Cercador
Don Clarià
Un relat de: jovincdunsilenci- Compartir:
Xocant quan, després de molt batallar contra el Col·legi d'Arquitectes, li havia tret a la seu de Salomònica, ciutat d'on era oriünd, afegitons interiors de tota mena, 'per tal de despullar-la d'ornaments inútils'. Aleshores, moltes veus s'alçaren contra Don Clarià, però ell ja no reparava en res que no fos desempolsegar la catedral. De res serviria que uns quants historiadors de l'art argüiren fins l'extenuació que l'entranya de la primitiva basílica no contenia gens de puresa i era, per tant, indigna de ser repristinada, ves per on.
Hui, observant la borrominesca façana que dóna a la plaça de la Concavitat i la Convexitat, ha vist el xiquet que ell va ser, avançant els dubtes per dins d'una nau i dirigint l'angoixa cap al lleuger resplendor del cimbori; té una dolça insuportable opressió amb la qual s'adreça, tímidament i respectuosa, a l'ombra que l'espera, quasi com si fos Déu, asseguda a l'altra banda d'un confessionari: 'Pare, jo m'acuse…' I balbucejar allò era picar sense saber què trobaria i rodolar dolorosament per les punxes que sobreeixien d'un celobert infinit... ' M'he enamorat d'un amic'.
Don Clarià plora i s'empetiteix, buscant en va la pau i el perdó, l'aprovació que li ve de negar-se el seu cos i el seu desig. Ell creu que ha arribat al moll de Déu, mes saber-ho no l'allibera, en aquest silent despenjar allò que percep 'brut' de damunt de les pedres per deixar-les ben netes.
La mà del capellà li colpeja durament la galta...
–I que no torne a veure't mai més embrutant aquesta casa. Déu no t'estima, m'has entès?! –sacsejant-lo.
I algú trenca, de sobte, el record: Estàs trist?
L'angoixa resta nugada amb cintes de pols; si més no, Don Clarià ja no camina sol; va il·lusionat i lleuger.
*Repristinar: en el llenguatge de la restauració arquitectònica, tornar un monument a la seua forma original.
*Cimbori: és la torre o torre-llanterna, situada sobre el creuer d'una església.
Comentaris
-
EM SAP GREU...[Ofensiu]jomagi | 27-12-2023
...fa molt de temps que no vostè no escriu.
No vull pecar d'impertinent. Una abraçada. Jomagi.
-
Gràcies jovincdunsilenci.-[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-12-2020
Gràcies jovincdunsilenci, per la teua visita i el teu amable comentari, pel meu poema "PONCELLA D'ACUÏTAT", és Felicitat i és un encontre màgic, ple d'il.lusions i de llums infinites.
M'alegre de que t'haja agradat.
Gràcies per desitjar-me un BON NADAL, I IGUALMENT.
-
Bon dia jovincdunsilenci [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-12-2020
Què tal estàs? Doncs no sé res de tu des que em vas comentar algun relat meu,.
Espere que et vaja bé... Bo que quan tingues temps i ganes, pots llegir-me alguna cosa meua... No sé... Ja em em diràs, quan pugues.
Salutacions i cuida't.
-
Un entretingut relat[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 17-07-2020 | Valoració: 8
Hola jovincdunsilenci .
El teu relat està bastant bé, la d'aquest arquitecte que va vivint aventures i que no és molt apreciat pels seus companys de professió, mentre recorda quan era petit i un capellà un pelet cruel li provava de donar instruccions sense molt d'èxit. Si he entès prou bé el relat és això el que succeeix. ¿No és així...?
T'animo a que no facis cas de l'Abascal que segueixis entregant contes a Relats en Català, que crec que no demano molt.
Ah, i gràcies pel teu comentari a l'Osset de Peluix i a l'Èric i al Joan.
Salutacions!! -
Hola juvincdunsilenci...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-09-2019
Espere que estigues bé...
Fa temps que no m'ha llegit alguna cosa.
Bé, t'invite als meus tres primers relats, que he editat.
-Cançó al dia.
-La ploma.
-Quin encreuament.
Gràcies mil... i fins a l'altra...
Perla de vellut -
Hola Jovincdunsilenci...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-07-2019
Moltes gràcies Jovinc, pel teu amable i tendre comentari al meu poema que m'has llegit, el de"Hèlixs", i tu agraeix molt. Què bé i m'has emocionat molt, com m'ho has dit.
Quan vulguis, tens l'oportunitat de llegir-me el que vulgues.
Un gran salut i seguirem llegint-nos.
Perla de vellut -
Sentiments suprems[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 10-06-2019 | Valoració: 10
Molt bo i amb molta qualitat, que al llegir-ho, m'ha emocionat molt, el senyor Don Clarià, doncs sap com és la vida i em de reflexionar sobre les coses que ens passa en tota la vida.
Una plaer de lectura, jovinc....
Una abraçada...
Perla de vellut -
He repassat els teus tres darrers..[Ofensiu]iong txon | 02-06-2019 | Valoració: 10
Trobo que tens una escriptura molt literària, tens sentiments i emocions per transmetre, i ho fas bellament. Esperant amb candeletes nous relats teus! ;-)
-
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 18-11-2018 | Valoració: 10
M´agrada moltissim el teu relat. En poques paraules saps transmetrte molt
-
Arquitectura de l'ànima[Ofensiu]Montseblanc | 15-11-2018
La realitat que vivim, el que som, no és res més que la suma de tot el que hem viscut. I aquesta adició ens fa comportar-nos d’una manera o d’una altra. I, sobretot, les vivències de la infància, els traumes, les penes i les alegries de quan érem xiquets són com el cisell que modela la nostra ànima; el que estudiarem, les nostres passions i les nostres dèries. Sempre, rere d’un esperit creatiu, hi ha unes arrels que beuen tant de la felicitat com del patiment, però sempre en més quantitat del patiment, com molt bé expressa el teu relat. Res s’oblida, tot té conseqüències, els records empenyen i ens fan creatius a la vegada que fan mal.
Valoració mitja: 9.5