Record d'aniversari

Un relat de: Jimbielard
Totes les flors que vas plantar al pati del darrere s'han mort
Totes les cartes que et vaig escriure segueixen al calaix de la memòria.
Al calaix dels records que mai obro
Per oblidar-te

Encara fumegen les cendres del foc que vas encendre
I ara no se com sufocar-les mentre cremen
Mentre em cremen dins el cor que ja mai obro
Per oblidar-te

És novembre i no veig els estels des de la Plaça Orfila
Volen sense destí les espurnes sobre el cel de Sant Andreu
I un any més, s'encén en el meu pastis d'argila
Una altra espelma que em recorda que no estàs a prop meu.

Comentaris

  • No hi ha res comparat amb tu[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 05-11-2011 | Valoració: 7

    Molt bonic, inclós l'homenatge a Rogers Nelson a la primera frase

  • Tot el que puc dir-te[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-07-2011 | Valoració: 10

    és que se'n va, solet, als meus preferits.
    Que aquests difícils moments que estàs passant ho facin el més ràpid possible .
    Una abraçada.

  • Poema d'enyorança[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-07-2011 | Valoració: 10

    Utilitzes unes imatges meravelloses per a descriure el final de l'amor, que encara cou i fa mal. Crec que no s'hi pot afegir res més

  • noc noc![Ofensiu]
    deòmises | 13-04-2011

    Amic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    T'he enyorat, ja ho saps! I m'alegra que apareguis de nou, de veres. T'envio una abraçada (fa poc vaig passar un cop més pel teu blog i no hi havia moviment...), bon poema per al retrobament i tranquil, que la Musa a mi també em té abandonat... Malgrat tot, l'enxampo alguna que altra vegada i l'expremo...


    d.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

69 Relats

252 Comentaris

75906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/