicar-nos un fet cruent i tot i no conèixer a fons els motius de l'odi que provoca el crim, comprenem els sentiments de qui l'ha realitzat.

    Et felicito!

    Pilar

  • Tanta vida en un jardí,[Ofensiu]
    RATUIX | 02-06-2009

    bellíssim aquest escrit. Com si res, aparentment, les descripcions dels elements vius i morts. I tot amb molta força, tancant una contemplació per la finestra. Un recital, si, de paraules, d'harmonia.

  • Absolutament perfecte, meravellós,[Ofensiu]
    Xantalam | 01-06-2009 | Valoració: 10

    L'he llegit i rellegit moltes vegades, i sempre hi copso alguna imatge més que arrodoneix aquest llenç amb una elegància i lirisme fora del que és habitual, i, el que té més mèrit per mi i li confereix una força inaudita, és que ens descrius un succés llòbrec i tenebrós.

    M'ha agradat molt l'alternança que fas de narrador i primera persona. El títol, genial.

    Chapeau, Shaudin, et felicito!


    Xantalam

    PS Ja no acostumo a valorar, però aquest relat m'ha encantat.




  • Unaquimera | 19-04-2009

    He llegit més d'un cop aquest relat, en dies diferents, i em sembla concloure que segons l'estat d'ànim de la lectora, del conjunt del text destaquen unes o unes altres frases, com si es sentissin veus diferents.
    Però sempre, cada cop, s'escolta entre línies un batec fort que colpeja la sensibilitat sense ferir-la.
    I que deixa empremta...

    T'envio una abraçada des de la meva finestra,
    Unaquimera

  • Pintura, imatge en moviment, música.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 17-04-2009 | Valoració: 10

    Shaudin, des que vaig llegir aquest relat te'l volia comentar. He trigat, però hagués hagut d'esperar més. Voldria dir tantes coses, que no sé per on començar. No m'agrada comentar perquè penso que no en sé. Però el relat m'ha corprès, m'ha seduït tant que intentaré dir-te alguna cosa.
    És una història inquietant i suggerent des de l'inici al final. Està ben estructurada. És imatge, és pintura i fins i tot música. Imatge perquè ho veiem tot com en un film. Com a pintura contemplem infinitat d'imatges i matisos amb pinzellades mestres. I al fons, una música de suspens, i alhora tranquil·la i cadenciosa.
    Si jo fos un pere-punyetes de crític, potser et diria que et plantegessis d'eliminar la part "social" i ho deixessis tot en una "revolta" personal (de fet, ho vaig pensar en la primera lectura, però ara penso que no). També et diria (si fos aquest crític desgraciat) que la puntuació no s'hi adiu als manuals. Si jo hagués escrit aquest relat (quina enveja més podrida em fas!) els diria a aquest crítics que anessin a parir panteres (perdoneu l'expressió), i no mouria ni una paraula, ni una coma.
    Tota obra literària -sigui curta o llarga- arriba a uns lectors més que a uns altres, és cert. A mi m'ha captivat. L'acabo de llegir per cinquena vegada i no serà l'última. Enhorabona per aquest magnífic Recital d'escriptura.
    De política ja te'n parlaré un altre dia. Vaig donar-me d'alta al grup "catala-sempre".

  • Feia dies que no et llegia[Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 07-04-2009 | Valoració: 9

    tens una prosa que flueix com un riu, mulla i renta, omple i bressola.
    I a més de lo be que ho dius, dius coses que arriben i tenen pes, amb imatges potents i precises.
    M'ha agradat molt.
    Jordi de Gènia

  • Molt bona prosa poètica![Ofensiu]
    nuriagau | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Amb una veu narradora impertèrrita que demostra tenir la certesa d'haver obrat amb justícia, ens descrius, pictòricament i poètica, una escena hostil. El lector, però, va seguint la lectura d'una forma agradable, en cap moment sent repulsió cap a la imatge que veu darrere el vidre. Ha demostrat una gran habilitat per tal d'aconseguir aquest efecte.

    Felicitats per aquest relat!

    Núria

  • Diria [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-03-2009

    que les teves paraules son com pinzellades d'una aquarel·la gegantina, que en aquest cas ens mostra la humida realitat d'uns personatges sota la pluja -i aquests darrers quatre dies no ha parat de ploure per aquí- que fa encara més gòtica la imatge que ens mostres.
    Mol ben narrat, l'he llegit glop a glop, un parell de cops, i he anat amarant-me de la teva prosa, que destil·la poesia, malgrat la història que ens expliques.

    Felicitats Shaudin.

    Ferran

  • Un singular objecte de poesia[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 31-03-2009

    El que més m'ha sorprés del teu relat és l'elevat lirisme que has aconseguit d'un procés que d'entrada és percebut pels ulls humans com a desagradable. I en canvi hi ha un bon gust, una delicadesa en el recurs de la descripció que, des del meu punt de vista, és el valor estètic que atorga més singularitat a la teua història.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Gess Artré | 29-03-2009 | Valoració: 10

    Una història que impacta sobre tot per la fredor de la protagonista i per la teva habilitat narrativa que li dona força al personatge. El llenguatge molt acurat i la sintaxi perfecta. Les descripcions d'aquesta tarda de pluja, així como el detall de l'entorn, ofereixen un valor afegit important a la història. Felicitats.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: