Un goig de vida, diria.

Un relat de: rnbonet

Hi ha dies -ben cert- d'alegria del viure.

Amb vista de donzelles, les finestres obertes
vora una mar tranquil·la i clara. I suau i blava.
Era ahir. O demà. O un dia qualsevol, amb lluna.

Per l'aire, doll de flautes. I cent rams de llorer.
I un perfil de festa, amb gegants i amb coets
-just campanes al vent i a llums de vida nova-.

Tot comença a la platja, amb la mà prement
les ones blanques; l'escuma, més ben dit.

I un desig abastable ens puja per les cames
amb set cavalls de lluna i dotzenes de goig.

I acabem estesos tots dos a ran de sorra
amb plàteres ben plenes de desigs i plaers.

Ja res no ens pot sorprendre. Avui hem sopat a casa.
Unes postres cofoies. Deixem, llavors, els versos.

Comentaris

  • bell poema a la vida [Ofensiu]
    panxample | 09-07-2010

    deixeu el versos, teniu els plaers, gaudiu del goig de viure.
    enhorabona, tot hi ajuda, els teus versos també.
    avant

  • El teu poema[Ofensiu]
    leonardo | 08-04-2010 | Valoració: 10

    desborda joia de viure i dibuixa un paisatge molt familiar per a mi: "Tot comença a la platja.....estesos a ran de sorra..." Que poguem gaudir aquest goig de vida a diari!!


    leonardo

  • És veritat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 02-11-2009

    Amic Ramon!

    Tens tota la raó quan dius que hi ha dies que són per viure'ls, i deixar els versos per a unes altres ocasions. El que passa és que aquests dies haurien de sovintejar molt més i no ser "rara avis"...
    Et desitge que tingues molts d'aquests dies plens de goig i de joia.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Ja he llegit els haikus que has presentat al premi d'Olot. Són bons de veritat i, a més a més, no has tingut cap problema en encetar la llista.

    - El meu llibre sembla que serà per a la propera Primavera. Ja tindràs notícies.

  • Elsversosson per deixar-los estar[Ofensiu]
    Epicuri | 23-10-2009

    a R,C per exemple o en qualsevol altre lloc, entenc qe abans d'aquestes tecnologies hi havien d'altresqueanaven molt a poc a poc.

    Es feien càntigues i goijos a laVerge a Déu (Déus)i els Sants. També a la sorra i la platja, el goig de viuere aquest instant i el dolor i el patiment i la mort que ens fan contrast.
    Un plaer, millor dit un goig de llegir-te, concretament aquest relat.

    deixo aqui també els versos...i vaig acontinuar esmortzant ( desdajuni que dieu vosaltros)

  • Em meravellen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-10-2009

    aquestes metàfores extraordinàries amb les que embolcalles sensacions tan reals i positives.
    Una vegada més has escrit un poema deliciós.
    Bona tardor, rnbonet!
    Nonna_Carme

  • l'home d'arena | 22-10-2009

    tan sols diré: una meravella, amic.
    i afegiré
    gràcies.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!