gioia

Un relat de: l'home d'arena

El sol obert a l'altíssim migdia.
En flames encès l'alè i el rocam
d'una plaça petita, llar nostra,
secreta marina.

Per terra l'arena,
el temps,
un llavi rogíssim,
el riure,
les ones
i un munt de paraules
que ja no volem.

Bufa suau
una brisa d'alfàbega i algues,
un olor remullat
al gatxull del teu cos,
una crida salvatge,
una llengua
que llepa fresca i humida.

La pell del cel tota blava,
la roba perduda,
l'espuma,
la sal...
a frec,
i la mar que saluda
el clapoteig d'un bes.


Comentaris

  • De vacances, ei!!???[Ofensiu]
    rnbonet | 28-07-2010

    Només així, a la vora de la mar, es pot fer un poemeta tan joiós.
    De suc com regalim d'aquella que al barranc... però amb més empenta, xicon! Més mariner; més grec, si vols... Encara que jo a Grècia la trobe i la retrobe a qualsevol 'xiringuito' de la platja on no acudeixen 'foranis'
    Salut i rebolica!

  • ara mateix[Ofensiu]
    ginebre | 16-07-2010 | Valoració: 10

    ets feliç
    home d'arena

  • frescos...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-07-2010 | Valoració: 10

    i suggeridors versos a la vora de la mar... m'ha agradat i te'l felicito

    una abraçada amb aires de marinada
    joande

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: