jovincdunsilenci

24 Relats, 107 Comentaris
9229 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Sergi. Gràcies per comentar. Volia aprofitar per dir-te que, en el seu moment, no vaig poder contestar el teu comentari a un altre microrelat meu: en ell em deies que no l'entenies. Bé, normalment sempre responc i aquesta vegada no recorde perquè no ho vaig fer, però m'agradaria que saberes que el teu comentari el tinc en compte, més que res perquè els comentaris així ajuden: de vegades, no sé que passa que oblidem que també escrivim per a altres persones. Mira, va anar així, però t'agraïsc igualment que m'ho feres saber.

    Ufff, ha passat Nadal i, entre tantes menges, tu anaves amb la forquilla al cor. És especial com has fet sonar el dolor a través d'una forma i d'uns mots tan apropiats i que jo puc reconèixer perfectament com a teus. Sincer, intens i molt bell és el que has deixat ací. Les experiències negatives han de passar, ens han de deixar un pòsit, ens han de fer créixer, ens han d'inspirar, però només de tu pot eixir una composició com aquesta. Felicitats i gràcies per emocionar-me tant quan et sent caminar per la via, amb serenor, ja despullat de les robes de príncep que tornaràs a lluir orgullosament, ja ho crec… I crec que encara sóc a temps de desitjar-te Bon Any.

  • jovincdunsilenci | 06-01-2018

    ... que els gats són sempre molt afectuosos. L'altre dia em vaig trobar un que feia mesos que no veia: se'n recordava perfectament de mi i va ser com si m'esperara. Em mostrà molt d'afecte i jo em vaig sentir agraïda. La veritat és que no ho esperava. Bona nit.

  • jovincdunsilenci | 06-01-2018 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pel conte i Felicitats perquè és preciós. Vaig llegir-lo, com tots els teus o quasi, abans d'anar a dormir. Sempre em porten pau. Ah, i té raó Montseblanc amb això dels títols, que trobe encertadíssims.

  • jovincdunsilenci | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Bona nit Aleix. Si buscaves que el lector s'ho passara bé llegint el teu relat, crec que has aconseguit i arrodonit l'objectiu. I es que hi ha com una absurditat d'aquesta cosa d'un Estat sense escrúpols i sense vergonya, ho veiem per tot arreu: matrimonis que fan les paus als balcons de sa casa, amb solemnitat, mentre pengen, que això és moda ara, la bandera d'Es, es que he vist a X. C., la policia, que per un dia que els necessitaves i resulta que estaven tots, eh, tots, ja saps a on... Tanta família, i més amb tantes noces i haver de quedar bé: es barallen per tonteries, que si el meu regal era més gran que el teu... Tant de cuinar i de netejar els coberts de plata, i al final tot ho trenquen perquè es posen nerviosos o no sé, i després, ala ves, la culpa és de… Però el teu jutge parcial i dependent sí que té vergonya; amb això de Brussel·les m'ho ha semblat, vergonya de la d'anar per casa d'ells. Com que està fins als i ja no pot més. Sort que al final agafa vacances i així la injustícia pot tombar-se en una gandula, mentre mira el cel i diu: missió complerta. Tu creus? Es que són tan lliures, ells...

    Gràcies per comentar. Et desitge molta felicitat en aquests dies especials per moltes raons, al costat dels qui estimes, i t'envie una forta abraçada.

  • jovincdunsilenci | 26-12-2017

    ... puc acabar escrivint aquestes coses, si sóc agnòstica. En realitat, m'agradaria tornar a veure la coloma de Lilith. Per exemple, en el Fòrum... Un dia d'estos. Au, que ja és molt tard. Bona nit.

  • jovincdunsilenci | 26-12-2017 | Valoració: 10

    ... em passava per aquest espai. Llegir el teu Haiku de l'esperança i mirar el dibuix em feia bé. Ara no es poden veure, però tampoc no importa, perquè els recorde i els puc imaginar igualment. Quan vaig arribar a RC Lilith ja no estava ací, però segur que haurà quedat contenta d'haver-ho vist. Que tingues un Bon Nadal i una bona entrada d'any.

  • jovincdunsilenci | 16-12-2017 | Valoració: 10

    Caram, quin relat! Interessantíssim, àgil i tan ben estructurat i documentat, perquè, encara que la fantasia hi és, es nota que parteixes d'un coneixement previ, la qual cosa, sempre des del meu punt de vista, afavoreix el relat. Tens molta cura de cada detall i una escriptura, com t'he dit, fluïda i agradable fins l'extrem que voldria que el relat seguira i, per tant, està molt ben aconseguit, també des de la vessant de la por. He vist venir els esdeveniments, però a mesura que aquests passaven i podia visualitzar-los tal i com tu els dibuixaves amb paraules, el grau d'inquietud anava augmentant. M'encanten els aromes i els jardins, els romàntics, sobretot, i quan més feréstecs millor; i els altres, ja saps, la natura ordenada, però es que això dels hivernacles – i mira que m'agraden les estructures de ferro – és tot un món del què jo no en sé absolutament res i que tu domines a la perfecció. El que més m'ha fascinat del relat és precisament eixa capacitat teua de crear un espai completament creïble, un món vegetal que em resulta atractiu i misteriós, alhora que perillós: es pot percebre una angoixa in crescendo en forma de xafogor, de saturació del sentit olfactiu i de la dificultat per respirar dins d'un petit espai condicionat per tu perquè es vaja apoderant, no sols de l'estudiant de biologia, sinó també de nosaltres, de tan potent i exultant, i on tot ocorre de la manera més natural, fins i tot el final, tan quotidià com arreplegar fulles mortes i resulta que són despulles humanes. La sorpresa ha estat, per a mi, el Sr. Castells. En resum: que, a més de gaudir intensament, sempre aprenc coses amb els teus relats.

    Gràcies per llegir i comentar Onofre: la teua comprensió del personatge s'ajusta molt a la realitat i sí, sense ocultar l'aversió que també em provoca, he buscat, sobretot al final, mostrar la fragilitat i la foscor que l'envolten i que al mateix temps és la foscor que ens envolta a nosaltres quan no sabem què està passant. Dels comentaris m'interessa també això, veure què ha entès el lector/ora i d'ací l'interès que tenen per a mi moltes de les coses que em dius. Dius que de virtuts no entens, la qual cosa em dóna peu per dir-te que, a més de poc virtuosa, sóc poc entesa en qüestions de justícia. Sovint acostuma decebre'm… la justícia que fan les famílies i els governs amb poc trellat en els seus aquelarres interessats i particulars... encara que moltes persones bones es deixen la pell perquè això canvie. No crec en la justícia amb majúscules, però si en els actes justos de tota mena, més petits, que tenen lloc cada dia i que són els que al final determinen canvis més grans, perquè prèviament han mobilitzat moltes consciències. Si bé mai no hem estat tots iguals davant la llei, si que és cert que amb la conscienciació del dia a dia i molta paciència, les lleis que només serveixen a uns pocs es poden modificar o tombar a llarg termini, la qual cosa és el més paregut que conec a la idea de justícia o a la «utopia» justícia. Però, no creus que moltes vegades ja s'encarrega la vida de fer justícia? I aquesta justícia de la vida… és sempre justa?

  • jovincdunsilenci | 16-12-2017

    ... perquè a voltes oblide escriure el més important: m'ha agradat llegir-te. Trobe que has fet un poema sincer i sentit.

  • jovincdunsilenci | 16-12-2017 | Valoració: 10

    Però els dies lluminosos que vas compartir amb qui et va «fer possible», eixa llum i el sentiment tan gran d'haver-te sentit estimat, deuria d'aprofitar-te, al menys, per seguir aprofundint en la llum. A mesura que em faig gran pense: I què sabem nosaltres realment de la llum, on comença tot i, sobretot, on acaba. Sí company, la mort pot ser una resposta, però no l'única.

