jovincdunsilenci

21 Relats, 93 Comentaris
7740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Un moment bellíssim, gràcies a la màgia del teu dir. Veig el poema, quasi com si sonara o com si l'hagueres eternitzat amb un pinzell que jo no sabria on comprar. Diria que és poesia en estat pur. Al llegir-lo em ve una sensació de serenitat i de calma, un sentiment de sentir-me en pau amb tot i part de tot.. Impossible perdre de vista les roselles, la fugacitat que s'atura, el gris i el verd.

  • jovincdunsilenci | 16-09-2017

    ... perquè m'ha tocat la fibra. El pitjor de tot - no sempre es perjudica econòmicament i sí, en gairebé tots els casos, emocionalment- el pitjor és anar recuperant l'autoestima, una vegada que l'has perduda, quasi tan important com percebre uns ingressos, tenir treball....

  • jovincdunsilenci | 16-09-2017 | Valoració: 10

    Crec que, moltes vegades, escriure és també fer justícia, si saps escriure, és clar. Tu saps i ho has dit d'una manera que jo sé que, molta gent, en llegir-ho, se sentirà reflectida, sentirà que algú els veu i els entén, que no estan sols. El cas que conec i que estic vivint de ben a prop, a mi em fa mal i m'afecta, perquè ha causat molt de dolor a qui estime. Només puc agrair-te, a més de la bona prosa teua, que ho hages contat. Salut, Mena.

  • jovincdunsilenci | 02-08-2017 | Valoració: 10

    ... un lied, de Schubert ? Bé, li hauríem de trobar música i quasi la puc imaginar apressada, però també amb un parell de silencis que no li trauen l'agilitat. Fa sentir la pèrdua i un despertar trist, ja sense la mare, que el petit coneix i no desitja, pel mal que li fa. M'ha agradat com ho has expressat.

  • jovincdunsilenci | 02-08-2017 | Valoració: 10

    ...no haurien de passar mai, però estan passant malgrat tot el rebuig i la ràbia, i els conflictes de tota mena que s'esdevenen. Impossible de parar? Aquests interessos obscurs que foragiten la vida veritable, les veïnes de tota la vida, els vells olors que també ens parlen de nosaltres i de qui som. Sens dubte, s'esta perdent qualitat de vida. I això, a qui beneficia?
    M'agrada molt el poema que has fet; té força i capacitat transformadora, en un sentit, positiu. Em puc sentir molt identificada amb un plantejament com aquest. Una forta abraçada i felicitats.

  • jovincdunsilenci | 28-07-2017 | Valoració: 10

    ... veig en les teues paraules. Perquè de vegades ens cal abraçar tant... I que ens abracen. Som humans i practicant aquesta acció toquem de peus a terra de ben segur. Gràcies.

  • jovincdunsilenci | 23-07-2017

    ... a les persones corrents, és clar, i no als Grans i les Grans... Il·lustres com siga que siga la seua titulació i, massa vegades, al preu que siga. Gràcies per recordar-m'ho, que sempre han de ser ells els causants de tots els sorolls, protagonistes i cínics com són. Nosaltres mirem, callem... O no. I tu no has callat. Ben fet.

  • jovincdunsilenci | 23-07-2017 | Valoració: 10

    ... amb pudors, Exacte. Aquesta sembla ser la consigna. No molestar amb problemes que no són rellevants, quan el ser humà és irrellevant, prescindible, insignificant... Què trist, què real. Una abraçada.

  • jovincdunsilenci | 22-07-2017 | Valoració: 10

    Avui t'he trobat a la llista d'autors més valorats. És la primera vegada que llisc un escrit teu, però sé que no serà l'última, sí de mi depèn. He de dir-te que difícilment podria oblidar un relat com aquest. Gràcies per escriure tan i tan bé, per la teua humanitat, pels records que no s'haurien de perdre mai.

  • jovincdunsilenci | 21-07-2017 | Valoració: 10

    ... per raons que no venen al cas, les bicicletes em fan patir, no sempre, només de tant en tant, algun ensurt que digueu vosaltres. Pel que fa al teu relat, l'acabe de descobrir ara mateix i m'ha semblat molt bell. Gràcies per tan bona i poètica prosa i felicitats.

  • jovincdunsilenci | 05-05-2017 | Valoració: 10

    Ah no, no crec, després d'això amb els cocodrils i les anacondes i... Que no pot ser. Aquest és un atrevit i salvatge començament, perquè, des que vares explicar al Fòrum que estaves ocupada amb un altre projecte... En fi, que RC no és igual sense els teus relats. Encara que jo no comente molt, els he trobat a faltar. M'ha agradat molt tornar a llegir-te.
    T'agraïsc que entrares a comentar aquell relat meu. Una abraçada des de València.

  • jovincdunsilenci | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Aquesta carrera espacial espiritual. Ara que, a mi, trobar sotanes a l'espai ja no m'estranyaria gens ni mica. No sé si Déu, però elles, caram, no paren. M'ha encantat el teu relat ple d'humor i molt ben escrit.

  • jovincdunsilenci | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Jo també em pensava una altra cosa i m'ha sorprès molt agradablement el final. Tendre i divertit. Una abraçada.

  • jovincdunsilenci | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Abans de res, dir-te que agraïsc els teus comentaris, sobretot a Vola, Topi!. Havies copsat molt bé el seu sentit i, francament, em varen emocionar les teues paraules.
    Aquest treball teu el vaig trobar molt i molt bo, girant al voltant d'un home convencional i d'allò més asèptic, amb una obsessió directament proporcional a la seua incapacitat per transformar la vida que té. Fins ací tot seria comprensible, si no fos perquè el bo de Carles no s'ho planteja, això. Per a mi és com si el tedi i la insatisfacció l'esperonaren, crec, a seguir mantenint-los per inèrcia i costum, però a la vegada, i de quina manera, creixent, a buscar: fantasiejant, com qui no vol, això sí, sense eixir de casa. I tan apassionadament i ingènua que em fa patir, encara que toque riure quan arriba a conclusions d'allò més rebuscades i l'obsessió se li va amuntegant, tal i com els cabells a dintre de la tauleta de nit.
    Finalment el deixes anar, que és tant com que ell arribe a les últimes conseqüències del seu deliri a cavall entre la lògica i l'absurd de tot plegat, que ben mirat és un absurd ple de sentit, com quasi tots els absurds, un estavellar-se contra la realitat entre llefiscosa i caoba que mai no hauria sospitat. No pareix que l'accidentat aterratge tinga altres conseqüències que no siguen, precisament, eixa presa de contacte amb la realitat, espere. Paral·lelismes amb altres personatges teus? Ens podem trobar reflectits ni que siga un poquet? Clar que sí!
    Destaque la teua capacitat per apropar el personatge, alhora que se'ns obri, inevitablement, una via per reflexionar. Però, a més, m'agrada tant com has treballat cada cabell del pentinat d'aquesta història i el caire còmic que li aportes. Riem amb Carles, riem-nos un poc de nosaltres i de tot, siguem també compassius, raonables, sensibles, humans a la fi. Gràcies i felicitats per tan bon treball.











  • jovincdunsilenci | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Elegant, sí, sí, perquè tot en ell és blanc-almenys jo ho percep blanc- i està molt bé que siga així. Felicitats, Aleix, per haver concedit al bastó blanc tan de poder. Una forta abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: