En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo en Joan, sí que n'era, d'altra banda, però, dins del seu cap només semblava haver-hi un buit insondable.

Aquell dia, doncs, en Joan era al carrer amb el mateix posat de babau de sempre. Era un matí d'estiu i feia un sol que picava -potser no havia estat encertat anar a córrer, potser seria millor anar al gimnàs. Tanmateix, davant del seu edifici s'estenia un bosc espès i ombrívol que li estalviaria el sol. Tot i que si anava per allí les noies no el veurien passar, de segur que pagava la pena anar pel bosc. Restà uns moments allí plantat gratant-se el cap, indecís -pensar li feia venir picor; no estava acostumat a pensar, ell-; a la fi passà el carrer i s'endinsà entre els arbres.

Quan en Joan estava corrent per un indret molt fosc del bosc, es sobtà en veure una dona al mig de camí; una dona, a més, que duia un vestit llarg negre i un cistell tot ple d'herbes. En Joan, perplex, s'aturà a unes passes de la dona.

-Hola guapo -feu ella amb una veu molt clara-. No tens pas gana?

-... -va rumiar ell.

-Tinc un pastís molt bo a casa. Vols venir?

La dona se n'anà sense esperar resposta i en Joan la seguí -de sobte tenia molta gana-, fins a arribar a una caseta de color violeta amb porticons grocs a les finestres. S'hi van ficar i una barreja d'olor d'herbes i mel i xocolata embolcallà en Joan que s'entaulà tot d'una davant d'un enorme pastís. Se'l va anar menjant en silenci. La dona li explicà que era una bruixa i ell la mirà amb una certa aprensió, però no es decidia a deixar aquell pastís tan deliciós; a més, la dona -cara pigada, dents molt blanques i ulls riallers- no li semblava perillosa. Ella va parlar molt -qui sap ben bé de què- i ell va menjar. En acabat, ben tip i sense ni donar les gràcies, en Joan se'n va anar.

Aquest esdeveniment es repetí dia rere dia: sortida al carrer amb cara de tòtil, córrer pel bosc, la bruixa d'ulls riallers que l'atipava i, bé, tornem-hi. En Joan, però, s'adonà que s'estava engreixant molt i les noies ja no se'l miraven com abans. I així arribà el dia que en Joan anà a córrer pels carrers i mai més no va tornar ni a casa la bruixa ni al bosc.

La bruixa se sentí alleujada: ja n'estava tipa d'aquell noi beneit i avorrit que solament menjava i mai no deia res. Quan en Joan va desparèixer de la seva vida, es va fer amiga d'un bruixot que menjava poc, reia molt i parlava de filosofia i de política.


Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-03-2015 | Valoració: 10

    Quin relat més simpàtic

  • Gràcies pel relat[Ofensiu]
    Pau Mora | 13-06-2012 | Valoració: 10

    Les bruixes d'ara ja no son com les d'abans

  • Obesitat infantil[Ofensiu]

    Hahahahhaha.
    Un bon problema, això de menjar sense solta ni volta. Serà babau!
    Molt xulo, Shaudin.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Quico Romeu | 20-08-2011

    Ha ha ha... molt bo.
    És el conte dels errors! (parafrasejant la comèdia...)
    L'error de la bruixa, el primer dia.... i el de base del noi...
    Segurament també l'error dels pares del noi, però seria un altre conte, oi?

  • REFLEXIÓ[Ofensiu]
    Elena la Sabatera | 19-08-2011 | Valoració: 10

    És un relat, fabul.lós, de gran actualitat, una reflexió molt encertada sobre el culte al cos durant l'adolescència, i la mancança de cap interés per qualsevol tema al.lié al seu aspecte.

  • Realitat[Ofensiu]
    Gemma C.O. | 19-08-2011 | Valoració: 9

    Un fantàstic relat que convina la fantasia de sempre en els contes i l'actualitat més real. Felicitats.

  • Tot plegat, UN BON CONTE![Ofensiu]
    brins | 02-03-2010 | Valoració: 10



    Conté tots els ingredients que calen a un bon conte, un bosc, una bruixa lletja, bones menges..., i, a més a més, una moralitat imprevista, al final, que evidencia que la cultura és el que preval en un ser humà.

    M'ha encantat, a més, l'agilitat de la redacció, la fina ironia que desplega en tot moment, i la correcció gramatical amb què està escrit.

    Et felicito, Shaudin!

    Una abraçada afectuosa,

    Pilar

  • El gir[Ofensiu]
    qwark | 23-02-2010

    Aquest relat és un exemple de llibre de com donar un gir final a la història per tal que canvii totalment el sentit de la mateixa.

    Però de fet ho fas tan bé, que sembla tenir alguna cosa única.

    Un plaer llegir-te, Shaudin.

  • hahhahaha[Ofensiu]
    eevitaaa**** | 23-02-2010

    que divertit! jajja
    però si n'estava farta la bruixa del noi, se l'hauria d'haver menjat directament!haaha
    deuu!

  • I un de bruixes...[Ofensiu]
    Vladimir | 23-02-2010

    Fa un parell de setmanes em va tocar organitzar el Repte Clàssic al fòrum de Relats i vaig triar com a tema "Bruixes i bruixots" (inspirat per la lectura de dos excel·lents contes de Rodoreda que acabava de llegir, en els quals hi apareixin bruixes). Aquest relat teu hi hauria escaigut al Repte! M'agraden molt els contes que parteixen dels tòpics literaris, per donar-los la volta. Aquí tenim tots els elements coneguts (un bosc, una bruixa, una casa -que no és de xocolata en aquest cas- etc.) que fan un tomb inesperat al final.
    El conte té tota aquella ironia que celebro en allò que llegeixo. Gràcies.
    Vladimir.

  • M'agraden els contes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-02-2009 | Valoració: 10

    I les Històries. El conte descriu molt bé aquest personatge d'en Joan.
    Gràcies pel teu comentari al Relat dels Sorolls... qui truca a la porta, també és un soroll o potser un so, era el meu fill.

  • Fantasia divertida[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2009

    M'agraden els contes, així que en arribar fins al teu espai per una d'aquelles casualitats pròpies d'aquest web i veure el títol d'aquest relat, l'he obert de seguida...

    He trobat un conte fantàstic, sense dubtes de cap tipus, ja que inclou un bosc amb racons foscos, una dona herbolària que declara ser una bruixa, pastissos diaris i gratuïts, un bruixot filòsof, ... però que resulta ser també una història irònica, plena de frases amb ingeni i divertides que provoquen el somriure!

    Ara que t'he descobert, tornaré a passar per aquí, a fi de conèixer millor el teu estil... si no et molesta, és clar!

    T'envio una abraçada per celebrar que avui t'he descobert com autor/a,
    Unaquimera

  • Conte amb moral i bon humor[Ofensiu]
    Rosa Nebot i Carrió | 02-02-2009 | Valoració: 8

    La moral del conte és que no s'ha de ser engreït, estúpid i crèdul. El xicot es mereix que la bruixa l'engalipi.
    Es una narració molt ben escrita, amb un llenguatge acurat i absoluta correcció gramatical (cosa difícil de trobar, actualment). El text és agil i destil·la bon humor. En definitiva, m'ha agradat molt.

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: