LA VERGONYA DEL 20-S

Un relat de: aurora marco arbonés
LA VERGONYA DEL 20-S

Ara fa gairebé un any
que els Jordis són a presó.
Encarcerats sense causa,
condemnats per endavant
per jutges amb pre-judicis.
Diuen que per rebel•lia
i pecats de sedició.
Es pot ser més deshonest?

Encara sento en Cuixart,
enfilat en un vehicle
on havien pujat d’altres,
i on havien deixat armes
per fer caure en un parany:
“ Ens intentaran provocar(...)
Si detecteu algú que actua
d’alguna manera violenta ,
intentant atacar els cossos de seguretat(...)
no ho permeteu,
aïlleu-lo, detecteu-lo
i desemmascareu-lo.
Ens volen violents
I nosaltres no en som de violents,
som un poble pacífic
som un poble de pau”.

Són aquestes les paraules
de persones terroristes?
Però l’Estat repressor
ja els havia sentenciat,
els jutges sense justícia
ja els havien reprovat.
Aquesta és la gran vergonya
d’un país dictatorial,
ancorat en el franquisme.

Però ni un sol pas enrere!!!
Estem construint la Història
del que serà un nou país!!!


Aurora Marco i Arbonés - 20 Setembre 20

Comentaris

  • Dos quarts d'onze![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-01-2019 | Valoració: 10

    He posat aquest títol perquè RC no em deixa posar més enllà d'un 10. Perquè, per desgràcia, és tan actual! Tot el poema és una pura (per no dir punyetera) veritat. I cada dia aquesta colla ens donen més motius per continuar escrivint! Però m'agrada el to optimista final del poema. Ens en sortirem, primer perquè tenim ànima i, segon, perquè cada cop es posen més en evidència. Anem bé. Una abraçada, Aurora.

    Aleix

  • Vergonya[Ofensiu]
    allan lee | 26-11-2018

    de Ñ i tot el que se'n deriva. Fins que no siguin lliures la gent no podem descansar. Jo faig guerrilla a tuiter, la poca que puc. Tenim Lledoners a prop, i t'asseguro que ho sentim com un gran desastre. Estan aquí! I només podem fer que "visitar-los" i cridar. Quines ganes de treure'ns de sobre tanta extrema dreta! Ets una crack, nena. Muacs.

  • Molt bo i amb molta disciplina...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-11-2018 | Valoració: 10

    Has escrit un gran poema contra aqueixos polítics farsants.
    Perseverem tots amb molta cura i endavant, que Espanya i totes les persones hem de ser autèntiques i amb molt d'exemple.
    M'ha agradat com ho exposes, Aurora.

    Una abraçada...
    Perla de Vellut
    Rafael Molero

  • Jo, ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-10-2018 | Valoració: 10

    ... a vegades, sento vergonya de mi mateix. Perquè la tinc, i això és humà. Tal i com descrius tu els teus versos... hi ha gent que no té vergonya de veritat. És dur, copsar aquesta mena de realitats.



    Sergi

  • Matrix?[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 08-10-2018 | Valoració: 10

    Hi ha un partit que acusa als independentistes de viure a Màtrix. No sé jo si no hauriem de començar a pensar que els que hi viuen són ells.

    Només hi ha un qualificatiu pel que estan fent amb els processos del 20-S i l'1-O. Mentida injusta.

  • SOM-HI![Ofensiu]
    Jimbielard | 03-10-2018 | Valoració: 10

    Gràcies pel poema, Aurora. Persistirem!
    Molta força i endavant!!

  • Un any passat volan[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 01-10-2018 | Valoració: 10

    Ara m'acabo d'assabentar, pel teu poema, que hi van deixar armes per culpabilitzar-los. Quina mala bava. Però no hi passis ansia, Aurora, tard o d'hora la veritat surtiRa a flot. I quina història d'Espanya més fosca explicarem, en el futur, quan siguem lliures. En cavi la nostra és una historia de gòries catalanes. Un poema per a deixar testimoni .

  • Ni un pas enrrere[Ofensiu]
    Naiade | 01-10-2018 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, un poema immens, on ens recordes la realitat viscuda , el temps que s'eternitza i sembla que ens ancora i no avança tan rapit com voldriem , però pas pas seguim la lluita, pacifica però sense atura-nos
    Una forta abraçada Aurora
    Montserrat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251593 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.