die Pest

Innocents i pures, de desig i ànsies. I una mica de humor. Que si no, se m'unflen massa els co...ons! ( Estant 'estiuejant' no dic flastomies)

I d'aquell cos batent-se amb l'aire,
i d'aquells somnis de pell trencatruncada ( acceptes la 'invenció'?)
esmicolant gemecs vora qualsevol carrer de Xàtiva
entonarem el cant, creixent el fum als focs.
I si la font aquella del passeig no raja,
em permetreu tirar palletes?.
Per demanar, demane!

...la pressió és tan important, surt de dintre nostre la fera. La lluita ha de ser el reflexa de la nostra disconformitat i del nostre poder.

Una abraçada.

d'acord amb tu. Mai no ens rendirem. Crec que la majoria pensem el mateix.

M'ha agradat moooooooooooooolt!

Una abraçada, Ferràn.

Redéu, quin poema més concret i punyent! La brevetat i la precisió de les paraules per a dir tantes coses! M'ha encantat el teu estil precís i tan ben treballat. Ens escombren de casa com a porqueria que fa nosa. Però la brossa costa molt que desaparegui del tot. Continua la lluita i la bona lletra que ens ho recorda. Una abraçada.

Aleix

la lletra de tots els desnonats. De la casa, la feina, l'alegria, de les il.lusions. Amb una bandera tan gran i ample que ens embolcalli a tots. Magnifica insubmisió!