Cercador
per ara es titula: redell, el futur!
Un relat de: l'home d'arenaI
Des dels temps immemorials,
tot d'endevins, oracles i dotors *,
pecadors venials o mortals,
que van buscant l'esdevenidor.
I és que és tanta la por que ens fa,
no saber res dels que ens espera,
que de sempre que l'hem buscat,
arreu i de qualsevol manera:
Als pobres pardals,
palpant-los fetge i freixura
a través d'una fenedura,
oberts tots en canal.
A una bola de cristall,
als possos d'una tassa,
al fem dels animals,
o a l'ossam d'una carcassa.
També tastant beuratges
que provoquen visions
a mena de llarg-metratges
de futures situacions.
Mirant el cul d'una mona,
o les estrelles del cel,
del sol lluent, la corona,
o a base de vi amb mel.
A les escriptures sagrades,
a les arrels dels margallons
a les pintures rupestres,
o als fondos dels calçons...
Però tot per res, de bades,
perquè aquella negror viva
no es desfà ni a cabotades,
ni tampoc amb prospectiva.
II
Diuen els que en saben que el futur
no respon a res que siga real,
i diuen, a més,
que com que no és res
no en tenim coneixement, ni visual.
Afigen que com encara no existeix
ningú no pot tenir-lo al cap
perquè aleshores seria futur passat,
i de passat, ja en tenim a escreix.
Que nosaltres suposem o fingim
que l'ordre d'antecedent i conseqüent,
que sempre al cervell tenim,
es troba connectat amb el present.
I que per tant, un esdeveniment
que es va donar realment
molt abans del precedent,
és una proposició del present,
i que això és, ben clarament,
allò que hom anomena el futur.
III
Sembla ser que la cosa futura,
ningú mai no la podrà abastar,
i que si ho fes seria vana conjectura,
pura ficció, o només un suposar.
Que vivim sempre en present,
i que ho fem de forma constant;
i com tot passa a l'actual moment,
colló, no cal preocupar-se tant!
Respòs:
Jo en sé d'un que hi ha anat,
més que res per distracció,
i contava que tot plegat
només hi va veure a un cantó
una pala i un pic tirats,
i malastruc i de cartró
un cartell mal penjat
on posava: En Construcció.
* Per aquestes terres, anomenem "dotor" al sabut que parla de tot i pontifica sense tindre ni punyetera idea del que diu. Se'l pot trobar als bars, a les poltrones, tribunes, púlpits o més amunt i avall encara. Nota de mi.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 27-06-2010
Genial, terraqui, carnal, arrelat a la terra. I una proesa literària, com un funambulista en un circ que passa pel cable tibant i arriba a l'altra riba gairebé sense esforç, almenys en aparença. Una lloança al present que en realitat és l'únic que tenim i cal aprofitar. Aquest és el missatge que jo he captat,
Xapeau, com sempre!
PD: gràcies per les músiques que poses al fòrum de tant en tant, els teus gustos s'assemblen molt als del meu pare, i des de el cel o des de l'infern segur que les gaudeix. Em fa somriure pensar en què diria quan les poses. Bé, segurament diria: "Que gran, que gran!"
-
plas, plas, plas (aplaudiments)[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 09-05-2010 | Valoració: 10
no m'agrada la poesia escrita ni hi entenc, més, penso que per que agradi el que has escrit, no cal entendre-hi.
-
Recollons, compare i paisà![Ofensiu]rnbonet | 14-04-2010
Un pa untat i untós ben amanit i farcit amb mescla de F. Villon i llibret de falla (dels bons, eh?)
Salut i rebolica!
PS. (La 'força al canut' es dona per suposada) -
Jajaja![Ofensiu]ginebre | 14-04-2010
Què bo, divertit i ocurrent.
Ben trobat!