jovincdunsilenci

21 Relats, 94 Comentaris
8149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 18-11-2017

    ... que ja veig que has pensat en nadar, perquè no camines bé però estas millorant. Crec que nadar seria perfecte. Consulta sempre amb el metge, abans de prendre la decisió.

  • jovincdunsilenci | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Hola Sergi. En la teua biografia dius que tens felicitat. Això és el tot, el més important, crec, per assolir certs estats, distribuir millor els horaris, aconseguir de posar un cert ordre en la vida que tenim. Jo també vaig estar enganxada a la coca-cola, fa temps. Des que ho vaig deixar em trobe molt millor i t'assegure que va ser sense patir ni gens ni mica. T'ho has de proposar. Crec que el truc, a mi al menys em funciona, és substituir aquesta mania poc recomanable per alguna altra de beneficiosa. Vaig començar a caminar i a freqüentar espais naturals, com ara jardins, i note que, fent aquesta activitat, desconnecte de tot i em fa bé, deixe de pensar, em concentre només en mantenir un bon ritme, això és tot. Pensa en fer alguna cosa assequible per a tu, en aquest sentit; no cal que siga caminar, pot ser nadar, el que desitges dins de les teues possibilitats. Sol funcionar. Abraçada.

  • jovincdunsilenci | 30-10-2017 | Valoració: 10

    Em podria passar hores, de nit, escoltant i mirant el foc, però a València encara estem en estiu. Per això de l'oratge, encara que no siga l'únic motiu, m'ha fet feliç el teu poema. Amb l'energia misteriosa de l'amor, tal com foc, has construït aquest espai benigne, ple de calidesa i de fantasia. Tot un plaer, gaudir de la bona energia que desprèn el teu poema i, com quan mires molt de temps el foc, al menys a mi em passa, perquè fa somiar, tornar a sentir-me una criatura. Les paraules tenen poder.

    La imatge del caminet: tota una sorpresa perquè, oh casualitat, només podia ser eixa imatge, si és que havia d'haver una imatge, com finalment ha ocorregut. Però m'agradarà encara més si també deixes un haiku en el Niporepte: ja veus que em donen una mà i m'agafe el braç sencer, no, es broma, sempre que et vinga bé i sense cap obligació. Aprecie molt les teues composicions petites, amb significats que són grans. Entretant, t'envie una abraçada i mil gràcies per tot.

  • jovincdunsilenci | 27-10-2017

    No he pogut evitar pensar que Brandford també funciona en el teu poema com si fos el nom que li has donat a un sentiment; com si volgueres nugar el lloc a qualitats que imagine que són, i perdona l'atreviment, l'amor i la llibertat.

  • jovincdunsilenci | 27-10-2017

    Com sona el soroll massa groc? Té relació amb el present més immediat? A veure si algun dia m'ho dius. Entretant, rep una forta abraçada.

  • jovincdunsilenci | 27-10-2017 | Valoració: 10

    M'ha semblat un poema nostàlgic i, perquè potser no el puc comprendre plenament, enigmàtic. Em desconcerta i intriga com funcionen ací els colors: ànima roja, el groc que pareix fugir d'aquestes connotacions de nostàlgia i de persona que retens en el record... Un record que puja i baixa, sense ella, a un lloc, la ciutadella, amb tot el que de dolent i de bo puga tenir la història d'aquest lloc. Hi ha un vers que trobe molt bonic i suggeridor: oloro de lluny la fragància de la veu que voldria. El final, on dius que potser tornaràs perquè quede en ella la part que retens i que t'acompanya en eixe trajecte que has fet, tal vegada mentalment, perquè també forma part del record.
    Bé, el llegiré més vegades per si sóc capaç de copsar el seu significat, encara que, de vegades, això no és el que més importa. Només et diré que m'agrada com fas sonar el teu record, sense saber si el comentari s'apropa o no a la realitat del poema.


  • jovincdunsilenci | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Un moment bellíssim, gràcies a la màgia del teu dir. Veig el poema, quasi com si sonara o com si l'hagueres eternitzat amb un pinzell que jo no sabria on comprar. Diria que és poesia en estat pur. Al llegir-lo em ve una sensació de serenitat i de calma, un sentiment de sentir-me en pau amb tot i part de tot.. Impossible perdre de vista les roselles, la fugacitat que s'atura, el gris i el verd.

  • jovincdunsilenci | 16-09-2017

    ... perquè m'ha tocat la fibra. El pitjor de tot - no sempre es perjudica econòmicament i sí, en gairebé tots els casos, emocionalment- el pitjor és anar recuperant l'autoestima, una vegada que l'has perduda, quasi tan important com percebre uns ingressos, tenir treball....

  • jovincdunsilenci | 16-09-2017 | Valoració: 10

    Crec que, moltes vegades, escriure és també fer justícia, si saps escriure, és clar. Tu saps i ho has dit d'una manera que jo sé que, molta gent, en llegir-ho, se sentirà reflectida, sentirà que algú els veu i els entén, que no estan sols. El cas que conec i que estic vivint de ben a prop, a mi em fa mal i m'afecta, perquè ha causat molt de dolor a qui estime. Només puc agrair-te, a més de la bona prosa teua, que ho hages contat. Salut, Mena.

  • jovincdunsilenci | 02-08-2017 | Valoració: 10

    ... un lied, de Schubert ? Bé, li hauríem de trobar música i quasi la puc imaginar apressada, però també amb un parell de silencis que no li trauen l'agilitat. Fa sentir la pèrdua i un despertar trist, ja sense la mare, que el petit coneix i no desitja, pel mal que li fa. M'ha agradat com ho has expressat.

  • jovincdunsilenci | 02-08-2017 | Valoració: 10

    ...no haurien de passar mai, però estan passant malgrat tot el rebuig i la ràbia, i els conflictes de tota mena que s'esdevenen. Impossible de parar? Aquests interessos obscurs que foragiten la vida veritable, les veïnes de tota la vida, els vells olors que també ens parlen de nosaltres i de qui som. Sens dubte, s'esta perdent qualitat de vida. I això, a qui beneficia?
    M'agrada molt el poema que has fet; té força i capacitat transformadora, en un sentit, positiu. Em puc sentir molt identificada amb un plantejament com aquest. Una forta abraçada i felicitats.

  • jovincdunsilenci | 28-07-2017 | Valoració: 10

    ... veig en les teues paraules. Perquè de vegades ens cal abraçar tant... I que ens abracen. Som humans i practicant aquesta acció toquem de peus a terra de ben segur. Gràcies.

  • jovincdunsilenci | 23-07-2017

    ... a les persones corrents, és clar, i no als Grans i les Grans... Il·lustres com siga que siga la seua titulació i, massa vegades, al preu que siga. Gràcies per recordar-m'ho, que sempre han de ser ells els causants de tots els sorolls, protagonistes i cínics com són. Nosaltres mirem, callem... O no. I tu no has callat. Ben fet.

  • jovincdunsilenci | 23-07-2017 | Valoració: 10

    ... amb pudors, Exacte. Aquesta sembla ser la consigna. No molestar amb problemes que no són rellevants, quan el ser humà és irrellevant, prescindible, insignificant... Què trist, què real. Una abraçada.

  • jovincdunsilenci | 22-07-2017 | Valoració: 10

    Avui t'he trobat a la llista d'autors més valorats. És la primera vegada que llisc un escrit teu, però sé que no serà l'última, sí de mi depèn. He de dir-te que difícilment podria oblidar un relat com aquest. Gràcies per escriure tan i tan bé, per la teua humanitat, pels records que no s'haurien de perdre mai.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: