Onofre

Un relat de: jovincdunsilenci
De natural mesquí, escurava mesclant l'aigua bruta amb un llavaplats caducat –miqueta– i mirant d'il·luminar-se amb la llum aliena. Gestos perfeccionats des de petit i duts a extrems malaltissos per tal que l'ànima de pell d'espart es retallara a contracor de la lluna. Al super es desplaçava despòticament i ostentava un rècord d'escanyador de iaies amb mobilitat reduïda i misèrrimes pensions, per proveir-se, el primer, de les ofertes totes. El seu estil de vida és susceptible de ser afilat tant com vulga i d'ací a freqüentar inauguracions d'exposicions d'art, amb Ell com instal·lació sacsejadora de l'estupefacció general o Ell aprofitant rebé la picadeta, equivalent a la ingesta de tot allò enllumenant-li l'estómac, i per més extenuar les dents de llop que ensenyava amb orgull de raspallador perfecte. Esquerp amb els parents que hauria manipulat, desapareixia ajudes i ridiculitzava els ajudants. Era un ésser desagraït i en extrem intractable que no respectava ni els pares vells –en altres circumstàncies mai no s'hauria atrevit– i dissimulava mitja fredor rere una màscara de contenció i suficiència. Perquè en temps l'havien llastimat, es llepava les ferides fruint dels mals tràngols dels més propers, amb aquell torturar-los, com quan a ella se li despenjava el cap i un Onofre ressentit li'l recol·locava agafant i torçant la mandíbula de la dona amb un moviment brusc dels dits de la mà llefiscosa. Arribat el moment, els va devorar als dos.


Ara no pot amb una casa que el vigila, com quan de petit es girava i veia nanos que el seguien després d'escola: si mai no l'havien atansat era perquè no existien fora del seu cervell, com tampoc no existeix el turment que la casa li procura. En el silenci tan sols interromput pel soroll de la cullereta mirant d'atrapar, a fosques, les restes ja més que corrompudes de la melmelada apegada al vidre del pot, li venen calfreds al sentir unes mans que remenen per dintre de les entranyes del moble blindat, les possessions del seu cor.




* Ell: va en cursiva en el document original.

* Ell aprofitant rebé la picadeta: va en cursiva en el document original.







Comentaris

  • Molt no[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Esgarrifós pro una passada

  • És...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-12-2017

    ...esgarrifós i trist. Una persona malalta, que si quan era infant hagués estat diagnosticat i tractat, potser no hagués arribat als extrems d'horror a que arriba. És cert que a mesura que ens fem grans els "defectes" s'accentuen (de les virtuts no en sé res), però el protagonista del relat és un malalt que pateix i fa patir. Sempre fa molta més por el que tenim a prop, el que ens envolta quotidianament, la malaltia; que no pas, per exemple, uns extraterrestres o uns vampirs voladors.
    Molt ben descrit i transmès, com sempre ho fas.

    (Sobre el comentari que m’has deixat a “Les ales rebregades”, haig de dir que encara que a categoria posi “biogràfic” no ho és completament. És una història inventada amb alguns episodis reals. I sí, quan dic que la protagonista, als dotze anys ja va saber que aquell seria l’estiu més feliç de la seva vida, és cert. Ho vaig saber. Hi ha moments, sensacions, experiències, tant de felicitat com de tristesa, que “marquen el màxim” a l’escala interior del que podem sentir. Als dotze anys jo vaig tenir un estiu que va ser absolutament feliç, i tal com ho vaig sentir, vaig saber que era el màxim.
    El de “L’hort del pare” és completament autobiogràfic, i el de “La bola” també. Moltes gràcies per llegir-los.)

  • Esgarrifós[Ofensiu]
    ricardet | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Esgarrifosa descripció d'un ser terrorífic.

    Ricardet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: