inscripció

Un relat de: l'home d'arena

Obri’m un trau
perquè brolle la vida!
Que a brams, la sang escriga
brases que proven a desfer
l’ofec de la foscúria.
Oh, nit. Boca.
Si més no,
per saber quina
és la meua ombra.

Comentaris

  • 'Pos' sí, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2012

    Sense sang , que la vida brolle. I encara que siga amb sang, que seguesca brollant, redell! Trist, i alhora esperançador.

    PS.I sí, compare. En això dels renglons curts-que vaig començar de broma (no mai pensava esdevindre 'pueta') tot un cuc-.
    Ara, entre amics, una veritat amarga: només faig 'renglons curts'/'puesia'' quan el dolor d'esquena és més fotut!!!

    Salut i rebolica, sempre!

    (I dels rovellons, has dit TRIANGLE ...? Serà quan la sang m'esclate. Que vol dir demà mateix! Amb permís de dorsals i lumbars)

  • Quan no calgui la sang[Ofensiu]
    allan lee | 23-09-2011

    per saber-nos vius, enllà
    del niu, i tota aquesta
    gebrada boscúria...
    un salvatge oreig
    de còrrer i volar
    ens empara...


    Oh! moltes gràcies!

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: