Ferit de mort (Concurs ARC de Microrelats. Tema: IRA)

Sempre em de mirar les coses des de tots els punts de vista! I com molts d'altres no estic gens d'acord amb la tauromàquia. Et felicito!
Edgar

Molt bon relat el teu, Montse.
Qui som nosaltres per a torturar d'aquesta manera tan cruel un animal tan bell?
No som ningú, però el més trist és dir-li "festa" a aquesta barbàrie...
Una abraçada!
FRANCESC

He oblidat d'adjuntar-te la vinyeta que apareixia ahir al diari digital El País. Molt oportuna pel teu magnífic relat.

Raül

Els polítics romans van cercar solucions als problemes socials mitjançant la distracció, allò que els intel·lectuals anomenaren com a panem et circenses. El que avui en diríem futbol i toros, tot i que aquest darrer espectacle –martiri, millor dit– sembla tenir els dies comptats –o no.

Sigui com sigui, el teu relat, portat amb la dosi suficient de suspens propi d’un bon estratega, posa unes bones bases per decantar-se cap a solucions més assenyades. Ja, d’entrada, justifiques a bastament la ira acumulada en l’animal –allò que als taurins els sembla “bravura i casta”, per justificar tant de patiment. I, per aconseguir-ho, atorgues al brau qualitats humanes, capacitat de reflexió, la qual cosa ubica sàviament el lector en un equívoc molt ben aconseguit.

Ah, quin descans li queda al protagonista després de la venjança! I als lectors, a part de la satisfacció d’haver llegit un relat excepcional, també ens fa gràcia que tothom rebi el que es mereix. Però, la mort a traïció... Malauradament, és una injusta recompensa a un contrincant que havia guanyat el combat, no trobes?

Et felicito.

Raül

Ens has dut per on tu ho volies i una segona lectura et mostra el mestratge que has fet servir per conduir-nos fins aquests final desesperat i no esperat, però que en aquesta segona lectura es mostra del tot coherent i ben trobat. Felicitats, per a mi ets una candidata amb aquest relat, a veure si l'encerto!

Ferran

Practicament el millor relat sobre la ira i frustració que he llegit fins el moment. Pobres animals!

Excel·lent i sorprenent relat, colpidor i reivindicatiu. El tema "Ira" s'està tocant des de perspectives diverses: la dels morts, la de Déu, la del brau... No pensava que donés tant de joc.
El teu és un dels que més m'ha agradat. Et felicito.

un bon relat montse , l'haurien de llegir aquests que han signat l ILP de la fiesta nasional !!

salutacions
joan

Redéu, no m'esperava aquest final! Magnífic! I és que realment és molt difícil defensar un espectacle on es mareja, es claven sis o vuit ganivets, una llança insistentment, una espasa fins la medula, un mareig constant i un punyalet vital a un animal. Fa poc vaig visitar Sevilla. La plaça de toros de la Maestranza és preciosa, però el que s'hi fa, lamentable. Una contradicció més d'aquesta inexplicable Espanya. Una abraçada Montse.

Aleix

Ostres Montse,d'entrada se't va posant la pell de gallina!
Fins a la meitat del relat aconsegueixes fer pensar que es tracta d'una persona, d'una persona a la que li han ensenyat uns principis, desprès vas veient que es tracta d'un animal, però no per això deixes de tenir "la pell de gallina".
Reflecteixes molt bé i amb poques paraules la trista vida d'aquestes pobres bèsties, que fins el moment del terrible final que els hi espera només sortir a la plaça, van ben enredades. Bona alimentació, molta cura i atencions perquè estigui ben ferm a l'hora d'anar al seu patíbul.
Una abraçada.

Gemma

Molt colpidor. M’ha arribat al cor. Al principi no sabia que es tractava d’un brau, em pensava que era algú ferit de mort en un sentit metafòric i gairebé em sentia identificada i tot. Més endavant ja m’he adonat de què anava la cosa, però el relat em tenia agafada amb l’ai al cor.
Tu has tornat la dignitat a aquesta pobra bèstia al fer-nos sentir tot el seu patiment com nostre.
Magnífic!
Una abraçada,
Shaudin

Quina sorpresa!!, fins al final no se sap. Un relat ben tramat. M'ha agradat molt el tema. Pobre toro quin patiment innecessari, quins humans més inhumans! Ara que semblava que havíem aconseguit que no martiritzessin els animals...

Una abraçada, Montse,

Materile