Fang i llimones

Un relat de: Shaudin Melgar-Foraster

Fa uns mesos vaig llegir unes narracions de l'escriptora catalana Rosa Nebot a Relats en Català. Ara he tingut l'oportunitat de llegir la seva noveŀla "Fang i llimones". Per fer-ho curt, us he de dir que és magnífica, i per fer-ho més llarg, us en comentaré algunes coses.

Abans de res us he de dir que Rosa Nebot té un domini de la nostra llengua que podria ser l'enveja de molts escriptors. Tanmateix, després d'haver llegit el seus relats, no em va sorprendre. També us puc dir que la seva noveŀla és molt engrescadora, però l'haureu de llegir per donar-me la raó. Què més us podria dir sense revelar-ne el contingut? A veure...

"Fang i llimones" té dues veus que narren tota la noveŀla; dues veus (dues narradores) que són també els personatges principals i que s'adrecen directament al lector implícit. No hi ha cap més narrador que interfereixi en la narració i només trobem, a més de les dues narradores, les veus dels personatges en els nombrosos diàlegs. És a dir, que els personatges són absolutament lliures d'expressar-se i contar la història. I aquest tret, tan definitori a "Fang i llimones", aconsegueix que la noveŀla esdevingui àgil, fresca i sense interrupcions enutjoses. És una forma d'explicar-nos la història que podríem molt bé comparar a les noveŀles de Mercè Rodoreda, com ara "La plaça del Diamant" on tenim una veu narrativa (el personatge Colometa/Natàlia) que en un monòleg adreçat a ningú en particular -els lectors implícits- va contant la seva història. Per tant, tenim un discurs narratiu que segueix els pensaments del personatge; un discurs que evoluciona d'acord amb l'evolució del personatge. La diferència principal, pel que fa a aquest tret, entre "La plaça del Diamant" i "Fang i llimones" és que en aquesta darrera noveŀla hi ha dues veus narratives -el monòleg de dos personatges. També, com a "La plaça del Diamant", tenim les vivències dels personatges amb un rerefons històric amb la ciutat de Barcelona -i París-, i tot s'explica des del punt de vista d'unes dones, catalanes, que aconsegueixen que el lector el faci seu.

Oscar Wilde va dir que "el plaer superior en literatura és fer real allò que no existeix", i Rosa Nebot ha fet que "Fang i llimones" sigui tan real per a la lectora -jo, en aquest cas- que li sembla que coneix els personatges de tota la vida; uns personatges que se't fiquen a dins sense ni que te n'adonis i van creixent ben vius a la ment, i et fan somriure i patir i vols que tot els vagi bé perquè has arribat a estimar-los. I és que els personatges són l'element més important de "Fang i llimones", i no només perquè l'estructura i el punt de vista de la noveŀla ho fan evident, sinó també perquè aconsegueixen ells mateixos ser importants; i no solament els personatges de les dues narradores.

Per acabar només vull afegir que "Fang i llimones" és sens dubte una noveŀla feminista que ens presenta un seguit de dones decidides, inteŀligents i gens convencionals.

Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-03-2015 | Valoració: 10

    Buscare el llibre, deu ser una passada. M' encanta com escrius Shaufin
    Una abraçada
    Montse

  • Bones Festes ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-12-2011 | Valoració: 10

    Des de Catalunya , els meus millors desitjos per a tu i família , aquests dies i el proper 2012.
    Una forta abraçada, benvolguda Shaudin !

  • Inoblidable![Ofensiu]
    galbareda | 07-07-2010 | Valoració: 10

    Era l'any 2008 i vaig tenir la sort de poder assistir a una taula rodona amb la Sra. Rosa Nebot, una senyora gran, encantadora i dolça, arran de la publicació del seu libre "Fang i Llimones", que previament havia llegit, i us puc dir què, per a mi, va ser un gran honor i un plaer compartir amb ella un parell d'hores d'aquella xafogosa tarda de primavera.
    És ben curiós com cadascún dels assistents al'acte fèia diferents lectures del mateix llibre, segons vaig poder copsar.
    Jo vaig aprofitar per comentar-li a ella la percepció què havia tingut de que era una obra basada en les propies vivències, a la qual cosa em va respondre rotundament què no, tot i que el marc sí que correponia a diferents etapes de la seva vida.
    Estic convençuda que, com jo, qui llegeixi "Fang i Llimones" la recordarà durant molt de temps. Em va agradar moltíssim.
    ÉS INOBLIDABLE!

  • Bona ressenya![Ofensiu]
    Unaquimera | 09-06-2009 | Valoració: 10

    Em sembla una molt bona ressenya, aquesta que acabo de llegir.

    Cadascun dels cinc paràgrafs de què consta ens ofereix una opinió o ens aporta una data; en cap d'ells sobra informació o s'explica el que no caldria als futurs lectors del llibre sobre el que es tracta.

    En conjunt, l'assaig obre la gana de tastar aquestes llimones i descobrir el paper del fang que les esquitxa.

    Per aquesta raó i per la qualitat i claredat de la teva prosa efectiva, et felicito, Shaudin!

    T'envio una abraçada primaveral, abans de què acabi aquesta preciosa estació,
    Unaquimera

  • Abans de res, gràcies per la recomanació![Ofensiu]
    angie | 24-02-2009

    I de la teva opinió sobre el llibre en qüestió, crec que fas el que el lector agraeix justament abans de llegir-lo : fas ballar el cuquet (que no té res a veure amb segones interpretacions del mot "cuquet", jeje).
    Tots els llibres que transcorren a Barcelona, són per afinitat emocional i geogràfica, uns clars candidats a omplir les meves prestatgeries, així que, ja sé d'una altra lectura pendent.

    angie

  • fas un comentari molt profesional[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-02-2009

    i que té la gràcia de fer-te venir ganes de llegir el llibre, fent cas i seguint l'interès que demostra el teu relat comentari de text. per cert, escrit amb un gran estil narratiu.
    Has fet periodisme? Ecrius molt bé, Shaudin, i per cert, ostres em costa imaginar-te com una noia, però clar, això és cosa meva.

    I del teu comentari a la meva aventura selvàtica Maia, jo diria que m'agrada que la gent sigui sincera i digui el que veu, no m'agrada, de fet, tant comentari... no sé com dir-ho, però crec que ja m'entens. Jo no sé fer comentaris tant ben travats com el que ara ens uneix a parlar, però m'agrada comentar el que hi veig, i fer correccions si em sembla adient, però algun cop m'he endut alguna sorpresa, o simplement, m'han ignorat, ja t'hi trobaràs. Segueix comentant-me no em molesta que em diuin allò que jo no he vist.
    Prenc nota dels teus comentaris, veient com escrius, crec que n'he d'apendre encara, i tu em pots ajudar, gràcies per endevant, ens seguim comentant.

    Ferran

    PS
    Menjarem calçots en honor a l'amiga canadenca. Si no m'entens, entra al fòrum.

Valoració mitja: 10