En qüestions d'amor, sempre està tot per aprendre. El "secret" personal... intransferible.

Si la veritat és pogués dir...tothom li diria la seu germà. Lao Tsé.

Diuen que algú va esperar tooota la seva vida per trobar l'amor perfecte. El va trobar, però aquella persona, també cercava l'amor perfecte!

Amor, Salut i relats! a rellegir-te.

hi som, segur però què? o millor qui?
tu ets jo...com diuen els Asteques o
qui som tots dos?

Diguem-li consciència.
Necessita un lloc la consciència?

"it comes from bit" diuen avui, els que saben mes de materialisme.

Aprofitam que hi som...ens fem un vers!
Sempre ajuda!

Un bri d'humanitat
Un bri de bèstia
Un bri vegetal
Un bri mineral
Un bri material
Un bri infinitesimal
Un bri subparticular
Un bri de tu
Un bri d'amor
Un bri de poesia...

Al menys cada dia!

Serà Gypsymania???

Aquest cop com Mistèric...es que l'Epicuri està dormint amb persona ,-)

Vull fer tot allo que cal
per tornar el be, no el mal
que tot poema sens dubte
te.

Te vull dir i celebrar
la coneixenca d`estar
a la nova `anima dels mots
que tu fas. es bo de saber
de viure i estimar tota ma
que paraules pot fe anar
que no es sino manera
de millor estimar!

els accents, manquen per un teclat desl U.K.
circunstancialment fet anar!
A rellegir!:-)

Somriure de valent
La paraula, és inaudita
La besada, permanent
Un detall d'enamorada
és la vida el teu PRESENT!

La bellesa és còsmica!
Que bonic! és fer-se vers!

De cop de mot, de cop d'enginy, de cop d'amor
no és doncs un cop el que trenca la gàbia?
no es un cop, la manxada del cor?
un cop l'aire que la llengua trenca
un ai, un dolor, un plaer, un batre
d'ales desplegades.
Un cop valent, un cop d'esforç,
la llibertat: el amor que ens canta:

Tan clar que ho sents,
l'anhel i l'enyor.

Quelcom cada dia més estrany, però possible.

Doneu-lis utensilis ( Tecnologia?) és complicaran la vida. Lao Tsé.

La força de la teva presència, en aquestes, per a tal, imprescindibles lletres. M'han dut sabor de tu. Qui som? fa vida quan la pregunta és sincera, quan és vida cercant vida.

Llegeixo una "bio" frugal. Les teves lletres parlen. Ben trobada. A rellegir!

Hi ha una frase de Confunci que sempre m'ha semblat un bon punt de referència:

Parlar. Res d'un mateix, l'imprescindible de les coses, molt de les coses.

qui deia: Ets lliure de llençar o no una pedra, però un cop fet...ja no ets lliure de no haver-la llençada.

Interessantísim, Joan. Com sempre.

Hi torno: Fins i tot la ciència física ha demostrat que no hi ha frontera entre la matèria i la immatèria..."it comes from bit": la informació (la paraula) anticipa la matèria.

fins a on, quanta hi ha, i d'on ve o va la consciència??? una o trenta-una?

A la sang. El record també es poblat d'aquesta densa boira. Quan encara hi vivíem la meva dona, tan Barcelonina ella ( més que jo) un dia va tornar plorant a casa: No s'hi veia els peus. Saps que el sol pot desaparèixer mesos sencers en aquesta boira...jo hi porto desaparegut en ella molt de temps, gairebé es confon amb la sang i el temps.
Evocador record l' enyor se'm pren en desprendre's del teu relat. Que aquesta boira et porti sempre tota la seva màgia, el seu misteri...i molta felicitat!

tens ritme i inspiració. Cosses a dir i et surt rodó.

que convida a llegir amb plaer. No t'havia llegit encara. M'ha agradat. Hi tornaré.

Si no ombra
de l'amor
i l'abric petit,
que ni per un
de sol, en dona.
br/>

Jo també vaig perdut. Deia un adhesiu deldarrera de'un cotxe. Pot ser per pura simpatia, el vaig seguir, una estona.

Pensem (creativament) sols, sols tenim la nostra millor companyia. Sols neixem, sols morim. Tal vegada per que tots som ú.

L'amor, les paraules, tan interesants i viscudes com les teves...i la paradoxa del seu contingut: res ha d'ésser dit sobre quelcom que no pot ser dit. Va deixar escrit Wittgestein.

La paraula es va fer carn. Entre la matèria i el buid es mouen les nostres consciències que aquí i ara interactuan; estimant-se entre els teclats.

Interessants i estructurats apunts per continuar aprenent.

Es que se SAP. A on no s'ha de tornar que no es poc, algú deia que el Déu de l'home modern es ELL MATEIX i el diner i o la feina el seu únic profeta.

M'ha agradat aquest "modern" viatge als inferns... els antics (grecs crec) es posaven una moneda a la boca per pagar el viatge, ara hi anem en vida, amb la deuta eterna (uo hipoteca) que mai no termina.

també son persones, unes de bones altres no tant, unes dona la vida...las hi han que se la tornen a prendre. les hamsters, de vegades es mengen els fills que han parit.

M'ha agradat el teu relat.