Petita impressió

Un relat de: jovincdunsilenci
S'encenen llumetes taronja i fum
quan cau la lluna en Djemaa el Fna,
i reviu la serp que es descolla, lenta,
en l'espiral que sona vora el cor

i puja: oscil·lant agulla que enfila
cordills de lluna i li cus clarianes
al xiquet vestit de blanca gil·laba
i galtes de llum rosa tan rosada

com la murada, un instant abans
d'apaivagar-se, en les cobres dormides,
damunt d'un esguard magnètic, colrat.

Said mussita baixet: un Dirham…
Li acoste un retolador fosforescent
i ell, corprès, em dóna la mà petita.




Comentaris

  • Un instant[Ofensiu]
    olgalvi | 09-03-2017 | Valoració: 10

    Em sembla un instant molt maco i tendre. M'has fet viatjar sense mour'em de la cadira. Gr'àcies!

  • Ho he viscut...[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-10-2016

    ...i no sempre et donen la ma petita perquè siguin pidolaires, que també; de vegades, com en el poema, jo entenc que volen compartir el moment, un moment d'extrema bellesa.
    Gràcies!

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-08-2016 | Valoració: 10

    M' encanten aquets versos

  • Postal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Quina millor postal de viatge que aquest gran poema! Detallisme, sensacions, la mà petita i totes les essències d'aquesta gran plaça. Poesia de primera, viva, inquieta, colorista, fantàstica! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: