jovincdunsilenci

23 Relats, 116 Comentaris
11536 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 01-09-2018

    ... es que estic mig dormint.Volia referir-me tant a l'haiku com al dibuix.

  • jovincdunsilenci | 01-09-2018

    El vaig tornar a trobar ací fa tres dies. Agraïda de llegir i a mirar 'damunt núvols' aquest haiku tan bell.

  • jovincdunsilenci | 23-08-2018

    ja veig que es tracta de la lluna. Doncs respire tranquil·la mentre desitge que aquesta nit o la pròxima pugues veure el seu somriure i si ja el veus clar, millor que millor.

    I ara sí que, sense res més a dir, m'acomiade esperant que no t'enfades i pugues riure en pau aquesta petita broma.

  • jovincdunsilenci | 22-08-2018

    ... Que potser no és la lluna.

  • jovincdunsilenci | 22-08-2018 | Valoració: 10

    Tot depèn del nostre estat d'ànim en el moment d'escriure. Jo diria que el seu gust no és una runa i que gaudeix, sí, però només quan ens veu gaudir... El que realment compta és la nostra mirada, perquè també és al mirar que li posem cara a la lluna, sentint-la des del nostre mirar. Breu, però bell, el teu poema.

    Pel que fa al meu relat, no sé què puc dir. En realitat no hi ha res que entendre, excepte el que la pedra va explicant, si no recorde malament. Ocorre que hi ha poca acció. Si no visualitzes res, pot ser mea culpa, però tampoc no necessàriament.

    Sí, és cert que en molts dels meus personatges hi ha algooo de mi, com no podria ser d'una altra manera. Els teus relats i poemes també són un poc o un molt tu, no creus? Moltes gràcies per opinar.

  • jovincdunsilenci | 03-08-2018 | Valoració: 10


    Hola. Entre al relat moguda per la curiositat (on anirà?) i perquè és migdia i el calor està en el seu punt més àlgid, igual que aïr, a la mateixa hora d'aquell dia, com hui, com demà, aquell dia. Saps que m'encanta com de bé escrius, les descripcions de tota mena, i la sensibilitat i la tendresa que van quedant, tan dolçament, perquè has anat a per la comanda de la mare. Passe amb tu per cels que pesen massa, per voreres estretes, veig una mare donant el pit a la seua petita, dues dones grans parlant; jo també m'estaria molt de temps en l'oasi… I, en realitat, només vull dir-te que el relat em fa feliç, perquè com tots els teus és especial i traspua eixe sentiment d'estar viva, el neguit que conté la promesa. Un relat gran, fet de les coses senzilles, del dia a dia, però tan ben mesclades totes que donen aquest resultat sorprenent que només tu pots aconseguir.

    Sobre el que em preguntares sobre el relat 'La meua xiqueta': puc dir-te que vaig saber, fa uns anys, que refeu la seua vida en un altre poble. Però també fa la tira de temps que li he perdut la pista.

    Una última cosa: vaig esborrar quatre relats que no pareixien interessar ningú, però això no vol dir que no valorara els vostres comentaris, sobretot els teus: perquè comprens el que escric, perquè ningú no m'ha fet uns comentaris així, per la humanitat que traspuen. És per açò que mai no voldria que pensares que els he oblidat (els comentaris) o que la desaparició dels relats té alguna cosa a veure amb ells. Ans al contrari: quan em comentes m'estàs ajudant tantíssim que jo no puc més que sentir-me infinitament afortunada i agraïda. Vull que sàpigues que, com els relats que fas, els teus comentaris també tenen eixe puntet humà, autèntic, de veritat. Vull que sàpigues que, si en un futur torne a publicar en la web alguna cosa d'aquestes, només trobaré a faltar eixe impagable comentari teu que, afortunadament, puc retenir en el record.

    Et desitge el millor pel que queda d'aquest mes d'agost.

  • jovincdunsilenci | 03-08-2018

    resulta que la gent que es queixa sempre de tot és senzillament insofrible.

  • jovincdunsilenci | 03-08-2018 | Valoració: 10

    ... és que, mentre té lloc la estrafolària estampida o mentre se'n recorden d'això que se'ls deu estar cremant, tu intentes com pots aplaudir, però no et pots moure, excepte per deixar passar aquesta gent que si et descuides et colpegen amb la bossa de ma o la jaqueta o... Entropessen amb tu, que de sobte passes a ser tan invisible com el músic que hi ha a dalt de l'escenari. La veritat és que, per una vegada que aconseguim anar, que difícil tot.

    Molt bon relat: divertit alhora que real. Et seguiré llegint.

  • jovincdunsilenci | 02-08-2018 | Valoració: 10

    Hola. Del poema encantador i fresc em quede amb l'associació entre aigua i amor. Però el que més em delecta és el final, no perquè s'acabe el poema. (jo crec que els poemes, si bé es poden transformar, mai no s'acaben: segueixen vius dins de l'ànima de qui els recorda i, de vegades, ajuden a caminar). Són les mans que estan per rebre i per donar i que, com l'aigua, ressonen sense acabar-se, amb aquesta alegria generosa i humida que s'escola per dins i per fora. M'agraden els poemes d'aigua i mans.


    No cal que m'escrigues res: les últimes coses que vaig publicar, com que ningú no entrava a llegir-les, les vaig esborrar. Ja és bastant llegir un escrit teu. Gràcies per haver-lo enviat.

  • jovincdunsilenci | 01-08-2018

    Hola. El meu comentari al teu relat 'Comiat' anava completament en serio, així que ja veus com em sobra tota la tirallonga de qualitats que m'has atribuït. Més que res perquè elles són escriptores de veres i que admire, però jo no ho sóc. Jo, entre d'altres coses, encara aprenc a escriure la meua 'maltractada llengua' i,a més, no he buscat mai imitar ningú. No cal dir que els bons escriptors/es que he pogut trobar ací, també m'heu inspirat i heu contribuït a la meua millora.

    Quan dic, 'no sé que més dir' és perquè cadascú és amo/a de la seua voluntat. La meua tieta va celebrar el seu comiat del treball en família, per exemple.

    Una cosa més: sentiria molt haver-te molestat.

  • jovincdunsilenci | 28-07-2018 | Valoració: 10

    Acabe de llegir-te el 'Comiat' i rumie que hi ha d'haver una raó perquè ho hages redactat així. Per una banda, crec que t'he de dir que aquesta manera d'escriure s'assembla al que he pogut percebre i escoltar sobre els comiats: són, he estat en algun, massa vegades forçats o almenys ho semblen, s'assemblen, són repetitius, comprenc que no agrade sempre l'obligació, quan ho és, de ser i estar, tant si s'és protagonista com si no... D'altra banda, m'agrada el text així, té una forma adient amb el contingut.

    Ets una persona que m'inspira respecte. I el teu escrit també. M'ha agradat força.

    Alguna vegada t'he fet cas quan recomanes una peli i l'experiència ha anat bé. Bé, jo, com en molts altres casos, no sé que dir. Diria que m'agradaria seguir llegint-te i deixant-me aconsellar per tu, que és una sort que no et puguen jubilar d'escriure. Ho puc celebrar, no? Gràcies per tot el que aportes, però açò no ho dic pel comiat, sinó perquè vull.

  • jovincdunsilenci | 22-07-2018 | Valoració: 10

    Regí, el teu pare et necessita ara més que mai, tan fort i sencer com tu l'has conegut a ell. La partida contra la mort mai no es guanya i cada dia que vivim és també un dia que morim: cada dia morim un poquet, anem morint.

    Sé que hi ha una cosa que reconforta, que ompli, que dóna valor... I eixa cosa és l'amor. Tu sempre has estimat amb escreix, tu saps què has de fer. Troba ara tot el que un pare transmet.

    Aquesta cosa de què et parle és l'amor. Coneixes tan bé el seu llenguatge que no et cal res més.

    Sigues compassiu i amorós, Regí. Et desitge que trobes tota la serenitat i la pau que mereixes.

  • jovincdunsilenci | 26-06-2018

    Jo també voldria afegir que sempre he cregut les teues paraules. És a dir: que la cançó que menciones aparegué a la ràdio, mentre feies la reflexió sobre el temps que després posares per escrit. Vaja, que no la vares seleccionar en cap moment a propòsit. Em pense que al teu escrit ho deixes ben clar.

    Aprofite per saludar-te i desitjar-te un bon dia.

  • jovincdunsilenci | 19-06-2018

    com tantes vegades, des que et vaig descobrir a Relats. Company, si em permets aquesta proximitat impossible, d'hores dures, les teues paraules són benzina per l'ànima. Intente aprendre tot això i més i, com tu dius: 'habitar l'esplendor de l'ombra', o treure d'allò tràgic alguna bondat.
    Salut on siga que et trobes, en l'esplendor que mereixes. Gràcies.

  • jovincdunsilenci | 16-06-2018 | Valoració: 10

    Al llarg de tot el teu relat he visualitzat un temps sempre ple (cronològicament parlant i atmosfèrica) i encara te'n queda per fer-li un espai a l'estaborniment, que això també sol passar; moltes persones pensem, quan estem baixes, que aquest és el nostre estat natural –res més incert– quan observem que tot és una successió de clarors i foscors o dies amb les seues ombres, o canvis d'estacions, brusquedat a voltes…. Però crec que, siga com siga la nostra vida, tendim a viure-la intensament, unes vegades més per dins que per fora i a l'inrevés, i per això sentim que se'n va tan de pressa, però es que hi ha dos factors que creen aquesta sensació.
    Un és l'edat: per molt que ells se'n riguen, un dia, després d'haver fet els trenta, el teu fill et donarà tota la raó.
    L'altre, encara que de vegades em dic que no és possible: que estem a gust. Sí, ja sé que no sempre aquella mirada intensa té o no el seu aquell, que el raig, la bossa, la pluja… Això o allò, no necessàriament bonic o lleig. Però, i aquests colps d'amor i de por… que de vegades et porten a l'estaborniment necessàriament, són les dues cares de la vida i cal tenir-ho present. Ens permeten encarar millor el dolor i valorar més conscientment els moments de plaer, sense haver de complicar-nos massa en açò últim: petits o grans plaers, el que conta és poder gaudir-los.
    A propòsit de 'Something Stupid', perquè no coneixia la cançó i m'ha fet gracia, quedar-nos amb un senzill i sincer 'Et vull', mentre busques els mots que creus que t'ajudaran a mantenir viva la flama: si et passes o et perds i no t'entenen serà pitjor… Llàstima de l'esforç.
    La veritat és que hem d'estar molt i molt acovardits per no sentir, encara que no siga primavera, aquesta pulsió de la sang.
    I, amb els comentaris que tens més avall, només em queda afegir una altra obvietat:

    Que has escrit obvietats (ho dic, en aquest cas, com un afalagament) meravellosament escrites, totalment a l'alçada de la teua incombustible creativitat, a més d'intel·ligibles sempre, i amb uns mots precisos i comparacions i expressions que sempre em fascinen i em fan desitjar seguir llegint-te, perquè contínuament tens un relat original i molt intens, sense parts fluixes, que progressa a partir de vivències i fets quotidians, on tenen una gran presència la sensibilitat i l'amor.
    M'ha més que agradat. Gràcies i Felicitats.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: