Fantàstic, company!! Sens dubte, un premi més que merescut, enhorabona!!
Tractes un tema tan delicat d'una manera magistral... Un relat que es llegeix amb ganes i no deixa indiferent... Sovint, les barbàries com aquesta estan més a prop del que pensem, el que passa és que tendim a girar la mirada...
Felicitats Jeremias!

Quin retrat tan bo de la gent que es dedica a això... Molt bona crítica transformada en microrelat... Ara, vols dir que realment aquesta gent arriba a sentir culpabilitat?? Em costa de creure... A vegades, per curiositat m'he quedat veient algun programa en el qual surten vidents i parlen amb els difunts... És increïble veure els pocs escrúpols que tenen aquesta gent i com s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones... Tan de bo, com passa al relat, al final dels seus dies puguin sentir-se una mica culpables pels seus enganys...
Ens seguim llegint!!

Molt ben pensat, perfecte pel tema que tocava aquest mes (culpabilitat)... Fantàstic com et poses a la pell del protagonista i com ens fas sentir-lo proper ... A més a més, fins al final ens deixes amb el misteri de saber quina és el crim que ha realitzat... No es pot demanar més!!

Un poema que transmet una gran dosi d'optimisme... És agradable llegir-lo... Tota hauríem de prendre exemple i afrontar els dies grisosos amb aquesta actitud...
Enhorabona, Aleix!!

Un text que s'haurien de llegir tots els antidisturbis abans de sortir a reprimir qualsevol manifestant... La persona sempre està per davant de la professió...
Molt bon relat, company!!

Em sembla que tots en algun moment hem volgut canviar pel fet de no agradant-se la vida que portem... Realment és frustrant pensar això i veure que mai podràs viure o ser com voldries de veritat...
Amb el temps, però, t'adones que això té la seva part positiva... Això és el que t'impulsa a lluitar i a esforçar-te cada dia per apropar-te una mica més a allò que voldríem (malgrat que és possible que mai ho arribem a assolir) Jo crec que voler canviar per no sentir-se bé amb un mateix no és dolent, ... el que seria un gran error seria voler canviar per agradar als demés...
Bon assaig, Mar!

Renoi, quina descripció més precisa, m'ha semblat que estava al davant mateix de l'esquena platejada...
Una manera original de tractar el tema de l'avorriment. Ben pensat i magistralment escrit.
Brillant!

Tens tota la raó del món, Quim... Errada important la de no descriure'l com a fantàstic... ;)
Gràcies per l'encertat comentari!

Quin comentari t'han encertat el que has fet del meu relat... Tens tota la raó del món... Errada important la de no descriure'l com a fantàstic...
Gràcies pel comentari!

Has descrit amb mestria l'apatia que s'ha apoderat de la vida del protagonista... Que trist, però real... Espero que no coneguis gaires Marcs (jo en conec alguns)...
Molt bon relat, company!

Conec alguna persona que es pot sentir identificada amb el teu relat... Tot és respectable, però costa d'entendre... Potser sí que, com la protagonista, han descobert l'art de l'avorriment.
Fins aviat, Marta!

M'ha agradat la manera com has desenvolupat el relat i el missatge que despren. Sens dubte et fa reflexionar... a vegades és tan difícil combatre la grisor que va adquirint la nostra vida... No hi ha dubte però, que per posar-hi remei hem de mirar dins nostre...

Avorriment històric. Malgrat que sempre que parlem d'avorriment ens venen al cap connotacions negatives, en el teu relat ens mostres l'avorriment com el motor que impulsa un canvi important. M'ha agradat aquesta visió fdiferent que has donat del tema... Felicitats pel text!
Fins aviat!

Original! M'ha agradat molt... Avorriment i covardia, dos grans obstacles per obtenir la felicitat... Molt ben tramat. Enhorabona!!

Una història colpidora de com l'avorriment pels plaers que dóna la vida acaba destruint a un home... Molt ben desenvolupat i molt ben finalitzat. Enhorabona!!