Clarors.Colors.Silencis.

Un relat de: rnbonet
Photobucket



El dia, amunt, encenia les fulles
àgils i breus, al vent.

I queia una pluja que no plou.

Un món s'esmunyia i un altre arribava
sense adonar-nos-en. Colors al pensament.

I potser teníem dol a la frontera.

La pell em retornava a viure
iniciant camí, desvetllant missatges.

I s'apagava un pensament.

Malenconia. La pau i el no res.
Les paraules i les fulles. El temps.

I el cor em bategava.

Comentaris

  • El volia tornar a llegir...[Ofensiu]
    Annalls | 20-03-2013 | Valoració: 10

    ..i es que m'encanta aquest poema, "la pluja que no plou" ma quedat ,es una d'aquelles frases per recordar...llastima que no es pugui copiar!
    Anna

  • Vet aquí..[Ofensiu]
    Annalls | 10-01-2013

    ...un dels primers poemes que vaig llegir quan vaig entrar a relataries!!!! El recordava però no queia de qui era. Ara el passo a preferits i així-na no el torno a perdre.
    Anna

  • Una pluja que no plou[Ofensiu]
    allan lee | 22-11-2012

    Mestre, els teus renglons curts es tornen cada cop més...místics? especials? de poca carn i molta llum?...en tot cas, a mi em colpeixen.
    amiga/admiradora,

    a

  • molt original![Ofensiu]
    Espiral | 20-11-2012

    m'ha agradat molt,
    versos sense ordre ni patró, amb idees, sentiments, inspiradors, suggerents.

    Encantada d'haver-te descobert

  • molt original![Ofensiu]
    Espiral | 20-11-2012

    m'ha agradat molt,
    versos sense ordre ni patró, amb idees, sentiments, inspiradors, suggerents.

    Encantada d'haver-te descobert

  • Crec que alguna vegada ja t'ho he dit[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-11-2012

    però ara hi torno :MAGNIFIC de fons i forma.
    Una carícia per l'ànima !
    Una abraçada , Ramón .

  • Magnific.[Ofensiu]
    Annalls | 14-11-2012 | Valoració: 10

    Em sento molt petita davant aquest poema i la teva habilitat amb les paraules. Petita i amb ganes d'aprendre...
    Anna
    M'agrada moltíssim !!!

  • Magnific.[Ofensiu]
    Annalls | 14-11-2012 | Valoració: 10

    Em sento molt petita davant aquest poema i la teva habilitat amb les paraules. Petita i amb ganes d'aprendre...
    Anna
    M'agrada moltíssim !!!

  • Cauen les fulles, tomba la vida[Ofensiu]
    rautortor | 09-11-2012


    M’agradaria saber escriure com tu ho fas. Flaixos oportuns de paraules i, sobretot, d’idees. Trets poètics que aparentment semblen inofensius, però calen molt profundament en una ment atenta i receptiva. Adjectius rumiats perquè siguin oportuns i expressius. Una manera molt personal de dir i de fer-se entendre.

    Em plauria repassar amb tu tots i cadascun dels racons amagats d’aquest poema. Però, la tasca seria potser massa llarga per un comentari en línia. Això no obstant, m’aventuraré amb algunes notes disperses.

    Permet que m’aventuri a considerar El dia, amunt com una metàfora de la tardor, elogiar –per la força plàstica que posseeix– el verb encenia i els adjectius <àgils i breus que descriuen perfectament la dinàmica de les fulles en la seva caiguda. I, per citar-ne algunes, la pluja que no plou, un món s’esmunyia, s’apagava un pensament, el cor em bategava –no podia ser d’altra manera, la bellesa encara que sigui caduca encoratja la vida.
    Preciosa, també, la gradació Malenconia. La pau i el no res. / Les paraules i les fulles. El temps.
    Només em toca agrair a l’artista coreà que ens ha facilitat una fotografia tan i tan engrescadora.

    I com que he vist que els comentaris han derivat cap a la micologia, no m’he pogut resistir a fer-te –fer-vos– arribar aquesta altra instantània –ara, d’un que es fa dir Nature Art. Ja em diràs si aquests són comestibles.

    Photobucket

    Raül

  • besllum | 07-11-2012


    a l'home d'arena també li entusiasmen els bolets oi?
    llàstima que ja no faci poemes, mira que era bestia. Té cada cosa escrita que fa esborronar. Aquests valencians... no sé pas que teniu, quelcom que denota veritat i força i amor a la llengua!

  • Ramon[Ofensiu]
    besllum | 07-11-2012


    A mi els bolets em tornen boja. Buf!
    De petita anava a buscar-los al bosc amb ma mare i la meva avia. Ma mare en sap molt de buscar-ne però ara ja no hi va.
    M'agraden de totes maneres, a la brasa, fregits amb all i julivert, mmm
    Conec gent que li agrada més trobar-los que menjar-los!

    PD: com has sabut que era jo?

    T'estimo!

  • redell[Ofensiu]
    besllum | 07-11-2012


    ja saps que alguns lletraferits (no m'atreveixo amb la paraula escriptor o poeta) patim de desdoblaments de la personalitat.


    SmuacccSSSS!

    PD: L'altre em dia em vaig menjar un rovellonsss...

  • La primera lectura[Ofensiu]
    Entremons | 07-11-2012

    d'aquest poema em va deixar un eco difús i abstracte però intens que em va agradar molt, probablement em va deixar en un estat similar als pensaments que expressa. El vaig tornar a llegir amb uns ull probablement més racionals (totalment guenyos per a la poesia) i aquesta mirada em va fer marxar. T'haig de dir que em va quedar per allà, com adormit, i vaig voler tornar i rellegir-lo, gaudint-lo més a cada lectura. Petita lliçó per a mi amagada darrera el teu poema! Gràcies!

    E.

  • Un poema fantàstic[Ofensiu]
    Atlantis | 07-11-2012

    perqu fuig d'allò més habitual (melancolia, llàgrimes, nostàlgia...) i fa una reflexió íntima davant de l'arbre, formant un paralelisme amb la vida, però sense dir-ho explicitament.

    Això és el que més m'ha agradat del teu poema. A més a més d'imatges precioses en les que m'ha sentit totalment iditificada.

    També m'ha agradat la forma. Versos separarts amb pauses ( el que torna més reflexiu el poema) i el vers final que és fantàstic.

    Una abraçada

  • besllum | 06-11-2012


    I potser teniem dol a la frontera...

    Quina imatge, mon dieu!

  • l'home d'arena | 06-11-2012

    Veus, insigne tocaio!
    Si ja t'ho deia jo.
    Quan et mossega el cuc dels renglons curts, no sé quina classe de verí inocula que t'encomana una febre, picor, dèria... passió encesa què...
    Un plaer llegir aquesta flamarada.




    (d'esclatasangs, triangle: L'Orxa-Safor-Vall de Gallinera. A Ebo i Alcalà, mínim encara una setmana)



  • l'home d'arena | 06-11-2012

    Veus, insigne tocaio!
    Si ja t'ho deia jo.
    Quan et mossega el cuc dels renglons curts, no sé quina classe de verí inocula que t'encomana una febre, picor, dèria... passió encesa què...
    Un plaer llegir aquesta flamarada.




    (d'esclatasangs, triangle: L'Orxa-Safor-Vall de Gallinera. A Ebo i Alcalà, mínim encara una setmana)



Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

261 Relats

1547 Comentaris

286445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!