Cercador
de memòria
Un relat de: l'home d'arenaLes vesprades tranquil·les
de remorosa aigua,
d'olors, d'ocells als arbres,
d'hores dolces i infinites.
Atarantats per l'or altíssim
de les penyes,
pel vi aspre del dinar,
i l'amor esbravat a mossos
rere els canyissos.
Més avall, per l'entrecuix,
la mar surava
blava com un miracle,
i totes les fondes esteses,
florides i perfumades...
El teu ventre redó,
el brunzir de les abelles,
la música dels teus llavis,
i el son que venia,
lleuger,
per la tebior de l'aire.