jovincdunsilenci

28 Relats, 128 Comentaris
11336 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Últims relats de jovincdunsilenci

Últims comentaris de l'autor

  • jovincdunsilenci | 19-06-2018

    com tantes vegades, des que et vaig descobrir a Relats. Company, si em permets aquesta proximitat impossible, d'hores dures, les teues paraules són benzina per l'ànima. Intente aprendre tot això i més i, com tu dius: 'habitar l'esplendor de l'ombra', o treure d'allò tràgic alguna bondat.
    Salut on siga que et trobes, en l'esplendor que mereixes. Gràcies.

  • jovincdunsilenci | 16-06-2018 | Valoració: 10

    Al llarg de tot el teu relat he visualitzat un temps sempre ple (cronològicament parlant i atmosfèrica) i encara te'n queda per fer-li un espai a l'estaborniment, que això també sol passar; moltes persones pensem, quan estem baixes, que aquest és el nostre estat natural –res més incert– quan observem que tot és una successió de clarors i foscors o dies amb les seues ombres, o canvis d'estacions, brusquedat a voltes…. Però crec que, siga com siga la nostra vida, tendim a viure-la intensament, unes vegades més per dins que per fora i a l'inrevés, i per això sentim que se'n va tan de pressa, però es que hi ha dos factors que creen aquesta sensació.
    Un és l'edat: per molt que ells se'n riguen, un dia, després d'haver fet els trenta, el teu fill et donarà tota la raó.
    L'altre, encara que de vegades em dic que no és possible: que estem a gust. Sí, ja sé que no sempre aquella mirada intensa té o no el seu aquell, que el raig, la bossa, la pluja… Això o allò, no necessàriament bonic o lleig. Però, i aquests colps d'amor i de por… que de vegades et porten a l'estaborniment necessàriament, són les dues cares de la vida i cal tenir-ho present. Ens permeten encarar millor el dolor i valorar més conscientment els moments de plaer, sense haver de complicar-nos massa en açò últim: petits o grans plaers, el que conta és poder gaudir-los.
    A propòsit de 'Something Stupid', perquè no coneixia la cançó i m'ha fet gracia, quedar-nos amb un senzill i sincer 'Et vull', mentre busques els mots que creus que t'ajudaran a mantenir viva la flama: si et passes o et perds i no t'entenen serà pitjor… Llàstima de l'esforç.
    La veritat és que hem d'estar molt i molt acovardits per no sentir, encara que no siga primavera, aquesta pulsió de la sang.
    I, amb els comentaris que tens més avall, només em queda afegir una altra obvietat:

    Que has escrit obvietats (ho dic, en aquest cas, com un afalagament) meravellosament escrites, totalment a l'alçada de la teua incombustible creativitat, a més d'intel·ligibles sempre, i amb uns mots precisos i comparacions i expressions que sempre em fascinen i em fan desitjar seguir llegint-te, perquè contínuament tens un relat original i molt intens, sense parts fluixes, que progressa a partir de vivències i fets quotidians, on tenen una gran presència la sensibilitat i l'amor.
    M'ha més que agradat. Gràcies i Felicitats.

  • jovincdunsilenci | 10-06-2018

    ...del meu comentari, em referia a les protestes per l'ús d'oli de palma, que almenys pel que fa a l'alimentació hauria d'estar prohibit.

  • jovincdunsilenci | 10-06-2018 | Valoració: 10

    ...., perquè protestes en les oficines del super de torn i t'escolten, sí, badallen també, però un cop ho has dit te n'adones que ni despertar de consciències ni res de res... i no els hi vages amb històries de salut, que per aquestes coses ja estan els hospitals, i els soferts empleats a callar. I tu, en aquest cas jo o qualsevol que ho intente, ets una boja o un boig, que encara hauries d'estar-los agraït i tot a aquestos malparits, pels treballs que creen. Creen? Quina mena de creació és aquesta que descrea i desfà el que ja ha estat creat?

    Pobres i estimats animals. Tan de bo fora de veres i el mal que fan uns quants humans els caiguera a sobre dels seus grans projectes i interessos, però em pense que això no va així, que no és directament proporcional i que, malauradament paguen sempre justos per pecadors: el pobre 'Gutan' que descrius i el seu paisatge, els descendents, els consumidors, l'horta... I tants i tants mons i bèsties innocents de tot mal que mereixen ser contemplats amb respecte.

    Gràcies.

  • jovincdunsilenci | 08-06-2018

    ... que no voldria tergiversar les paraules de Raimon i ell parla de 'sortir al carrer, junts, quan més millor, si no volem perdre-ho tot' (cite de memòria). En la cançó també diu: 'perquè ens amaguen la història, perquè ens diuen ... que la nostra és la d'ells...' Que em perdone Raimon. Imagina si ara portem arguments com aquest a la religió: ens amaguen la veritat i ens diuen que no en tenim... Que ja ells... En ambdós casos 'no volen arguments, usen la força' i, per descomptat, quasi no puc fer ja distincions: ens amaguen la veritat... Ens controlen amb la història seua, nosaltres només tenim les seues històries trossejades, tergiversades o simplement falses.

  • jovincdunsilenci | 08-06-2018 | Valoració: 10

    ... prové dels qui li la han atorgat, fent servir falsedats com aquesta de la Trinitat. Els que s'ho inventen n'extrauen el que interessa: el control, la submissió absoluta a una absurditat que potser sí que serà rebutjada per uns quants. Però allò important és sempre la submissió de molts, 'quan més millor' com diria Raimon, perquè la no acceptació porta implícita la marginació violenta i es farà córrer la sang perquè tothom puga veure a què s'exposa desobeint a Déu. És important tenir les persones sota control, i per aconseguir-ho fan servir qualsevol classe de tortura, qualsevol intimidació. Acceptar el dogma implica sotmetre's. Només diré que hom s'ha inventat a conveniència molts deus, i per dogmes com el que cites, ja ho saps, ha mort molta gent.
    Interessant i original, el teu relat.

  • jovincdunsilenci | 08-06-2018

    ... com que també és un relat d'humor, no sé jo si aniré un poc errada en el comentari. Siga com siga, un plaer tornar a llegir-te

  • jovincdunsilenci | 08-06-2018 | Valoració: 10

    Hola. Aquesta dona que fa pòlisses d'enterrament m'agrada, m'agrada molt que aparega en alguns dels teus relats i conte aquestes històries tan interessants, sempre mesclant allò real i allò que sembla sobrenatural: creences antigues i molt arrelades, com ara és el cas. Personatges amb força, de gran impacte i personalitat, sempre amb quelcom important que traslladar-nos. En aquest cas, la senyora de les randes m'ha recordat un poc Frida Cahlo i uns sentiments molt purs, com l'aroma de les flors que desprèn al col·locar-se la falda i el seu abraç.

  • jovincdunsilenci | 03-05-2018 | Valoració: 10

    M'ha semblat un relat molt bell, poètic, escrit amb gran delicadesa. M'encanta aquesta part: ... 'boires blanques, primes com gases, que embolcallen un blau que no brilla'.

    Ja podia jo esperar, amant com sóc del fred, que es presentara en València, perquè estava en el teu carrer, tu el tenies tot, i amb aquesta preciosa imatge del Montseny de fons. Per un trosset d'aquest paisatge mereix la pena congelar-se un poquet haha. Ei, no és cert que tots els meus personatges siguen dolents, són reals. Creus que exagere? Bé, sí, de vegades un poquet; miqueta conta-penes… Gràcies de nou per un relat així.

    I pels comentaris tan i tan exagerats que em fas arribar.

  • jovincdunsilenci | 03-05-2018 | Valoració: 10

    Hola. De vegades podem experimentar aquest neguit i no trobem els acords que ens ajuden a enfrontar un mal dia. No sabria dir-te per què. Tal vegada no ens agrada la vida que, en un moment donat, es torna sompa i buida; apareix el bloqueig i un estat anímic que de bones a primeres podries confondre amb una depressió, però que no ho és, almenys no necessàriament; ho veig també com una manera de rebel·lar-se interiorment contra una falsa idea de 'felicitat', però de vegades un esdeveniment inesperat fa que se n'adonem que la felicitat verdadera no va per ací; resulta que la felicitat no era tant això que ens induïren a pensar que havíem d'assolir, fer, tenir, sentir… que la felicitat té a veure amb un estat molt més primitiu, simple i, humanament parlant, més conciliador de la persona amb el tot que l'envolta. La solitud que podem arribar a experimentar ens allunya, fins i tot, de la personeta que hem estat.
    Un gos mort és una imatge molt colpidora: ens avisa, ajuda a que es produïsca un clic en el nostre caminar adult que de vegades no es troba còmode i segur i demana canvis: la pedreta blava dins d'un necesser quan necessitem ser guiats- guarits- retornats, quan no sabem què fer o no trobem respostes... a aquell passat màgic i il·lusionant, si és que una boira invisible l'ha esborrat. La visió d'un gos mort, crec que ho repeteixes dues vegades, al principi i al final, és el clic: fa patir i pair el destí d'un ser noble, la brevetat de l'existència, 'cómo se pasa la vida i cómo se viene la muerte, tan callando'. Crec que aquests estats d'ànim ens poden ajudar també en el nostre creixement espiritual: t'enrabies, sí, mentre et desprens d'allò inservible, et tornes savi i humil, aprens a estimar d'una altra manera i a conèixer intuïtivament el valor de les coses que de veritat importen… Pensàvem que ho sabíem però no ho sentíem prou intensament com per acostar-nos a tocar i mirar i pensar... No sabem com fer, per callar aquesta veu que es presenta per lliure, un bon dia, amb independència de tot, perquè necessita tornar a connectar amb la màgia de la nena que viu reprimida i va emmusteint-se amb nosaltres si no s'estimem prou… Però aquest no és el teu cas. El temps que ens prenem per respirar i trencar una rutina és necessari i valuós. Uf, disculpa, quin rotllàs. Només és un punt de vista poc meditat, perquè vaig un poc atrafegada. A mi el relat em va semblar diferent i, per això mateix, interessant i, com sempre, molt ben escrit i adient per pensar i endinsar-se més. És intens. Disculpa que no rellisca: es que vaig a tota pastilla. Gràcies per compartir-lo.

    Gràcies també pels comentaris que m'envies, encara que pense que són del tot exagerats.

  • jovincdunsilenci | 25-04-2018

    Això de la valoració ha estat automàtic, no tocava.

  • jovincdunsilenci | 25-04-2018 | Valoració: 10

    Trie com quasi sempre el relat d'abans de dormir. Aquest. També estic en un ai, per causa semblant. Ho sent. És preciós tot el que dius i a ella li va bé, li arriba, cada vegada estic més a prop de creure'm que és així. Ha de ser així.

    Crec que em fa bé llegir-ho. Gràcies. Abraçada gran.

  • jovincdunsilenci | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'ha passat com a Nil: al llegir-te el relat no he pogut evitar recordar ma mare, pobreta, amb el disgust que va agafar quan, jugant una vegada, de petita, se'm trencaren les ulleres, que sempre he portat, encara que després vaig tenir l'opció de les llentilles. És veritat que deguem tenir un angelet protector, però fins i tot quan som grans. Jo em vaig obrir la cella fa uns anys, per una tonteria, no paga la pena ni contar-ho. El cas és que, com que mai no m'havia passat, amb tres puntets de res i ni rastre ara mateix de la ferida, quina por al mirar-me a l'espill, quan em vaig veure la cara plena de sang a vessar, no m'ho podia creure. M'ha agradat molt com ho has contat, amb l'exageració de la nena i, després, la conversa amb la metgessa que és, des del meu punt de vista, la part més sorprenentment còmica, en el teu estil tan teu, del relat. Normal que t'espantara ni que fos un poquet: he sentit dir que cosir ferides s'assembla molt a cosir la roba. Ara que… espere que no ho llegesca un metge, açò que et dic, perquè crec que em posaria 'a caldo'. Si entra un metge, que em dispense, que la ignorància és molt atrevida, diuen.

    Moltes gràcies pels teus comentaris tan amables.

  • jovincdunsilenci | 27-03-2018 | Valoració: 10

    L'he rigut molt, Montse, el teu relat; m'ha semblat divertit i una mostra més de les teues claredat expositiva i capacitat d'observació.

    Respecte al meu, gràcies per la paciència de llegir-lo dues vegades. Ets un sol.

    Veus, ací som molts els que hem d'aprendre coses, jo la primera. Tu, ja veig que d'allò que parlàrem te n'estàs sortint molt bé. Rep una abraçada gran des de València.

  • jovincdunsilenci | 21-03-2018 | Valoració: 10

    ... Deo. La veritat és que m'ha commogut el teu relat. Et desitge molta sort al concurs.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: