Cercador
Tempesta de juny
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
Sembla com si l'estiu, sentint-se vulnerable,
no es vulgui avançar més
i ens hagi proposat una demora:
cert és que altres anys a aquestes alçades,
com si la primavera hagués tingut
urgències impossibles d'ajornar,
les platges es poblaven cada dia
d'humides tovalloles de colors
que embolcallaven els cossos turgents
i carregats de desitjos ultraviolats.
Però és juny i es mantenen les congestes
a les muntanyes i ens han avisat,
aquells que en saben, que potser hi haurà
ruixats, i nuvolades, i també
segurament vents del nord a la costa.
Com tantes altres coses, i altres tantes
vegades, m'ho miraré de lluny,
i és ara quan de nou a la memòria
retornen les paraules d'un poeta
que explicà el seu desig: ser tovallola
per acollir el cos de l'estimada.
Amb un cert risc d'incórrer en el ridícul
vull trobar les paraules amb què fer-te
saber que tot el que voldria és ser
els dits del cec per resseguir, llegint-les,
les lletres del teu cos que s'ha fet llibre.
Comentaris
-
Bon poema amic![Ofensiu]F. Arnau | 18-06-2009
I com diu el comentari anterior, gran metàfora la darrera. Ja t'ho vaig dir al comentari del teu poema "Anys":
"...quan fallen els altres sentits (vista, olfacte, memòria...etc.) cal tornar al tacte com els cecs."
Sobretot per llegir les lletres d'un cos que s'ha fet llibre...
Una forta abraçada!
FRANCESC
-
ostia![Ofensiu]Lechatnoir.. | 18-06-2009 | Valoració: 10
l'última metàfora boníssima!
una poesia que acaba amb una imatge final dolcíssima...!! Deliciosa!!!
felicitats!
nat -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 17-06-2009
-
... i eròtica[Ofensiu]franz appa | 06-06-2009
Una altra de les follies, segons Plató, l'eròtica, es conjumina aquí amb la poètica: el cos fet lletra per ser resseguit, o, sens dubte, la lletra representant el cos que es desitja.
Evocador, nostàlgic d'una calor que no arriba encara, primavera real la que tenim, un poema que recorre netament temes prou quotidians -d'una "vulgaritat" tan destacada com les tovalloles sobre la sorra dels estiuejants més mandrosos-, sense incórrer en cap moment en vulgaritat ni ridícul.
Una abraçada,
franz
-
M'ha agradat força[Ofensiu]llamp! | 05-06-2009 | Valoració: 10
T'ho diu un que li agraden les tempestes. Llenguatge acurat i un final enamoradís.
Salut i llamps!
-
una sensació estranya[Ofensiu]hipocrates | 05-06-2009 | Valoració: 10
aquest teu poema em causa una sensació estranya. És com un crecendo que va des d'una mena de banalitat intrascendent (amb perdó), que va progressant fins arribar a una solemne (i gens ridícula) declaració d'amor. M'imagino que el concepte de tempesta és metafòric.
També em sorprèn que malgrat que la major part del text és escrita en decasíl·labs, hi ha uns quants versos que són de 6, de 9 o de 12...
Per tant, dedueixo que has escrit en vers lliure i que només la teva habilitat o alguna mena de casualitat t'ha portat a que el recompte sil·làbic de la immensa majoria de versos acabi sent 10.
En fi, un poema una mica deiferent de'allò a què ens tenies acostumats, però força interessant, si m'ho permets dir.
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144923 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).