Nanorepte 251 :"El 600": Votacions.. ARA SI!

Per fi puc penjar les votacions.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació. Finalment s'han recollit onze magnífics nanorelats més un de propina. Teniu fins avui a les dotze de la nit, per escollir-ne tres. Au som-hi, no us encanteu que arriben tres dies de festa i no ho deixéssiu tot pel final.

Aquí tens el recull:


1Tu tenies... - Joan Gausachs i Marí

-De jove, tu, tenies cotxe?
-Sí!
-Quin?
-Sis-cents
-Com?
-SIS-CENTS!
-No cal que cridis tant... que sí que hi sento.


2Una altra, una altra! - Mercè Bellfort

Cada nit en Pol escoltava "Les històries del 600" que li explicava l'àvia. Aventures noves i divertides. Impossible adormir-se!


3Màgia - Llibre

De petita, em feia gràcia la bossa de la Mary Poppins. Però el 600 del meu pare la superava!


4Cotxe segur - Joan González Pons

Amb el meu primer cotxe "600 blanc"
vaig arribar a FONT ROMEU
viatge segur i sensacional.
Gràcies estimat "Sisentó".


5Temps nous...nous conceptes. - brins

-Sentim que no hi càpigues, pare, ja saps que al "Mercedes"...
- Sí, fill,.. ja comprenc que no és un "600"...


6B-487248 - Nubada

No recordo mai la matrícula del meu cotxe, però la del sis-cents de la infantesa la porto gravada al cor.


7Utilitari - SenyorTu

Hi va ficar la dona, la sogra, es dos nens, el lloro, l'equipatge i van partir cap el poble.


8El cotxet - Dolça Parvati

La nena deixa escapar una riallada, en veure'l tan petit. La mare, una llagrimeta de nostàlgia per la infantesa perduda.


9En un paradís perdut - darkman

-A tu, què et faria tornar a la civilització?
-El meu sis-cents... i a tu?
-També, el teu sis-cents.


10 Tot té un preu? - crohnic

Tenia sis-centes raons per quedar-se el "600" i només una per vendre´l, els cinc-mil sis-cents euros que n´hi oferien.



11 Ostentació - Gessamí_blau

Sortia de casa a la mateixa hora que el veí. Li encantava arrancar el seu sis-cents deixant enrere el biscooter.








Fora de concurs:

Com corria, el nostre sis-cents! - Nubada

Ens hi encabíem tots sis, l'aturàvem quan el motor fumejava, i en menys de tres horetes ens plantàvem a Moià!