    Tracta de ser feliç: a ella li agradaria.

  • jovincdunsilenci | 05-12-2017 | Valoració: 10

    ... que és ple d'humanitat i de tendresa. Saps que sempre m'emocione amb els teus contes de nadal.

    Gràcies per comentar i també per la màgia que desprenen les teues històries.

  • jovincdunsilenci | 05-12-2017

    ... en el cas d'Onofre, a les circumstàncies que l'han fet com ara és.

  • jovincdunsilenci | 05-12-2017 | Valoració: 10

    ... preciós, delicat i romàntic. Encara que jo també valorava la teua vessant més dura, no sé si dura seria la paraula, la vessant tal vegada més prosaica. No obstant això, crec que tens una inclinació al dramatisme i aquesta vena romàntica, que no per ser-ho resulta menys dura que l'altra: la vida té la duresa i nosaltres hem de fer el possible per suavitzar els impactes, ja sé que sempre no és possible, aquest colpejar persistent de la vida.
    Crec que deuries tornar al nik original, el que tenies abans de ser ricardet, i que aquells poemes i escrits que tragueres mereixen tornar a Relats. M'agradaria molt que ho feres i he de suposar que a d'altres relataires també.

    Moltes gràcies per comentar. Onofre és aterridor, com també ho són les circumstàncies que l'envolten. Malauradament, i excepte en casos puntuals, la justícia no existeix: tan sols una relació de causa-efecte determinada per circumstàncies massa vegades hostils. T'envie una forta abraçada.

  • jovincdunsilenci | 05-12-2017 | Valoració: 10

    ... Estic mig dormint, però alerta. Llisc ara açò i trobe que és un escrit guaridor, preciós. Gràcies per crear-me aquesta sensació.

  • jovincdunsilenci | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'ha encantat rebre un comentari teu. Sempre pense que els microrelats que faig són una cosa així com els tràilers de les pelis. Si algun em motiva prou, segur que l'allargaré més endavant.

    Respecte a aquest relat teu, només dir-te que, amb ell i els que has anat publicant al llarg de l'estiu, he passat molt bones estones. Són magnífics i enganxen des del començament, no sols perquè estiguen tan ben escrits, sinó i també pels temes que toques: fas pensar i sentir o transportes directament a la infància a través de sensacions i olors i cançons (Eva María se fue…) que de vegades ni recordava. «L'hort del pare» és una autèntica passada a la que tornaré més endavant per fer-te un comentari a banda.
    Com podies estar tan segura, amb només dotze anys, que aquella felicitat mai més tornaria? Tot el relat és ple de matisos bellíssims, de sentiments molt sentits, de fragments de colors, de formes i d'emocions que perduren en la memòria meua i que denoten intel·ligència i sensibilitat grans, de veritat. Si de cas, jo podria afegir que algú que escriu com tu ho fas no ha perdut la capacitat d'il·lusionar-se i això és sinònim de felicitat. Tots tenim les nostres coses, ho sé, però aquella xiqueta vingué per quedar-se amb tu i acompanyar-te en el temps. Com sempre que percep la teua humanitat, ara estic pensant en «La bola», moltes gràcies per omplir-me de màgia o d'autenticitat tants moments. Capbussar-me en la riquesa de les teues històries és un autèntic plaer.

  • jovincdunsilenci | 21-11-2017 | Valoració: 10

    Hola. Quins versos tan bells! No ho dic tant perquè parles d'una estació i un estat d'ànim que m'estime, sinó per la manera com fas teua la tardor, amb els sentiments i les imatges que únicament poden existir dins teu. Admire com ho transmets i sé que és veritat. Ací he aprés que poesia i veritat són una sola cosa. Gràcies per uns versos que mereixen ser llegits les vegades que calga, per copsar l'harmonia que tu fas.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: