Erbarme dich

Un relat de: jovincdunsilenci
S'endinsava en el silenci per defugir el dolor i, segons els dies, se sentia astronauta o ésser d'aigua deixat anar pel corrent; els braços com lliris de sal i, amb poc esforç, se submergia en una calma abissal; sense por resseguia esquelets d'antigues i ignotes naus, i en ascendir a la termosfera també s'introduïa per la resclosa d'un transbordador, ocultes al seu ull les ferides, els forats perversos i nauseabunds de la terra, per causa de l'altitud; tot i que veia caure ferralla, aquesta no el travessava. Se sabia lleuger mentre giravoltava, volava, surava...

En el refugi blau la desinformació no existeix; l'espectacle groller tampoc; algunes antenes poden copsar el decurs de la seua respiració, la melodia que cantusseja, batecs, però no poden estripar-li els sentiments, intuir el que anhela, desfer-li la passió o requisar-li les idees. No porta cap càrrega a sobre, cap gravetat, cap udol; i sí, ho posseeix absolutament tot: tot el que mai no podrà llegir enlloc.

Però ell no vol quedar-se molt i, quan torna a la terra, sent repicadissa de llaunes buides i passos que fugen de conflictes colgats sota capes de més tendra mort; porta la melodia infinita a dintre, com una promesa i una cuirassa de tu. Recorda els passejos per fora de la llançadora, els lliris transparents, la resclosa... I duu la llum dels adéus tan petits i blaus al fons del cor. El reporter gràfic no es resigna, no pot, a deixar d'escoltar-se la veu, i és ara quan la nau enfonsada pesa i retruny.




- … i és per això que els reportatges són acromàtics.

- Però també té una producció al marge, blava diria, pel predomini d'aquest color i les subtils gradacions que aconsegueix. Figures plàcides en paisatges aquàtics o diluint-se en el cel. Transmeten pau, seguretat.

- Vull imaginar que ja no són mirades escarnides, com les que venc a les agències d'informació, sinó punts de llum. Que ja no són invisibles com nosaltres ara mateix. No creu que tots podríem ser engolits un dia qualsevol?

Comentaris

  • Astronauta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat llegir-te aquest relat, però no ho entenc del tot.
    Sí, té molta qualitat i molta fantasia, on el Erbarme dich és genial.
    La pregunta que fas: No creu que tots podríem ser engolits un dia quasevol? m'ha fet pensar un tant, però no la copse... Realment engolits serem tots.
    Què vol dir: Erbarme dich? Si me'l pots dir, millor.
    T'espere en la meua pàgina... gràcies...
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2016 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: