de memòria

Un relat de: l'home d'arena

Les vesprades tranquil·les
de remorosa aigua,
d'olors, d'ocells als arbres,
d'hores dolces i infinites.

Atarantats per l'or altíssim
de les penyes,
pel vi aspre del dinar,
i l'amor esbravat a mossos
rere els canyissos.

Més avall, per l'entrecuix,
la mar surava
blava com un miracle,
i totes les fondes esteses,
florides i perfumades...

El teu ventre redó,
el brunzir de les abelles,
la música dels teus llavis,
i el son que venia,
lleuger,
per la tebior de l'aire.


Comentaris

  • I jo podré, si m'és permés,[Ofensiu]
    allan lee | 28-09-2011

    udolar la lluna de l'oratge,
    calcinar les cendres amb els peus,
    portar la torxa i la dolcesa,
    sí, abans de doblegar l'espinada, i les ales,
    al vórtex impassible.

    OH!!!!

    admiradora

    a