Cercador
Foguera
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
Parlem també amb freqüència exagerada
de nosaltres mateixos i del temps,
i encara més del fred que ens surt de dintre
i fem servir el plural per no sentir-nos
tan sols amb un mateix
i amb el silenci.
Arrepleguem uns fulls que vam escriure
abans que aquest present fos tan difícil,
i en recomptem els versos,
les paraules, i en fem una foguera
que no engega.
I es van morint les lletres que fornien
un món que es va adormir en alguna lleixa.
Comentaris
-
el darrer vers...[Ofensiu]franz appa | 31-08-2009
... em reintegra també a lletres que crien pols en alguna lleixa -o que potser ja van ser combustible per a la foguera de l'oblit-. És trist quan un món desapareix, i ja no és la seva representació només, sinó la mateixa matèria humana que la va fornir.
Les paraules, batallant contra el gran silenci, també s'extingiran, mons peribles elles mateixes.
Però la solidaritat i companyia que van demanar, encara que fos des de la més deseperada soledat, és un arma més contra el silenci.
He de reconèixer, però, que de vegades la combustió és l'única manera de fer net de papers i atrevir-se a acceptar la condició inexorable de la mort, el guariment definitiu per a la malura dels papers que es van desintegrant.
Una abraçada,
franz -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 18-06-2009
però
"...més avall, a la fondària, actua, i obra,
i esclareix com ell estima,
com abans torna a florir,
present una altra volta l'esperit,
i un valor joiós ompli de nou les ales."
Scardanelli.
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).