Besllums.4

i m'abrigo al llamp sobtat,
i als marges de pobles antics
fujo, mai indemne,
mal cordat l'abric al coll.
Sí! aquesta és
la vida, miserable,
efímera, de vidre tacada,
somniada a l'altre cantó
del llac!
Feta de dúctil tenebra,
ulls de gasela.

Franz, em sap tan de greu haver esborrat comentaris! En aquest cas doblement. Aquest poema em fa glatir. Una abraçada

a

Ho dius molt bé al principi del teu poema: la vida és el preludi de la mort i la mort engendra vida. I arrodoneixes el poema amb al mateixa idea al final de l'obra.
També m'ha agradat la idea que expresses de perviure en els mots. A més a més, tots aquells que escrivim tenim l'avantatge d'haver deixat en lletra impressa els nostres neguits i els nostres goigs. És una petita glòria, però és la NOSTRA glòria.
Gràcies pel teu interès.

Ah, si té un regust a Vinyoli, però té la seva pròpia cadència, penso. La luxúria del instant, això m'ha agradat molt, com un cert distànciament i un to desdramatitzat, una ironia que es va trenant.
Jo tampoc seré savi, i si tinc dubtes, viuré, oi? Això, que estrany, em dóna esperança.
Salut.

Sense sentir contínuament la daga que ens traurà la vida, una mort, que, de fet, germinarà en una vida nova. Ja que no podem combatre el destí que ens espera, es millor que ens aliem amb ell, que gaudim de l'instant, d'aquest poema, com faig ara, d'aquest besllum que no es limita a deixar passar la claror sinó que il·lumina com ho fan la lluna i els estels en plena nit, que ens recorda que no cal tenir por ni de morir ni de viure. Sempre em commou la profunditat d'allò que escrius sigui poesia o prosa. La meva admiració, franz.

Mira que en saps! Com t'ho fas per triar les paraules, aquelles paraules i no d'altres? A vegades donem cent voltes per triar-ne una i veig que les teves frases estan plenes d'expressions amb aquelles paraules, les que hi ha d'haver. És una gran virtut i un gran plaer constatar-ho. El gran Vinyoli estaria content de llegir aquest poema, passejant pels boscos de Santa Coloma de Farners.Perquè la seva poesia és aquí, és viva. Un senzill exemple de la barreja de la vida i la mort. Una abraçada.

aleix

Les lectures estiuenques continuen donant fruit a la primavera... i els versos plens de bellesa del gran mestre Vinyoli t’han inspirat en el cas d’aquest quart Besllum mots plens de saviesa.

Suposo que ho és, des del meu modest punt de vista, un exemple o exercici de saviesa, saber i acceptar el fet que la mort forma part del cicle vital que anem completant amb cada batec, cada jornada, pas a pas, i malgrat aquest fet, gaudir de l’instant, fer preguntes, agafar revolts, perdurar en els mots i malgrat ells, fer estades i ser vida : ser el que vols ser.
No se m'acut cap argument en contra d'aquesta suposició... la dono, doncs, avui per certa.

T’envio una abraçada plena de vida,
Unaquimera

franz: fas diana de ple. Paraules ben triades per expressar un concepte prou complex i capital..
Poder expressar les lliçons que ens dóna la vida..., lliçó de mort!!, perquè la vida prengui més força i ens adonem que ens hi cremem en un holocaust únic, espledorós, irrepetible...Preciós! Impactant! Sublim!
Una gran, immensa abraçada...
gràcies per comentar-me...