Totalment d'acord amb la frase. I de vegades fem coses que realment no volem fer, perquè els altres no sapiguen que no volem fer-les...

Un relat molt apropiat pel concurs i, desgraciadament, de molta actualitat. Per sort, encara ens queda l'escriptura per fer pagar tot el mal que han fet aquests avariciosos que ens envolten.

Espero que passeu unes molt bones festes de Nadal!! Una abraçada!! I molta salut!

Fantàstic!! No m'estranya gens que l'hagin seleccionat com a finalista del mes... Inclús m'atreveixo a dir que té moltes possibilitats de ser un dels tres microrelats guanyadors... Enhorabona company!!

Amor, sexe, engany, venjança, luxúria... Una bona barreja que dóna com a resultat un relat terroríficament bo!!

Bon assaig! El desamor és un tema que dóna molt de sí... No sé si és biogràfic o no, però pensa que el que avui és un 0-6, demà pot ser un 3-6 i amb el pas del temps potser s'acaba capgirant el resultat...
Gràcies pel teu comentari! Fins aviat!!

Un final obert a moltes possibles interpretacions. Segurament cada lector es montarà la seva història paral·lela sobre com han arribat a aquest punt, què havia passat uns dies abans, com continuarà la vida de la noia... Donaria molt joc per fer una segona part d'aquest relat o inclús un relat explicant el que havia passat abans...
Pel que fa a la forma, què et puc dir?? Genial... Unes descripcions i una ambientació que et transporta al costat dels protagonistes... Em feu molta enveja (sana) els que sabeu descriure tan bé les històries que s'expliquen en els relats.
Fins aviat, company!

Boníssima la crítica social que deixes anar amb aquest breu relat... Reflecteixes perfectament el món en el que vivim... Arriba un punt que ja no sabem ni qui som de veritat...
Fins aviat!

Et seguiré llegint... M'ha agradat el text, com t'expresses i les reflexions que se'n desprenen...

La natura t'ha dotat d'un do a tu també, Llorenç... Un do que et permet transformar una crítica social en un fantàstic microrelat... Ja n'he llegit uns quants d'aquests...Ho fas molt bé això!!
Gràcies pels teus comentaris als meus relats una vegada més... I com tu m'has exemplificat, la realitat sempre supera la ficció... No hi ha dubte...
Una abraçada, company!

Fantàstic, company!! Sens dubte, un premi més que merescut, enhorabona!!
Tractes un tema tan delicat d'una manera magistral... Un relat que es llegeix amb ganes i no deixa indiferent... Sovint, les barbàries com aquesta estan més a prop del que pensem, el que passa és que tendim a girar la mirada...
Felicitats Jeremias!

Quin retrat tan bo de la gent que es dedica a això... Molt bona crítica transformada en microrelat... Ara, vols dir que realment aquesta gent arriba a sentir culpabilitat?? Em costa de creure... A vegades, per curiositat m'he quedat veient algun programa en el qual surten vidents i parlen amb els difunts... És increïble veure els pocs escrúpols que tenen aquesta gent i com s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones... Tan de bo, com passa al relat, al final dels seus dies puguin sentir-se una mica culpables pels seus enganys...
Ens seguim llegint!!

Molt ben pensat, perfecte pel tema que tocava aquest mes (culpabilitat)... Fantàstic com et poses a la pell del protagonista i com ens fas sentir-lo proper ... A més a més, fins al final ens deixes amb el misteri de saber quina és el crim que ha realitzat... No es pot demanar més!!

Un poema que transmet una gran dosi d'optimisme... És agradable llegir-lo... Tota hauríem de prendre exemple i afrontar els dies grisosos amb aquesta actitud...
Enhorabona, Aleix!!

Un text que s'haurien de llegir tots els antidisturbis abans de sortir a reprimir qualsevol manifestant... La persona sempre està per davant de la professió...
Molt bon relat, company!!

Em sembla que tots en algun moment hem volgut canviar pel fet de no agradant-se la vida que portem... Realment és frustrant pensar això i veure que mai podràs viure o ser com voldries de veritat...
Amb el temps, però, t'adones que això té la seva part positiva... Això és el que t'impulsa a lluitar i a esforçar-te cada dia per apropar-te una mica més a allò que voldríem (malgrat que és possible que mai ho arribem a assolir) Jo crec que voler canviar per no sentir-se bé amb un mateix no és dolent, ... el que seria un gran error seria voler canviar per agradar als demés...
Bon assaig, Mar!