Síndrome

La trucada li arriba una setmana després d'haver deixat de fumar, en plena síndrome d'abstinència. Per això li costa processar la informació donada. Sota la dutxa, lliga les frases inconnexes i localitza la ubicació que li han assenyalat de viva veu. Una vegada més, el descampat ha servit per perpetrar un nou assassinat. Però aquesta vegada la novetat és que hi ha un detingut. S'asseca amb rapidesa; estiraria una cigarreta i l'encendria per fer-ne quatre pipades abans de vestir-se: presentar-se a l'escena del crim sempre el neguiteja. Té prou estómac per suportar-ho gairebé tot, excepte els casos en què la víctima és una menor, com succeeix en aquesta sèrie d'homicidis.

Puja al cotxe i accelera per no perdre més temps. Sap, però, com ho trobarà tot: peces de roba escampades al voltant de la noia que, nua, tindrà les parpelles esbatanades, sorpresa per l'assassí. L'autòpsia posterior parlarà de contusions diverses i de signes de violència en tots els orificis del cos de la jove. Inclús de restes d'esperma barrejada amb la sang de les punyalades rebudes al bell mig de la vagina. Però aquesta vegada la novetat és que la noia és encara una nena. Un uniforme escolar i unes calces infantils són la mostra d'una edat massa tendra per haver sofert tant.

S'esborrona en intentar calcular-li els anys i les basques són insuportables quan s'apropa al cadàver per cloure-li els ulls encara oberts. Al fons dels globus oculars hi ha el bitllet a les portes de l'horror. Un tret del seu rostre és peculiar: els ulls ametllats, semblants als orientals, però que reconeix sense dificultats. Llavors, el vòmit apareix i té els reflexos suficients per aturar-lo entre les mans mentre s'allunya d'aquell panorama dantesc. Cal que es recuperi per prosseguir la investigació. Necessita una cigarreta penjada dels llavis o matarà aquell degenerat. S'oblida de la promesa de deixar de fumar; només se centra en l'estupre d'aquella bèstia, que no ha tingut clemència de la petita amb síndrome de Down.