jovincdunsilenci

27 Relats, 123 Comentaris
10635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'ha passat com a Nil: al llegir-te el relat no he pogut evitar recordar ma mare, pobreta, amb el disgust que va agafar quan, jugant una vegada, de petita, se'm trencaren les ulleres, que sempre he portat, encara que després vaig tenir l'opció de les llentilles. És veritat que deguem tenir un angelet protector, però fins i tot quan som grans. Jo em vaig obrir la cella fa uns anys, per una tonteria, no paga la pena ni contar-ho. El cas és que, com que mai no m'havia passat, amb tres puntets de res i ni rastre ara mateix de la ferida, quina por al mirar-me a l'espill, quan em vaig veure la cara plena de sang a vessar, no m'ho podia creure. M'ha agradat molt com ho has contat, amb l'exageració de la nena i, després, la conversa amb la metgessa que és, des del meu punt de vista, la part més sorprenentment còmica, en el teu estil tan teu, del relat. Normal que t'espantara ni que fos un poquet: he sentit dir que cosir ferides s'assembla molt a cosir la roba. Ara que… espere que no ho llegesca un metge, açò que et dic, perquè crec que em posaria 'a caldo'. Si entra un metge, que em dispense, que la ignorància és molt atrevida, diuen.

    Moltes gràcies pels teus comentaris tan amables.

  • jovincdunsilenci | 27-03-2018 | Valoració: 10

    L'he rigut molt, Montse, el teu relat; m'ha semblat divertit i una mostra més de les teues claredat expositiva i capacitat d'observació.

    Respecte al meu, gràcies per la paciència de llegir-lo dues vegades. Ets un sol.

    Veus, ací som molts els que hem d'aprendre coses, jo la primera. Tu, ja veig que d'allò que parlàrem te n'estàs sortint molt bé. Rep una abraçada gran des de València.

  • jovincdunsilenci | 21-03-2018 | Valoració: 10

    ... Deo. La veritat és que m'ha commogut el teu relat. Et desitge molta sort al concurs.

  • jovincdunsilenci | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Davant tanta manca d'austeritat: això quedarà per als pobrets. Doncs que molt graciós i... Troppo vero, que és el que va dir aquell Inocencio X retractat per Velázquez. Crec que ambdós, Ino i Velázquez també se les sabien totes. Felicitats per la selecció!

    I pel tanka tan afortunat que has enviat al Nipo. Poques vegades m'emocione amb una composició tan curta.

  • jovincdunsilenci | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Hola, Aleix. Tant de bo puga ell resistir. Ningú no volem que aquesta situació s'allargue. Tampoc no sé fins a on arribaran amb la manca de comprensió que demostren. Les teues paraules són el fruit d'una reflexió oberta i honesta davant la qual no puc restar indiferent. Si més no, m'ajudes en les meues pròpies reflexions i estimules a seguir fent les coses conjuntament i lliures en la poca llibertat i pau que ens deixen. Gràcies per mostrar, per comunicar, per apropar-nos a ell.

    Felicitats per la selecció!

  • jovincdunsilenci | 11-02-2018

    ... a més de donar-te les gracies, per tan meravellosa lectura, agrair-te el comentari que em feres arribar. Bona matinada.

  • jovincdunsilenci | 11-02-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo crec que tot plegat significa que mai no pots dir alguna cosa així com de esta agua no beberé, i més si l'aigua és tan fresca i tan dolça que respireu el desig i viviu pels semàfors en roig. Aquesta sensació de tenir vint anys la pots experimentar a qualsevol edat, davant d'una experiència com la que descrius, d'unes expectatives que s'han creat quan heu ajuntat els vostres llavis i ha funcionat,
    Tot el relat m'ha passat veloç i traspua l'emoció que sentiu els dos, i sempre, quan hi ha aquesta atracció, es tenen vint anys. La màgia és possible, però ens cal no renunciar, atrevir-se, saber tornar; i encara que d'una altra manera i en altres circumstàncies, sempre ha d'estar a l'abast, perquè si no fos així la màgia no existiria, ni tampoc les il·lusions tindrien sentit.

    Molt ben escrit. Transmet molt. Felicitats

  • jovincdunsilenci | 09-02-2018 | Valoració: 10

    ... aquesta casa, la de van Gogh, la de les finestres obertes, no importa si escrostonada, però amb aromàtiques, amb poesia, amb pau. Tot menys una presó. Aquesta casa la vull jo! Ajuntem forces i conjurem tot el que es mou per una vendició així. Que siga!.

  • jovincdunsilenci | 01-02-2018 | Valoració: 10

    com ara buidar una carabassa, aquesta en concret. És normal que la làmpada fora màgica, si contenia la llum afegida de tots aquells éssers units per l'amor. I tot pel "vincle que enllaçava el nen amb aquell ser vulnerable". L'amor sempre. Podria allargar més el comentari, perquè hi ha més missatges, però m'agrada deixar-ho així. És un conte preciós. Gràcies Mena.

  • jovincdunsilenci | 31-01-2018 | Valoració: 10

    ... on hi ha generositat i esperança. M'ha arribat al cor.

  • jovincdunsilenci | 31-01-2018 | Valoració: 10

    Hola kefas. Disculpa que tarde tant a entrar al teu agradable espai. Es que tinc ací un poc de rollo. Respecte al comentari que em feres, només dir-te que jugue un poc amb la idea de diferents plans -no sé si aquesta paraula serviria- espai-temporals, però tant l'espai com el temps de la història es queden en l'ara mateix de la pedra i de la dona, mentre que la ment de Zeinab si que viatja molt més enllà, on vol, enrere, avant... El mineral vindria a ser com un corrent de transmissió d'allò que ella sent i va experimentant; la pedra preciosa com àlter ego de la dona. Bé, una absurditat, ja veus. Però té un contingut que he volgut posar en valor: és la vida d'ella i la força que la empeny a continuar.

    He trobat interessant el teu relat, que m'ha recordat -ara veig que un poc equivocadament per l'aclariment que has fet- algunes anècdotes, i està això que més avall apunta Vicent Terol: els rols... acostumen a mantenir-se… He recordat aquesta història que recorda la teua d'alguna manera i que narra un indi «navaho» interceptat pels nazis mentre feia d'espia en la Segona Guerra Mundial; al final, l'indi va a parar a un tren de la mort, de camí a un camp d'extermini, però el soldat que l'espenta amb la culata dels seu fusell li fa mal; en el moment en que l'indi es gira, rebutjant el maltractament de què és objecte, els dos es reconeixen. El soldat alemany és l'amic amb qui ha navegat durant anys en un mercant, solcant els mars del Pacífic i compartint aventures i somnis junts. Si bé no pot alliberar-lo, si que aconsegueix salvar-lo d'aquell viatge sense tornada. L'amistat, ací, els donaria la força necessària per poder canviar un esdeveniment transcendent. D'altra banda, el policia que obeeix ordres sense qüestionar-se res… Arriba un moment en que s'ha de fer la pregunta clau, si es que eixe dia ha d'arribar, clar.
    Tic-tac; coincidències, unes vegades per a bé, altres no tant; la vida, que diu Montse, i les seues incomptables i, de vegades, estranyes casualitats. Existeix la casualitat? Són la mateixa cosa casualitat i destí? La nostra fortalesa, en alguns casos, ens estava esperant? Quan érem amics i companys assajàvem i sospitàvem, quasi com si jugarem, fortaleses futures. Ostres, que ja comence a delirar una altra vegada. Bona matinada.


  • jovincdunsilenci | 30-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Deo. M'ha agradat molt el teu relat. Felicitats per la selecció.

  • jovincdunsilenci | 30-01-2018

    Gràcies pel comentari tan afalagador que em vares deixar.

  • jovincdunsilenci | 30-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'he llegit aquest relat teu intens i molt ben estructurat, amb una història que té tots els ingredients necessaris per capturar l'atenció dels lectors amb especial afecció als microrelats: ja comença despertant un gran interès, per l'inusual i estrany de tot plegat, i acaba també en sorpresa: el que s'esdevé no és convencional ni esperat. Quant al vocabulari i el ritme, m'han semblat força apropiats i tan ben travat tot que el resultat havia de ser bo, com de fet així ha estat. Perquè ets una narradora nata.
    Llàstima d'errades, que tots en tenim, encara que només siga per descuit, també aquells que presumeixen de no tenir-ne cap. Jo en tinc i reconec que, després d'haver revisat, de vegades, encara m'apareixen. Però no cal desesperar per això. La vida és un aprendre imparable i si, com ocorre a voltes, et veus sobrepassada, has de posar-te a estudiar, a revisar sense presses, a deixar-te ajudar.

    Admire la teua creativitat i les atmosferes tan especials que ets capaç de crear, i per això et felicite per aquest relat. Però també estic d'acord amb els comentaris que tens més avall i aquest és l'únic «però» que jo li posaria a un treball força reeixit i que m'ha arribat.



  • jovincdunsilenci | 30-01-2018

    De fet, no han parat, com tu dius, segueixen cada dijous des de fa 40 anys.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: