RECORDS D'INFANTESA

Un relat de: PERLA DE VELLUT
RECORDS D’INFANTESA


Quan contemple les llums
del meu passat,
en mil nou-cents seixanta-i-sis:
Sempre venen a la meua ment
els records infantils,
jugant amb la meua germana
i amb el meu germà;
i també amb els meus amics.
Era a Cuevas de San Marcos:
Jugàvem als jocs reunits,
a les xapes, a la baldufa, o a les cartes.
Allò sí que era amor de família
amb la infància humil i senzilla ,
quan eixien del col•legi;
jo un xicot i sense barba.
Perquè foren moltes vesprades
en el parc del meu poble
i també en el carrer “ Grama”,
una reminiscència molt distant,
on vaig nàixer.
La sensació era decidida
amb colp de peu al baló...
i al regressar al meu llar
era unió i amor familiar.
Tants records d’infància,
familiar i d’amistat,
de ventura decisiva,
d’esperança incontrolada
d’aquells xirois estius,
al tornar de nou a casa
aferrats tots de les mans.
Ara visc a Manuel,
un poble de la província de València
i les il.lusions em venen al cap,
quanta meravella d’infantesa
que em fa recordar
quan era un xiquet
amb l’ànima il•limitada.

Comentaris

  • Tants records[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 29-06-2019 | Valoració: 10

    Un poema preciós; fas que recorde paraules (crec que són de Novalis) que vaig descobrir quan era petita, en el pròleg a una edició de Platero y yo, feta pel mateix Juan Ramón Giménez, on es parlava d’una ‘illa espiritual caiguda del cel’, d’una ‘edat d’or dels xiquets...’ per referir-se al cor del poeta, que mai no voldria abandonar aquell paradís. Bé, ho estic citant de memòria i podria no ser exactament així... En qualsevol cas, em plau comprovar que aquesta illa està ben viva dins de tu. Estic encantada d’haver-te descobert, PERLA DE VELLUT. Transmets il·lusió, amor, i trobe música en les coses que et vaig llegint.

    Nosferatu, en el meu poema, vindria a ser, no la vessant maligna del vampir, sinó la part romàntica i fràgil i alhora la que entenc com a més humana i propera -per tot allò que ella representa, metafòricament parlant- i amb la qual m’identifique en la poesia. Malgrat l’enyor i la tragèdia, no deixa de ser un poema d’amor envers la vida.

    Aprofite per saludar-te des de València i gràcies per comentar.

  • Evocacions d'una infantesa[Ofensiu]
    leonardo | 04-06-2019 | Valoració: 10

    plàcida i lluminosa com ho són els teus mots... Un plaer llegir-te!!!

  • Quadre d'infantesa[Ofensiu]
    CeciliaBM | 18-04-2019 | Valoració: 9

    Quin quadre més bonic ens has pintat! Quan diferents es veuen les coses amb el pas dels anys, teníem una riquesa quan érem xicotets que desconeixiem, i amb tan poc es podia ser feliç. Molt emotiu!

  • Quan érem xiquets...[Ofensiu]
    Annalls | 14-04-2019

    Hi tornaríem oi, sempre hi quan poguessin tenir l'experiència d'ara, clar que llavors ja no seriem nens... el món hauria de permetre que fossin com nens tota la vida, però lamentablement estem en un món poc evolucionat ple de depredadors. Escolta, no vull que et molestis, es sols la meva opinió, però el que has escrit aquí que tal en format prosa, més ben dit prosa-poètica?

  • Ostres...[Ofensiu]
    Annalls | 14-04-2019

    Perleta, em dius que no coneixes Víctor Català o el que és el mateix Caterina ALbert? Es molt coneguda i apreciada dins la literatura catalana.
    Ara que ve St Jordi potser t'agradaria comprar algun llibre seu.
    Li van retirar un premi quan van saber que darrera el pseudònim s'amagava una dona.
    Ja veus, trista realitat !
    Gràcies per passar-te per la meva pagina.

  • Certament...[Ofensiu]
    brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    Sí, Perla de vellut...durant la infantesa teníem l'ànima il·limitada tal i com tu expliques amb molt d'encert a l'últim vers del poema. El nostre goig era infinit i la nostra il·lusió, inextingible. Quants bells record ens han quedat gravats a la memòria!

    Salutacions,

    brins

  • Mai falla[Ofensiu]
    kefas | 11-04-2019


    La infància és el refugi segur on ens podem aixoplugar de la intemperància de la vida quotidiana. La construïm amb els maons del record selectiu esporgats de la memòria dolorosa. Un bon motiu per pintar un bonic paisatge.

  • Records[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2019

    Una molt bonica evocació.
    M'agrada molt la música de les teves paraules.

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Nil | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Tots, els que tenim una certa edat, i hem crescut sense la tecnologia que hi ha ara, hem gaudit d'una infantesa meravellosa! Que jo no desbarataria per la que estant visquent les noves generacions de joves. El teu po ema palesa aquesta època, a mode de biografía. Salut, Nil.

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Uns records preuats per tu, ho trobo magnífic com ho descrius

  • COMENTARI[Ofensiu]
    Noia Targarina | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Quin relat més maco i més ple d' amor i records. Continua escribint així val molt la pena de llegir-te! Gràcies per els comentaris que em fas als meus relats!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

37 Relats

292 Comentaris

12122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Sóc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Villanueva de Castellón (València), en la qual he estat treballant com a carter 38 anys de servei. Actualment esitc jubiliat des de l'any 2013.
Em dedique, actualment a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtigunt premis literaris en valencià a Villanueva de Castellón, en els anys 1984, 1986 i 2003.