Invisible

Gottfried Ben, citava Joan Vinyoli en una carta a Martí i Pol, deia que “ ... primer de tot hi ha un embrió o germen creatiu, i d’altra banda, el llenguatge, tots els recursos dels mots a disposició del poeta. Perquè té el poeta alguna cosa que germina en ell i per a la qual ha de trobar les paraules. Però no pot saber quines paraules li calen fins el moment que les ha trobades, no pot identificar aquest embrió fins que ha estat transformat en un arranjament de les paraules que creu justes, en l’ordre just. I quan ha trobat aquestes paraules, la cosa per a la qual calia trobar-les ha desaparegut substituïda per un poema.”

Amb quatre paraules quanta realitat! M'encanta llergir-te

serà el meu poema de capçalera.

l'he trobat genial, no hi havia pensat mai en aquesta visió de les coses, és com si et buides i ja una part de tu deixa de ser certa, per ser sols paraules que et fan dubtar de la realitat.

m'has fet pensar

Veig una ombra al darrere de l'home. Ell no la veu, és al seu darrere. No té més que el color negre i sempre és a terra, al seu darrere. Només de bon matí la té al seu davant. Però de bon matí dorm després d'escriure tant. Un plaer llegir-te de nou amic Toni.

Aleix