Foto de perfil de Igor Kutuzov

Igor Kutuzov

19 Relats, 72 Comentaris
20083 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tinc dos blogs, un de poesia en català: "POEMES AL PATI". (http://poesia4patis.blogspot.com/)

i un altre en castellà "ANTIGUA VAMURTA" (http://epicavamurta.blogspot.com/), on hi ha contes, relats, cine, poesia, etc.

Per contactar:
igorvamurta@gmail.com

Últims relats de Igor Kutuzov

  • Rínxol, de la poesia d'amor

    Igor Kutuzov - 27-04-2012 - 1008 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un moment congelat, l'estimada mira la finestra. més

  • Orenetes i Sang

    Igor Kutuzov - 15-04-2012 - 656 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un tio que arriba a un poble perdut, on no hi troba ningú. Al carrer major és escombrat pel vol de les orenetes. Algú cosa l'ha colpit i comença a escriure una poesia que té molts títols: "fils de carn" o "orenetes i sang". més

  • Algunes Orenetes

    Igor Kutuzov - 08-09-2011 - 759 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una poesia sobre el temps a través de les orenetes. més

  • Dies de Tempesta

    Igor Kutuzov - 30-06-2011 - 657 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una poesia sobre la vida, doncs sí. I sobre la llibertat. més

  • Nocturna

    Igor Kutuzov - 30-04-2011 - 678 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una nit passejant per la platja, una tornada. Què més puc dir fins arribar als 300 caràcters amb els qui no tinc gaires ganes de parlar? més

  • LA RECERCA DEL PARE..................(Vam-20)

    Igor Kutuzov - 28-12-2008 - 1355 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    (Un salt endavant) Sara i la seva mare decideixen abandonar Vamurta. Abans, cal trobar el pare. més

  • Un instant de pau (Vam-13)

    Igor Kutuzov - 17-12-2008 - 1127 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La calma abans de l'esclat. El capità Àlvar i el veguer de la Marca Sud, viuen uns instants de pau abans de l'assalt murrià. més

  • Ermessenda (Vam-12)

    Igor Kutuzov - 23-11-2008 - 1375 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Finalment, fill i mare es troben. L'estratègia de la Comtessa va més enllà de les formes. més

  • La mare espera (Vam-11)

    Igor Kutuzov - 23-11-2008 - 1240 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Després d'un llarg descans, l'hereu del Comtat és despertat. La seva ciutat viu angoixada i la seva mare l'espera al Saló de Govern. Les decisions es precipiten. més

  • Vamurta - 10

    Igor Kutuzov - 12-11-2008 - 1377 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    La colla de la Sara fan i desfan a L'Antiga Vamurta. Van on volen, sense que els grans els hi diguin res. més

  • Vamurta-09

    Igor Kutuzov - 12-11-2008 - 1069 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Durant el matí els murrians van continuar la demolició de la muralla, disparant les bombardes entre llargs intervals de silenci. Els homes poc a poc s'anaven relaxant. Es creia que l'atac final no seria tan imminent. La tropa descansava com podia, asseguts uns sobre les runes, d'altres contra les parets que eren encara dempeus. Els silencis o els xiuxiueigs desapareixien quan els hi arribava el menjar, portat fins allí en grans cassoles de fang, transformant-se en veus gruixudes i bromes, i allò feia que el veguer encara es sentís entre els homes, amb els peus a terra. *************************************** Sara mirava fixament la seva mare que seleccionava amb cura els objectes més preuats de la casa, empaquetant-los en farcells de corda i roba. Mai no havia vist la seva mare tan calmada, parsimoniosa. Sara intuïa que tot s'estava transformant des de feia temps. A la ciutat hi arribaven més i més gents de les marques, a peu o arrossegant carros on duien les poques pertinences qu més

  • Vamurta - 08

    Igor Kutuzov - 11-11-2008 - 1103 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El veguer de la Marca Sud veu com el seu món és a punt d'enssorrar-se. Què fer? Què fer? Què fer? més

  • Vamurta - 07

    Igor Kutuzov - 11-11-2008 - 1072 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    En un darrer intent, intenta tornar a la seva ciutat. És un moment crític, en que vida o mort depenen de la sort. En aquest relat èpic hi trobareu allò que ens cal: esperança, tot i que ... més

  • Vamurta-06

    Igor Kutuzov - 11-11-2008 - 1142 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La por, l'angoixa de trobar-se tan a prop i tan lluny del cercle amurallat de la seva ciutat... I saber que pot ser caçat. més

  • Vamurta-05

    Igor Kutuzov - 11-11-2008 - 1242 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    " La nit, com un saló il·luminat per un gran banquet, era esquinçada pel foc que llançaven els murrians contra les muralles de Vamurta. " més

Últims comentaris de l'autor

  • Igor Kutuzov | 30-11-2012 | Valoració: 10

    Ostres,,, Quina subtilesa. Sota el poema, una rosa, i sota la rosa un reflexió que s'arrela al món mateix.
    Salut.

  • Igor Kutuzov | 30-11-2012

    És trampa o no ho és? El dilema de la Naranja Mecànica, fascinació o aprovació. Tan se val, m'ho he passat molt i essent considerat, molt bé.

  • Igor Kutuzov | 30-11-2012

    M'ha agradat-entusiasmat aquest aferrisar-se a la vida del final. No fulla, sóc una soca. Després de tot.

  • Igor Kutuzov | 30-11-2012 | Valoració: 9

    I aquesta sonoritat tant dels francs... ic/oc/ot/uc... I aquesta voluntat de tallar la narrativa amb sons secs, no és propi de poetes?

  • Igor Kutuzov | 15-04-2012 | Valoració: 9

    Dur el final del relat, et quedes KO. El que més m'ha agradat és com fas anar la descripció de la plaça, aquestes frases curtes i els adjectius molt escollits. I la nena, que sembla un fil d'or enmig de la devastació d'aquesta plaça rodejada d'edificis realment amenaçadors.

  • Igor Kutuzov | 18-05-2011

    Ah, si té un regust a Vinyoli, però té la seva pròpia cadència, penso. La luxúria del instant, això m'ha agradat molt, com un cert distànciament i un to desdramatitzat, una ironia que es va trenant.
    Jo tampoc seré savi, i si tinc dubtes, viuré, oi? Això, que estrany, em dóna esperança.
    Salut.

  • Igor Kutuzov | 18-05-2011

    El que més m'ha agradat del poema és l'embolcall, el regust, el que quan acabes de llegir-lo tens la sensació d'haver deixat alguna cosa enrere. Com quan s'escapa un peix. Daurada i màgica.

  • Igor Kutuzov | 25-01-2010 | Valoració: 10

    Em sembla que és de les poquíssimes vegades que m'interessa l'òpera.
    Està molt bé. Els diàlegs, llampants (¡i quina sonoritat té l'italià, que bonic que és), vius, amargs, tendres.
    T'agrada el joc, Unaquimera. Ho dic per aquest cop del final del relat. Sincerament, no l'esperava.

    Aquest hospital, ascèptic i fred com tots els hospitals, sembla reviure amb la veu d'aquest avi, d'aquest home que sap que el temps és finit. ¿Serà ell finit, també? ¿O la poesia el farà reviure?
    Una abraçada i felicitats pel relat.

  • Igor Kutuzov | 25-01-2010

    Preciós, concentrat. M'ha agradat aquest trajecte en paral.lel a la nautra, inalterable, constant, a la teva veu.

  • Igor Kutuzov | 25-01-2010

    Hola Unaquimera,

    Encara queda un any perquè el llibre es publiqui. L'editorial és Grupo AJEC, de Granada.
    Gràcies pel comentari i per llegir.
    Hi ha una cosa que em sap greu, però. La novel.la surt en castellà. L'he treballat a fons, l'he corretgit, l'he ampliat, etc, etc.
    Aquí, els fragments que hi ha penjats, no tenen el mateix grau de correcció, hi ha masses errates....
    D'altra banda, sí, molt bona. A la novel.la, soterrats, hi ha petites frases que es podrien aplicar al nostre món, i més, al món de la política. És un petit joc que creia que gairebé ningú se n'adonaria. Hi ha un més evident a la tercera part del llibre, cap al final.

    Una abraçada i fins aviat.

  • Igor Kutuzov | 29-12-2009

    Je, je. Aquí ha emergit el teu costat sarcàstic. El problema, el pitjor, és que tens molta raó.
    I no crec que aquest present-futur sigui molt llunyà. Per moments, el relat té un aire de Ciència Ficció.
    Molt divertit, i en el fons, aclaparador, dur.

    I bon Any, Unaquimera.

  • Igor Kutuzov | 29-12-2009

    Prosa poètica i un alè gòtic, gairebé d'un altre temps. És un relat que et travessa, que ens diu que el temps no s'atura i que nosaltres som finits.

    Es pot palpar la desesperació, tot i que no carregues am un lèxic o expressions dramàtiques. Es dedueix, quelcom que s'agraeix molt.

  • Igor Kutuzov | 30-11-2009

    Divertit, perìo també bonic. M'he anat amb la mosca, que tanta falta fa, viatjant per rius i valls, prades llunyanes, mars i cels.

  • Igor Kutuzov | 30-11-2009

    Tard, però hi viag.

  • Igor Kutuzov | 23-11-2009

    Gràcies per les puntualitzacions, amb les que hi estic d'acord.
    Sí, aquest text (m'ha agradat) seguirà vigent pels propers 100 anys si no deixem de ser tan passius tots plegats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: