Cal tenir estrella

Un relat de: uanra
      Un dia va caure una estrella del cel i vaig anar a mirar com es trobava. Em va semblar simpàtica i li vaig donar menjar i la vaig convidar a viure a casa meva. Ella m’ho va agrair amb un somriure de punxa a punxa i va acceptar.
      Va passar molt temps fins que va arribar un dia que ens vam enfadar. Jo tenia molta gana perquè l'estrella se m’havia menjat l’esmorzar.
      A l’hora de l’esbarjo, quan estava jugant, havia deixat l’entrepà sobre el banc del pati i aquella maleïda estrella se'l va cruspir.
      Quan la vaig veure jugant amb els meus amics li vaig anar a demanar que volia parlar amb ella, va respondre que sí i li vaig començar a dir:
      —Tu sempre et menges el que és meu, cap de suro.
      Ella em va respondre:
      —Perquè tu sempre t’oblides de donar-me menjar, tros de quòniam.
      —Ah, el que passa és que sempre me n’oblido perquè mai no em dius que tens gana.
      —Ah, ara sembla que no sàpigues que les estrelles també mengen.
      —Ja no parlo amb tu, maleïda estrella,
      —D’acord, maleït nen.
Me’n vaig anar a casa, l’estrella em va seguir i li vaig dir:
      —Per què em segueixes?
      —Perquè vivim a la mateixa casa.
      Li vaig respondre:
      —Tu ja no vius a casa meva.
      Ella va empal·lidir i va marxar. Se’n va anar a viure als afores de la ciutat. A la nit, quan me’n vaig anar a dormir vaig dir: «bona nit», però l’estrella no hi era. Se’m feia estrany dir bona nit i que ningú no em respongués.
      L’endemà em vaig despertar i vaig anar a esmorzar. Quan anava a agafar dos gots de llet, em vaig aturar a pensar dos segons: l’estrella no hi era, així que només n’havia d’agafar un.
      Això m'ha passat cada dia des d'aquell dia que l'estrella va marxar.
      Avui a l’escola m’han anunciat quatre exàmens per a la setmana vinent.
      Quan tornava a casa he començat a explicar tota la feina que m’havia posat el professor, com feia quan anava cap amb l’estrella, però la gent se'n reia perquè veien que parlava sol.
      Ja a casa, he anat a la cuina a berenar, i quan estava a punt de preparar dos gots de llet, m'he adonat que enyoro molt l’estrella i que cal que fem les paus, i així ho he fet.
      He anat als afores de la ciutat per veure l’estrella i l'he trobada estirada entre dos cartons. Li he demanat perdó:
¬      —Tenies raó, és veritat que no et dono menjar, ho sento molt, haver-te deixat aquí fora.
      —Jo no m’hauria d’haver menjat el teu entrepà.
      Tots dos ens hem abraçat i hem decidit seguir la vida de sempre.

Comentaris

  • Hola Arnau[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 18-02-2013 | Valoració: 10

    Sempre que et llegeixo m’ho passo d’allò més bé.
    Aquest relat és molt bo i té detalls genials. Em complau molt saber que compartim llibre.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Un somrís de punxa a punxa![Ofensiu]

    M'ha agradat aquest somrís, uanra, ha estat una bona pensada descriure'l així. No me n'havia adonat de que els estels riuen, però no és estrany perquè les persones grans ja no els mirem els estels, estem massa ocupats en mirar les bajanades del dia a dia. Tampoc sabia jo que les estrelles tenien gana. Però, per què no n'havien de tenir? Són éssers vius: neixen i moren com nosaltres. I tampoc sabia que podien ser les nostres amigues, però ja veig que sí, que tu n'has escollit una i que ella t'ha escollit a tu com a company.

    No paris d'escriure, tens molta imaginació.
    Petonets

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic (amb els tutors associats a l’ARC).

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • En aquest conte[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-06-2012 | Valoració: 10

    destaques un dels sentiments més meravellosos que tenim : l'amistat.
    Molt ben escrit , amè i entretingut. Quan estigui enfadada amb algú me'l tornaré a llegir i segur que se'm passa.
    Em va saber greu no poder veure el reportatge de "Criatures fantàstiques. Quan ho vaig saber ja s'havia emès. He sabut pels comentaris que va ser tot un èxit. Llàstima que fos tan curt. La meva més sincera enhorabona, uanra.
    U na abraçada a la mare i als avis. A l'âvia no la conec però espero que accepti també la meva abraçada i poder conèixer-la algun dia.
    Un petó molt fort.

  • Hem pensava...[Ofensiu]

    Hem pensava que aquest any no arribaries a temps de penjar el conte. Veig que has trigat força però ho has aconseguit.
    La convivència, la bona convivència és una cosa molt bonica... Sembla que sigui molt fàcil. De fet ho és; només falta bona voluntat per les dues parts i, si aquesta es trenca, s’ha de saber rectificar i assumir-ne les culpes.
    —Avi Joan, el de la iaia—

  • Cal tenir estrella[Ofensiu]
    Materile | 29-04-2012 | Valoració: 10


    Felicitats, uanra! És un relat molt bonic, molt ben tramat i amb una moralitat. És molt important saber donar importància a les amistats. Sovint ens enfadem per coses sense importància i acabem perdent aquella amistat, és a llavors quan ens sap greu perquè notem el buit que ens ha deixat. Val més dicutir una mica que estar sempre sol.

    M'ha agradat molt l'enfoc que li has sabut donar. Una idea molt bona.

    Una abraçada,

    Maria Teresa (Materile)

  • A mi em sembla...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-04-2012 | Valoració: 10

    que tenir una estrella és ben bé com tenir un amic amb qui comfiar. Algú amb qui comparteixes el bo i el no tan bo de les vivències de cada dia. I, és clar, dins d'aquestes vivències hi ha moments alegres i moments en els que no estem d'acord, i fins i tot ens enfadem. Però el que compta, per sobre de tot, és el fet de ser capaços de dir dues coses importants: "ho sento i et trobo a faltar quan no hi ets". Penso que quan ets capaç de dir aquestes dues coses a algú, ja és un amic per sempre. I a mi m'agrada molt com ho has explicat, a través d'aquesta aventura amb l'estrella. Una estrella que sap somriure de punta a punta ha de ser, per força, una estrella molt especial.
    Escolta, també m'agrada molt la fotografia que has penjat. Trobo que fas cara de pillo amb aquesta aclucada d'ull a la càmara!
    Una abraçada i un petó ben gran, Uanra (Arnau), i segueix escrivint, sisplau, perquè ens encanta llegir les teves històries.

  • I tant que sí, uanra! Tu sí que tens estrella!!![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-04-2012 | Valoració: 10

    Cadascú n'hauria de tenir una! Això seria magnífic! Podríem barallar-nos amb ella, i després fer les paus, i seguir vivint aventures, i, evidentment, compartint uns bons entrepans i bons gots de llets per anar creixent, i creixent fins arribar al firmament, per exemple.
    Amb un somriure de punxa a punxa ( m'ha encantat aquesta expressió tan ben trobada) et felicito pel teu conte. Un conte divertit, entremeliat, i amb un missatge preciós: el de l'amistat i el perdó. Tots cometem errors però cal perdonar-los. I és que, com bé dius en el títol, cal tenir estrella. Molt bé, noi!
    Estàs fet un relataire ple d'imaginació, i amb un punt d'humor que no sé pas d'on l'has tret, jeje!!!
    Una abraçada ben forta, uanra.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de uanra

uanra

25 Relats

347 Comentaris

68181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em dic Arnau. Vaig néixer, a Barcelona, el 17 d'agost del 2002.

Em vaig estrenar a Relats en català amb 6 anys i molta il·lusió per aprendre a escriure i fer amics. Ara ja tinc uns quants amics relataires i tinc 11 anys!

M'agrada l'aeromodelisme (com al meu pare) i escriure contes (com al meu avi, en Joan Gausachs i Marí i la meva mare, la nuriagau).

Faig 6è de primària i sóc un Llop al cau de la meva escola Maristes Sants Les Corts

Agraeixo l'acollida que m'heu fet a RC

arnausoler2002@hotmail.com