Son de tu

Un relat de: Sergi Elias Bandres
Porcellana crua,
tanmateix mai gaudeixis així nua.

Melmelada de pruna,
potser el teu gust sigui una runa.

Remuga,
remuga son, mentre et desfaig;
sota l'ombra del meu claustre
no sé perquè de tu sóc amagat.


Sergi Elias
13-5-2018

Comentaris

  • La lluna, la pruna...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-10-2018 | Valoració: 10

    Ostres, no sé com se m'havia escapat aquesta poesia! ÉS magnífica! Imatges precioses, boletaires, em recordes les lletres de Antònia Font o Roger Mas o Quimi Portet o Albert Pla. I és que la nit, la son, els malsons són molt presents encara que els volguem adormir. Tot el que hi ha amagat dins un somni és ben viu, imaginari o no. Total, un bell poema, Sergi, que m'ha agradat molt llegir i retrobar-te. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Fred argent[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-10-2018

    La lluna sempre hi és, dormim o no, però quan no podem aclucar els ulls i la mirem, sembla que estigui especialment pendent de nosaltres, com si només lluís per als nostres ulls, fins que al cap d’una estona ens adonem de la seva fredor i que tant li fa si dormim, plorem o riem...
    M’ha agradat molt “porcellana crua”.

  • jovincdunsilenci | 23-08-2018

    ja veig que es tracta de la lluna. Doncs respire tranquil·la mentre desitge que aquesta nit o la pròxima pugues veure el seu somriure i si ja el veus clar, millor que millor.

    I ara sí que, sense res més a dir, m'acomiade esperant que no t'enfades i pugues riure en pau aquesta petita broma.

  • Ai...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 22-08-2018

    ... Que potser no és la lluna.

  • No t'amagues tant[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 22-08-2018 | Valoració: 10

    Tot depèn del nostre estat d'ànim en el moment d'escriure. Jo diria que el seu gust no és una runa i que gaudeix, sí, però només quan ens veu gaudir... El que realment compta és la nostra mirada, perquè també és al mirar que li posem cara a la lluna, sentint-la des del nostre mirar. Breu, però bell, el teu poema.

    Pel que fa al meu relat, no sé què puc dir. En realitat no hi ha res que entendre, excepte el que la pedra va explicant, si no recorde malament. Ocorre que hi ha poca acció. Si no visualitzes res, pot ser mea culpa, però tampoc no necessàriament.

    Sí, és cert que en molts dels meus personatges hi ha algooo de mi, com no podria ser d'una altra manera. Els teus relats i poemes també són un poc o un molt tu, no creus? Moltes gràcies per opinar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1743 Comentaris

399029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi