Zeinab

Un relat de: jovincdunsilenci
En el carrer estret que dóna a la gran plaça del mercat puc sentir olor de ferritja i de serradura i a ella asseguda en terra. Note l'expectació que desperta, la curiositat que no és tant pel que oferís, sinó pel gest abaltit. Alguns la rebutgen instintivament, passant de llarg com si li fugiren, però hi ha qui pensa que tan sols vol vendre els petits objectes que crea i que jo particularment estime, atès que en sóc part de la mercaderia. A mi, que em dic ambre, em feu polit i brillant i em va col·locar al bell mig d'uns cristalls diminuts com gotetes d'aigua. Sóc illa, per tant, al centre d'un mar sense fondària i també sóc camí i via làctia. Sovint ella m'ha parlat de l'inici de la seua decrepitud mentre de nit somiava que ho endreçava tot, d'un ofec que li ve quan repassa amb el dit les ales de l'abella que viu dins de mi.

Només puc saber-li les mans, nervioses, amb dits prims dúctils com filferros incapaços de punxar, i escoltar-la per dins de les paraules. Ha fet un gest tímid i l'eixam de mosques fuig a la carn exposada, a una parada d'espècies barrejades amb mocadors de dones indolents, i les joguines. Jo sent la seua solitud com una altra illa, devastada quan li voreja els contorns de l'ànima abocada al seu vestidet clar, un tant impúdic per als gustos d'ací, però a qui l'importa? Les llums li ballen la pell i s'arrepleguen i encasten, virolades, en rams tendres de records:

– I mireu quins colors tan bells!

Avui, sota un sostre de tendals, l'ànima seua esdevé groc que s'enfila a un cel bigarrat de carícies; un vent fluixet escampa capolls de roses abandonats, fulletes tendres i aliatges de metalls humils; sent les rialles d'un fill que fa mesos que no ha vist i que fou alegre, sí, també carretejant els dies sense escola per la ferralla amuntegada dels cotxes desballestats i neumàtics rodolant per tu, ombrívola misèria.

En el carrer estret que dóna a la gran plaça del mercat, la dona immòbil resisteix dins del murmuri alliberat i fresc d'una font blanca.

Comentaris

  • Per a mi, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-08-2018 | Valoració: 10

    ... ben difícil de copsar. Em sembla ( em puc equivocar ), que el teu relat va molt més enllà del que podem entendre la majoria, que potser pretenem entendre. Si són símbols íntims, que provenen de dins teu, encerto en el que em sembla que és. Dubto molt que ens parlis de simples figures. És corprenedor de llegir, en qualsevol cas, aquest relat tan excel·lent.



    Sergi : )

  • Jo fambé he donat seriosament a neva opinió[Ofensiu]
    aleshores | 01-08-2018

    ...i trobo que el teu relat té nivell.

  • Vaja, gran vena poètica![Ofensiu]
    aleshores | 31-07-2018

    Del milloret que corre per RC fins on jo se, que no ho segueixo tot, ni molt, tampoc. Però el teu nivell és fàcil veure que no es trobarà: tens delicadesa, sensibilitat, sentit del ritme i un llenguatge extremadament ric que hi va adequadament. I observació.
    Quant a lèxic m’has recordat a Carme Cabús i en misteri i sensibilitat a Allan Lee.
    Sobre el que comentades de “Comiat”, aquest relat ha estat víctima del copiar i enganxar, i no és en cap extrem conseqüència de la meva poc probable creativitat.

  • La màgia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Un preciós relat, ple de màgia, ple de colors, olors i l'engrandiment de les coses petites. Lletra d'espurnes, bombolles de sabó, amb una dona captivadora de mans creatives. Quin còctel més original! M'ha encantat! Una forta abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris, sempre enriquidors.

    Aleix

  • És una fada[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-02-2018

    És una fada que ven meravelles, però si no fa un goig estipulat, social, no val. La fada no es veu ni gairebé interessa.

    ...i tot en aquest món ple de fades-fades on les fades-no-fades són a dalt, involutivament.

    Segur que té uns ulls, uns cabells i un somriure plens de llum.


    Mena

  • Tens màgia a dins[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-02-2018

    Sóc jo la que t’ha d’agrair els teus comentaris, sempre tan encertats, no sols en el contingut, sinó també en la forma, la teva meravellosa manera d’escriure, que sembla que la poesia, intensa i espessa, et brolli de dins a través dels dits i que en teclejar-la se’t desfaci en aquesta magnífica prosa teva.
    Gràcies per compartir tant.

  • Gràcies [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-01-2018 | Valoració: 10

    Gràcies de veritat pels teus comentaris. Estic en una etapa que inclús m’ he plantejat no escriure ni un mot mes. Les teves paraules em reconforten i animen . Segur que tens tota la raó mi tinc de fixar mes i repassar. L’ historia del mossèn en verídica en part, el van desterrar per això, tartamudejar després. Que ja por el va ger córrer i salvar la vida per la guerra, Tinc algunes històries mes del mossèn les escriure, va patir molt pobre home. Gràcies vull aprendre a fer-ho bé com tu

  • Bellíssim[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-01-2018

    Tant se val quin sigui el medi, generalment és una persona, de vegades un animal, aquí és una senzilla resina fòssil, la que ens transmet tot el que la teva ànima sensible i esplèndida té a bé compartir amb nosaltres. Gràcies

  • M'encanta![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-01-2018

    M'encanta aquesta petita joia d'ambre que acabes d'escriure, aquest carreró al que, somorts, arriben els sorolls i les olors de la gran plaça (Jamaa el Fna?) i aquesta Zeinab a qui desitjo un millor demà.

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-01-2018 | Valoració: 10

    N’ encanta com escrius. Semble que ho pugui veure

  • Minerals[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Del regne mineral eixiren tots els altres. Nosaltres, als animals, només som minerals en moviment. D’aquí la lògica d’un mineral observador que havent traspassat la barrera de la percepció del temps s’integra en el paisatge animal. Amb un realisme poètic, el relat ens situa a les portes d’una comprensió del món físic que encara no està al nostre abast, però de la que la física quàntica ens en apropa un tast.

  • Bellesa i precisió[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Com és habitual, entregues un relat on hi ha poesia en prosa. Hi veig bellesa, però també precisió narrativa. Sempre m'han agradat els teus textos, però trobe que aquest mostra un creixement com a escriptora. Molt bé.

  • Gran narrador[Ofensiu]
    wynelland | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Gran recurs, això d'humanitzar un tros d'ambre per fer-lo servir de narrador que, per altra banda, supura poesia pertot arreu. Molt bé.

  • M'agrada molt!! I és molt original!![Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Em sembla un excel.lent relat amb una idea molt original que, en el meu cas, no havia vist mai (tampoc és que sigui molt lector, jo): que una pedra, un mineral, sigui el protagonista, en una tenda on els vol vendre una atractiva venedora.

    Potser podria fer jo un relat similar amb una pedra com a protagonista.

    T'animo a que segueixis intentant fer relats originals i alhora ben escrits. La literatura ofereix possibilitats molt àmplies.

    Que vagi bé.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: