Vola, Topi!

Un relat de: jovincdunsilenci
A la señorita Callaros se li acaba de trencar la veu, mirant el xiquet que es tapa les orelles amb les mans. La cresta que ella du al cap ha estovat l'aire, un segon abans d'esclafar-se com el crit desigual que ha quedat, suspès enmig d'un esglai; se'ls va engolint, tots els callaros que no gastarà ni podrà digerir. Dues xiquetes l'interroguen en silenci, com si la cregueren tronada. Tant d'enrenou és pel globus del nuvi d'aquesta mestra esverada que ara escapa, mental i momentàniament, de l'aula: lapsus que el xiquet aprofita per eixir, físicament, del desfici que li produeix tot plegat.
–El globus, recordeu-ho bé, aterrarà a poqueta nit, en el centre del pati de l'escola...

La señorita ho ha repetit tantes vegades, ho ha explicat tan confusament i poètica, que ningú no ha entès ni pruna.
–Però fill, què dius que no pots suportar? Com véns tu sol?

Truquen al timbre i la mare li obri al Conserge de l'escola: que a Donya Paquita, esbufega, se li ha perdut un xiquet; a veure si és aquest, sí, ell és; es treu la gorra, nerviós. Perdó, senyora. S'ha escapat just quan jo entrava amb la comanda del Director. La porta ha quedat oberta, res, un segon i aquesta dona, que no té al cap més que pardals! I sort que quan tornava del despatx l'he vist eixir...

Al menudet que ja és a dintre d'un globus gronxat pel vent, junt a la señorita i el seu promès. Té els cabells rinxolats, les galtes molt roges, roba gastada i vella i butxaquetes amb forats; sí que és cert que, mentre guaita des de tan alt, un meteorit els sobrepassa a tal velocitat que, fent un trajecte descendent, va i encén, d'un colp de verd, tot el paisatge endormiscat. El xiquet saluda, agraït, la llum que serpenteja i fuig, juganera; els esclats perdent-se en la mar:
–Vola, Topi!

Qui ho diria, el meteorit escampant la seua alegria per damunt dels camps; el xiquet ja no té por, ja no se'n recorda de la decepció, anit, raspant l'aire de sa casa, penjada d'uns crits tronats, del colp irat d'una bufetada.

–Adéu, Topi!






* Vola, Topi!: llibre per a l'ensenyament de la llengua. 1r nivell d'EGB- Gregal 1984.

*Relat inspirat en el dibuix de la portada d'aquest llibre, on apareix representat Topi, que és un pardalet.


Comentaris

  • Doncs ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-06-2017

    ... és fet a manera de conte, encara que no he pogut entendre l'argument enrevessat dins l'espai que dura. M'ha quedat molt poc clar.


    Sergi : )

  • Doncs jo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-03-2017 | Valoració: 10

    ...no l'esborraria. Perquè encara que no vulguis, quan tu escrius, la màgia se t'escapa per entre les lletres. I a mi el teu relat em deixa la sensació de que per trista i depriment que sigui la realitat, cal somiar, no perdre la innocència i potser sí perdre una mica la credulitat, per enlairar-nos, encara que sigui temporalment, dels nostres mons grisos i veure meteorits i sentir que val la pena continuar caminant.
    Gràcies!

  • Finalment, el vol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-03-2017 | Valoració: 10

    Caram, quina història més variada! Hi passa una mica de tot i, per sobre de tots els protagonistes, un globus i un meteorit i un cel verd, talment com una aurora boreal. La fantasia de la realitat. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: