Ànima milionària

Un relat de: Unaquimera

En travessar les portes, l'olor de desinfecció i medicament, de dolor i malaltia, típica del centre hospitalari, l'esgarrifa per un instant. Atribueix l'esborronament al fred que resta fora: els vidres li barren el pas, envalentits per la calefacció potent i constant que inunda l'edifici. Ressonen les passes pel vestíbul, sense tràfec a aquelles hores.
Mentre espera l'ascensor, es treu l'abric, excessiu en aquell ambient reescalfat.
Dins l'elevador, es permet recordar altres ocasions en què, engalanada i somrient, havia travessat grans vestíbuls, atapeïts de públic i expectació, i pujat amplies escales encatifades per assistir, des d'una llotja privilegiada, als espectacles que ell protagonitzava.
El grinyol metàl·lic de l'obertura la retorna al present.
Recorre el passadís solitari i asèptic fins l'última porta. No és tancada, només cal pressionar suaument per a què badalli i deixi el pas franc a la visita. Les cortines lleugeres intenten preservar una mínima intimitat però, privades de vocació de teló, permeten sense greus entrebancs la visió completa de l'escena.
El perfil d'una finestra és l'únic element decoratiu que destaca en el fons neutre. El llit, alt i estret, és al mig exacte de l'habitació de parets clares; es perfila el cos que reposa entre llençols blancs. El cabell fosc contrasta amb l'albor de la coixinera i ressalta la pal·lidesa del rostre. D'un suport acerat degota el líquid transparent; un vial protegit per gases l'injecta a la mà que, passiva i pacient, descansa damunt el cobrellit immaculat.
Resulta càlida al tacte quan l'acarona; com si fos el petó de la llegenda, aquest contacte humà transforma la quietud en moviment, els ulls tancats en observadors sorpresos, el gest resignat en iniciativa emocionada, l'home en personatge, la seva boca tancada en una font generosa de veu:
- Che gelida manina! -En el mateix instant que els llavis mormolen aquella frase, el rostre s'omple de felicitat, es transforma- Se la lasci riscaldar.(1)
La mà arribada del carrer reposa, de bon grat, entre les dues que brollen per les mànigues blanques de l'uniforme sanitari.
- Et veig molt bé...
- Ma per fortuna e una notte di luna -segueix la veu, que frueix recitant la lletra tants cops assajada amb esforç, tantes vegades cantada magistralment, sempre aplaudida pel públic enfervorit- e qui la luna l'abbiamo vicina.(2)
La figura dreta al costat del llit mira a través d'una finestra que no és d'atretzo i contempla uns instants l'esfera lluminosa que presideix la nit des del cobricel fosc, ple d'estels petits i esparsos, entre els quals destaca, lívida, per mida i per aura.
Torna la mirada endins. Partenaire voluntària, executa el moviment que sap necessari per continuar el monòleg; la veu masculina, ben ensinistrada, respon a la voluntat i malgrat la inconvenient postura entona dolçament:
- Esperi, senyoreta! Si espera, li diré en dues paraules qui sóc, que faig, com visc. Vol? -Ella assenteix, somriu, s'apropa lleugerament - Qui sóc? Un poeta. A què em dedico? Escric. I com visc? Visc! Àdhuc en la meva vellesa -la veu ignora el moviment de sorpresa d'ella, davant el petit canvi en la lletra(3)- inverteixo com un gran senyor en rimes, en amors... en somnis, en quimeres i en castells en l'aire tinc l'ànima milionària.
I ara del cofre dels meus tresors em roben totes les joies dos lladres: aquests bells ulls que han entrat amb vostè... -Finalment, l'esforç cobra el seu impost i la veu s'afebleix.
Ella, sense voler mostrar-se commoguda per por d'obrir una comporta perillosa, riu i l'abraça.
- Sempre tan galant aquest Rodolfo! Cap Mimí... ni cap dona, es pot resistir a un cavaller tan seductor!
- Ai, potser en altres temps, quan jo era Rodolfo...
- En altres temps, Carreras, Pavarotti, Klaus i Domingo, que també han estat bohemis enamorats dalt d'escenari famosos, t'han admirat, bé que ho saps! La Caballé, la Netrebko o la mateixa Freni, la teva admiradíssima Mireia, frisaven per cantar àries amb tu. I per suposat, llavors i ara, el mestre Puccini s'entusiasmaria en sentir-te: La teva veu mai no ha tingut res a envejar de les altres que han donat vida als seus mots!
- Tu ho has dit, bonica: les he donat vida... les he donat la vida... i ara, a mi, ja no me'n queda...
- Ei, no perdis el temps intentant que et compadeixi! Jo sé que has tingut una vida plena, em consta que l'has viscuda intensament, que has trobat un motiu per gaudir-la cada dia; fins i tot el patiment t'ha servit per continuar, un cop superat el dolor, amb més ganes... Has estimat amb passió i t'ha estimat la millor dona del món... i moltes altres t'han adorat: has viscut envoltat d'amor una vida intensa!
- Em coneixes, ja ho veig, però... tu també saps el final, cara mia: La pobre Mimí, l'estimada malalta, mor. Ni l'amor la salva, no es pot fer res... Així són les grans històries de la vida, sempre acaben malament!
- Però tu no has acabat, encara respires...
- Respiro per poc temps...
- Encara pots cantar...
- Per a quin públic?
- Per a mi... et semblo poca dona, jo? -coqueteja descaradament- Sóc massa jove per a tu, tinc poca experiència? -el repta amb la mirada, se li escapa un somriure provocador per l'angle dels llavis i torna al joc- La storia mia è breve…. Mi piaccion quelle cose che han si dolce malia, che parlano d'amor, di primavere, che parlano di sogni e di chimere, quelle cose che han nome poesia... Lei m'intende, Rodolfo?
- Si, Mimí!
- Vivo sola, soletta là in una bianca cameretta: guardo sui tetti e in cielo; ma quando vien lo sgelo il primo sole è mio il primo bacio dell'aprile è mio!
-Li fa un petó que ressona en la cambra- Altro di me non le saprei narrare. Sono la sua vicina che la vien fuori d'ora a importunate.(4)
- Dammi il braccio, mia piccina.
- Obbedisco, signor!
- Che m'ami di'...
- Io t'amo!
I tu, no moriràs mai!
- Saps que no crec en la vida eterna, en cap paradís...
- Vull dir aquí, entre nosaltres! -Interromp la jove- Tu mateix ho has dit: ets poeta, has creat bellesa des del no res, del vuit has fet brollar versos! Has cantat i has omplert el silenci de missatge, en qui t'escolta has provocat sentiments, i els pot tornar a provocar cada cop que algú t'escolti, que algú et llegeixi... Ho fan i ho continuaran fent! Ho saps tan bé com jo...
- I si el públic m'oblida? Les noves tendències poden fer que els meus versos resulten antiquats i deixen de ser llegits... o que la meva veu, substituïda per altres més vives, deixi de ser escoltada... fins i tot l'òpera pot arribar a quedar desfasada!
- No crec que arribi mai el dia en què deixin de llegir-s'hi versos... o en què mai més no s'escolti òpera. Canviaran els llocs, les maneres, els formats, però sempre serà necessària la lírica! I a més, caro mio, tu continuaràs vivint en la carn que has fet néixer, i en la que aquesta, al seu torn, ha engendrat... gràcies a les inversions de la teva ànima milionària en amor, continuaràs viu en nosaltres encara que acabi l'escena, avi.

Unaquimera
( Notes i audicions, a peu de pàgina )

Comentaris

  • kogyjahi | 03-06-2020

    Great articles and great layout. Your blog post deserves all of the positive feedback it’s been getting.
    Zahnarzt Bern

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 01-06-2020

    Wonderful article, thanks for putting this together! This is obviously one great post. Thanks for the valuable information and insights you have so provided here.
    atemschutzmaske

  • kogyjahi | 18-05-2020 | Valoració: 9

    Thank you so much for sharing this great blog.Very inspiring and helpful too.Hope you continue to share more of your ideas.I will definitely love to read.
    mua tai nghe chơi game

  • kogyjahi | 21-04-2020

    I wanted to thank you for this great read!! I definitely enjoying every little bit of it I have you bookmarked to check out new stuff you post.
    tote bag

  • kogyjahi | 12-04-2020

    I like this post,And I guess that they having fun to read this post,they shall take a good site to make a information,thanks for sharing it to me.
    Zahnarzt Zürich

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 11-04-2020

    Great post I would like to thank you for the efforts you have made in writing this interesting and knowledgeable article.
    https://xosovui.net/xsmb

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 10-04-2020

    Your blog provided us with valuable information to work with. Each & every tips of your post are awesome. Thanks a lot for sharing. Keep blogging,
    cupom desconto amazon livros

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 07-04-2020

    I wanted to thank you for this great read!! I definitely enjoying every little bit of it I have you bookmarked to check out new stuff you post.
    Write for us Digital Marketing

  • kogyjahi | 05-04-2020

    Great post I would like to thank you for the efforts you have made in writing this interesting and knowledgeable article.
    Rèm cửa văn phòng

  • kogyjahi | 02-04-2020 | Valoració: 8

    I wanted to thank you for this great read!! I definitely enjoying every little bit of it I have you bookmarked to check out new stuff you post.
    purple rings

  • kogyjahi | 01-04-2020

    It is imperative that we read blog post very carefully. I am already done it and find that this post is really amazing.
    car window tinting near me

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 31-03-2020

    The website is looking bit flashy and it catches the visitors eyes. Design is pretty simple and a good user friendly interface.
    Buy car online

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 31-03-2020

    I wanted to thank you for this great read!! I definitely enjoying every little bit of it I have you bookmarked to check out new stuff you post.
    Buy car online

  • kogyjahi | 29-03-2020

    These are some great tools that i definitely use for SEO work. This is a great list to use in the future..
    overwatch aimbot

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 26-03-2020

    I wanted to thank you for this great read!! I definitely enjoying every little bit of it I have you bookmarked to check out new stuff you post.
    link tracking software

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 25-03-2020

    This is my first time i visit here. I found so many interesting stuff in your blog especially its discussion. From the tons of comments on your articles, I guess I am not the only one having all the enjoyment here! keep up the good work
    shipping cars canada

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 20-03-2020

    I was reading your article and wondered if you had considered creating an ebook on this subject. Your writing would sell it fast. You have a lot of writing talent.
    adjuster in phoenix

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 19-03-2020

    Is it okay to post part of this on my website basically post a hyperlink to this webpage?
    https://coastalpools.ca

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 18-03-2020

    Interesting and amazing how your post is! It Is Useful and helpful for me That I like it very much, and I am looking forward to Hearing from your next..
    http://www.mtbakerclydesdales.com

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 15-03-2020

    Excellent and very exciting site. Love to watch. Keep Rocking.
    Kinderzahnarzt Luzern

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 15-03-2020

    I have read your blog it is very helpful for me. I want to say thanks to you. I have bookmark your site for future updates.
    Car shipping

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 15-03-2020

    I have read your blog it is very helpful for me. I want to say thanks to you. I have bookmark your site for future updates.
    Car shipping https://www.openlearning.com/u/easyautoship-q6mnj2/blog/

  • kogyjahi | 14-03-2020 | Valoració: 9

    I love this blog!! The flash up the top is awesome!!
    Ameriprint business cards

  • kogyjahi | 12-03-2020 | Valoració: 9

    This is a brilliant blog! I'm very happy with the comments!..
    Dentalhygiene Bern

  • johnb6174 | 10-03-2020 | Valoració: 10

    This is a smart blog. I mean it. You have so much knowledge about this issue, and so much passion. You also know how to make people rally behind it, obviously from the responses.
    Notary Pleasanton

  • johnb6174 | 09-03-2020 | Valoració: 9

    Thanks for providing recent updates regarding the concern, I look forward to read more.
    https://ruleoflawinstitute.org

  • johnb6174 | 08-03-2020 | Valoració: 10

    I think this is one of the most significant information for me. And i’m glad reading your article. But should remark on some general things, The web site style is perfect, the articles is really great : D. Good job, cheers
    roofing Columbus Ohio

  • kogyjahi | 08-03-2020 | Valoració: 10

    I read a article under the same title some time ago, but this articles quality is much, much better. How you do this..
    Stay Dry Roofing

  • kogyjahi | 08-03-2020 | Valoració: 7

    thanks for this usefull article, waiting for this article like this agvcain.

  • johnb6174 | 07-03-2020 | Valoració: 10

    Thanks for posting this info. I just want to let you know that I just check out your site and I find it very interesting and informative. I can't wait to read lots of your posts.
    Zahnarztpraxis Bern

  • kogyjahi | 05-03-2020 | Valoració: 10

    this is really nice to read..informative post is very good to read..thanks a lot!
    virtual phone number

  • Recordant LA BOHÈME...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-03-2012 | Valoració: 10


    Que et puc dir... és una passada!

    Només una persona del teu nivell pot escriure i descriure tan extensament a partir d'un guió imaginari, un relat així, aconseguint lligar la narrativa amb els fets i sons d'una opera com aquesta, que desprèn un toc especial d'amor en la típica vida bohèmia dels artistes dins del seu món i entorn, amb una música molt adient, alegre i de ritme lleuger que crec que inclús pot agradar a un profà d'aquest art.

    Noia, la meva valoració exacte és: no tinc paraules, amb això t'ho dic tot.

    Sí que m'agrada la opera, i molt la música clàssica, prefentement Mozart.

    Moltes gràcies pel teu comentari extens i complert. Referent al Pregó, la descripció que en fas, no pertany a una ploma qualsevol, saps veure, trobar i valorar fins el més petit detall. Et puc assegurar que és un comentari molt digne i de gran nivell, com es mereix l'escrit de la Maria Aurèlia.

    Una abraçada MOLT GRAN.

    Gemma

  • nella mia vita ho sorriso perché si scrive[Ofensiu]
    94_desertrose | 21-02-2011

    M'he quedat sense paraules, com sempre que m'emociono... el teu escrit és ......... potser no et cal una paraula per definir-lo, potser no et cal que el defineixi, potser ja saps el que transmets.
    Gràcies per compartir-lo.
    grazie per me vivere

    Desertrose

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 08-11-2010 | Valoració: 10

    relat molt ben treballat i ple de significats
    felicitats Uq

    joande

  • fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 17-07-2010 | Valoració: 10

    a la taula i al llit al primer crit, a la lectura tu. A cada relat sorprens, amb aquest domini àgil, ric, amè distret, suggeridor. Lèxic treballat.
    A més a més avui (Puccini la Bohème).
    enhorabona cara mia.
    Avant amb il cuore

  • Felicitats[Ofensiu]
    domi1 | 04-03-2010 | Valoració: 10

    Un relat magnífic. M'ha agradat molt . et continuaré llegint.

    Domi

  • Relat molt complert[Ofensiu]
    Cendra de flor | 04-03-2010 | Valoració: 10

    és un relat molt treballat, és perfete, amb totes les figures literàries que utilitzes amb una senzillesa que fa més profund el relat. Feia temps que no passava per la teva pàgina i ara que tinc més temps hi tornaré més sovint.

    Felicitats, m'agradaria tenir aquest domini del llenguatge.

    Cendra de flor

  • Destacat![Ofensiu]
    F. Arnau | 21-02-2010

    Magnífic el teu relat, i ben merescut el haver estat destacat a la pàgina d'inici.
    Enhorabona, Maite.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Molt bones les aportacions musicals que enriqueixen el relat.

  • Si esperés a gaudir amb calma del teu destacat...[Ofensiu]
    Epicuri | 12-02-2010

    relat, com és mereix, no el comentaria mai, per això, precipitadament; com encara en visc massa, fins que n'aprengui, vull celebrar el teu aniversaire,.

    Si t'agrada el cinema, permet que et recomani una de les meves pel.lícules favorites. Una autèntica "llaminadura" mai millor aplicat, per que a més de gaudir-la, pots aprendre, entre d'altres moltes cosses a cuinar unes exquisides perdius " o sarcofage" com al molt cèlebre cafè de Paris de l'època de la revolució.

    Em refereixo a "El festin de Babette". Que acaba amb una cita inoblidable:

    -Si t'ho has gastat tot en la celebració...llavors...seràs pobre...

    Al que la protagonista replica, sens dubtar-ho ni un moment: Un artista, MAI és pobre!

    i tu...Unaquim, entre d'altres molts demostrats valors...

    MAI SERÀS POBRE!!!!

    Continuarà. Com la vida i la mort ;-)

    Epicuri, Persona i Mistèric.

  • No seré la primera...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 11-02-2010

    que s'ha llegit sols una vegada el relat. I és que la música és art, i l'art és crear i tu has fet una creació tan tendra com acurada.

    El contrast temàtic hospital-teatre, el canvi de pobresa pel concepte de vellesa, el títol, el rítmic bàtec m'han fet gaudir una bona estona. I a més... amb música... altre art. Artista, doncs, eres!

    I ara que no ens sent ni ens llig ningú et dic: no he pogut estar de veure els vídeos tampoc. I ara m'agrada més l'òpera, cosa que abans no m'atreia especialment. O siga que gràcies, perla, pel que ens regales cada vegada que crees i ens dones art.

    ;)

    Ah... sí, els besets... MUAAAAAAS!

  • ja, ja, ja![Ofensiu]
    Unaquimera | 10-02-2010

    "Mai he estat un melòman, ni tan sols un ‘sindriòman' mitjanet..."
    Joan Gausachs, jajaja, ets la pera llimonera!

    T'envio una abraçada enriallada,
    Uq

  • L'he llegit més d'una vegada...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-02-2010 | Valoració: 10

    ... però no diré quantes. Ho he fet, com en altres relats teus, perquè no em vull quedar a les fosques. M'enganxes en la lectura i no puc parar fins que quedo ben empapat del seu contingut
    Em sap greu no tenir prou sensibilitat per a la música. Mai he estat un melòman, ni tan sols un ‘sindriòman' mitjanet... però hi ha alguna peça que em fa la peça!
    Tinc un DVD titulat The Berlin Concert, amb en Plácido Domingo, l'Anna Netrebko i en Rolando Villazón, que possiblement comenci a donar mostres de cansament de les vegades que l'he vist. Sóc contradictori!
    Una abraçada, amb música o sense... tu tries!
    - Joan -

  • Una obra genial[Ofensiu]
    Naiade | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Aquest cop m'ha costat copsar el contingut, m'he perdut pels passadissos de l'hospital i al rellegir-ho he entès el que pretenies, fer una juguesca entre dos ambients tan diferents conjugar l'hospital i el teatre. Se n'ha de saber per aconseguir encertar aquets paral·lelismes entre els dos llocs tan diferents en tot. No em deixa mai de sorprendre la gran facilitat que tens de transmetre i fer entrar dins aquets móns tan interessants que descrius.

    Una forta abraçada

  • Ostres Unaquimera, La Bohème és una de les meves òperes preferides!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Quina sorpresa que tu també siguis afeccionada al bel canto. Bé, suposo que ho ets atès que has escollit aquest tema pel teu emotiu relat.
    Tens raó en una cosa important d'aquest text. Que l'artista mai mor, mentre hi hagi algú que llegeixi els seus poemes, escolti les seves cançons o contempli una obra que ell ha creat.
    Avui presento el meu segon llibre. Ahir tenia canguelis però avui ja no.

    Molts petons, bonica

  • relatsencatala[Ofensiu]
    Xocolatina | 09-02-2010 | Valoració: 10

    t'ha destacat el relat i és just!
    És una historia molt bonica i està ben contada.

    No sé si quan torni a mirar el que tinc començat ho trobaré una xorrada, pro si algo està mig bé, et faré cas i l'enviaré......
    Una llepadota per celebrar la destacada a tu que t'agrada celebrar-ho tot!
    Tina

  • profund[Ofensiu]
    Urepel | 09-02-2010

    tot i que de tan belles com fas les descripcions m'ha costat força de seguir-li el fil. També amb les comes, ja que n'hi ha moltes i obliga a recaptar molta informació de cop.
    És molt detallista també, però mentiria si no et digués que em decanto més per un estil més directe.
    És un relat preciós; mort i vida i passat i futur i frustració i agonia i tendresa... Tot mesclat i ben endreçat. Hi ha de tot. Per llegir amb molta calma i gens indicats per als que tenen pressa.


    " (...) ets poeta, has creat bellesa des del no res, del vuit has fet brollar versos! Has cantat i has omplert el silenci de missatge, en qui t'escolta has provocat sentiments, i els pot tornar a provocar cada cop que algú t'escolti, que algú et llegeixi..."

  • Un relat magnífic[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-02-2010 | Valoració: 10

    tot i que per entendre'l, o per entendre el que comuniques, tal vegada convé rellegir algun paràgraf.
    El principi amb una magnifica descripció que et situa al interior del centre hospitalari tot fent un paral·lelisme entre l'ambient aquest i l'altre tan diferent i càlid del teatre, paral·lelisme que es repeteix amb les portes metàl·liques o les cortines hospitalàries envers el servei del teló. Aquests paral·lelismes m'han recordat el meu relat VIURE
    Després entrat ja en "l'intringulis", la redacció és fantàstica, rica, i amb constants referències que, tot i que han sigut escrites per una excel·lent escriptora, pel seu rigor semblen escrites per un bon periodista i redactor.
    Per la resta del curós treball que has realitzat m'adhereixo i subscric lo dit per la majoria sensata dels teus fans.
    Una abraçada
    Lluís

  • Magistral![Ofensiu]
    joanalvol | 07-02-2010 | Valoració: 10

    Has fet molt més que explicar una història, has plasmat un relat coherent on les situacions, el decorat, l'ambient i la tramoia estan amb consonància amb els personatges que has creat.
    M'has fet notar un munt de sensacions, records llunyans no pas vinguts de la memòria ordinària, sinó del més pregon de la consciència.
    Com si una invisible veu em digués: "vine", i una mà generosa em premés suaument per mostrar-me l'argument de l'obra en un teatre amb dos escenaris adossats. En un la realitat de l'hospital, en l'altre, la ficció.
    La mà que escalfa la mà, el poeta que canta a l'amor. La joventut generosa que dóna el que té a canvi de poca cosa.
    He sentit el Rodolf i la Mimí i el bell poema en no menys afortunada música. Un cant a la vida no entesa sense l'amor.
    M'has conduït amb delicadesa a assaborir paraules i sons inundats d'essència. He estat un comparsa més de la teva història conduïda magistralment fins a l'apoteosi final, on l'òpera apareix en el tron que es mereix, presumiblement, per enaltir-la.

    Tot en un tot harmònic, realisme acompanyat de sensibilitat, en cerca del difícil equilibri de deixar satisfeta a tota part.

    Rep els més calorosos aplaudiments embolcallats amb una abraçada
    Joanalvol

  • Conquerida per les paraules[Ofensiu]
    Persephone | 06-02-2010 | Valoració: 10

    Si escriure és una art, llegir-te és un plaer.
    Cada relat que llegeixo m'allunya de la meva realitat per arribar a una altra: viva, àvida, detallada, diferent...

    Així, que un cop més estic conquerida per les teves paraules.

    Persephone

  • La dosi justa de tendresa i realisme[Ofensiu]
    JoanaCarner | 05-02-2010 | Valoració: 10

    Quina història més càlida! Ben conduïda des del començament al final. Si estimes la música t'hi trobes immersa en la identificació dels sentiments mitjançant aquest art sublim. La història es desenvolupa pas a pas, amb la dosi justa de tendresa i realisme. La sorpresa del final molt ben encaixada.
    Et felicito una vegada més.

  • He de reconèixer que està bastant bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-02-2010 | Valoració: 8

    Opino que una nota de 8 no és mala nota i que, alhora, és el que et mereixes, dit amb una certa admiració que consti.

    M'agrada bastant aquest relat. Crec que té molts valors amagats. Això sí, per la meva opinió, i no pressumeixo de ser cap gran expert, és un diamant en brut que s'hauria de "perfectir" una mica.

    L'he llegit i crec que he entès un 70% del contingut. No és ni molt ni poc.

    En certs pàrrafs l'he trobat molt bo. Llàstima que, des d'un sentit global, he trobat que el text era bo però que tenia pàrrafs "una mica desendollats" entre sí.

    En resum: malgrat que no siguis un geni en literatura (jo tampoc ho sóc, ho confesso), realment ho has fet bastant bé, insisteixo, i no cal dir que t'animo a continuar.

    A reveure, Unaquimera.

  • Magistral![Ofensiu]
    copernic | 05-02-2010


    Una lliçó de literatura entesa com a afloradora de sentiments. L'òpera, una excusa per a un relat esplèndid, amb unes imatges bellíssimes com la de la cortina que preserva la intimitat del malalt comparada amb els telons dels teatres. De narrativa fluïda, la història es va desenvolupant amb precissió, amb les paraules adequades, amb seguretat d'escriptora experimentada. Tot el relat es va tenyint d'una pàtina de sublimitat i de nostàlgia. El sentiment lluita per sortir en forma de llàgrima i el final ens retorna l'esperança de la immortalitat, no la física si no la del record.
    Et faig dues observacions per millorar una mica el text: Una pel començament i una altra pel final. "En travessar les portes de l'hospital, l'olor de desinfecció i medicament, de dolor i malaltia l'esgarrifen per un instant" Crec que "típica del centre hospitalari" no aporta res al primer paràgraf que ha d'ésser contundent com ho és l'olor dels hospitals. Dit d'aquesta altra manera, ja ens situes en l'entorn immediatament.
    El final el trobo una mica poc dramàtic. Estàs fent un paral.lelisme clar entre l'òpera i la vida. Jo posaria alguna cosa aixi com: "Abocant-se sobre aquell cos exhaust, gairebé vençut per la malaltia li fa un petó a la galta mentre una llàgrima tan temps reprimida li llisca amb rapidesa per la cara. Comença a parlar-li, interrompuda la veu pels sanglots, amb veu gairebé inintel.ligible i li diu:...
    En fi, t'envio una abraçada de retrobament des de la borrascosa tarda gironina del meu observatori!

  • Art i amor![Ofensiu]
    brins | 02-02-2010 | Valoració: 10


    Un relat on, a més d'escoltar bella música d'òpera, percebem també olors, sons i colors. Al principi, les acurades descripcions són fredes, pròpies de l'ambient d'un hospital, però, a poc a poc, ens descrius amb gran caliu el món màgic de l'art, un món on l'amor sempre és present.

    El final és emotiu i colpidor. Ens fas saber qui són realment els protagonistes i ens podem endinsar profundament en els seus sentiments. Ens adonem que no ens estàs descrivint una senzilla visita d´hospital, sinó que ens parles, també, de com n'és d'important per a un artista la seva obra, i com n'és de necessària la companyia d'una persona que ens estimi, quan ens arriben els últims instants de la vida.

    Molt bon relat!

    Una abraçada,

    Pilar

  • L'amor... i la fi[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Si que és entendridor, però a més jo ho he vist tal com serien dues vides senzilles, les dels personatges del relat, perque des del meu punt de vista no m'és possible entendre-ho d'una altra manera.
    Quina mort més excitant! Entre l'amor i la fi. Però, és clar, si el protagonista veu la mort com un final segur, sense continuació... llavors totes les morts haurien de ser així.


    Sergi

  • Simon | 27-01-2010 | Valoració: 10

    és un bn relat per començar l'any amb una mostra de qualitat, que denota la saviesa que pot demostrar una ment jove.
    No és habitual el tema triat.

    A reveure, SB

  • L'home que espera[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 25-01-2010 | Valoració: 10

    Em sembla que és de les poquíssimes vegades que m'interessa l'òpera.
    Està molt bé. Els diàlegs, llampants (¡i quina sonoritat té l'italià, que bonic que és), vius, amargs, tendres.
    T'agrada el joc, Unaquimera. Ho dic per aquest cop del final del relat. Sincerament, no l'esperava.

    Aquest hospital, ascèptic i fred com tots els hospitals, sembla reviure amb la veu d'aquest avi, d'aquest home que sap que el temps és finit. ¿Serà ell finit, també? ¿O la poesia el farà reviure?
    Una abraçada i felicitats pel relat.

  • Llegir-te és sempre un plaer renovat.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 25-01-2010 | Valoració: 10

    Tots els teus relats ens fan sentir els fets com si els estiguéssim vivint, com si tot fos una experiència viscuda. Paraules precises, frases precises. Llegir-te és sempre un plaer renovat.
    M'ha agradat molt l'inici; i el final, inesperat, t'invita a una relectura.

  • Exceŀlent, noia[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 24-01-2010 | Valoració: 10

    Deixant de banda d'altres coses positives -moltes ja te les han dit- i amb les que estic d'acord, voldria esmentar que m'ha cridat l'atenció el final, perquè el lector no s'espera que la dona jove sigui la néta. És a dir que, a més, té un final inesperat que, tot d'una, dóna un altre matís a la història i te la fa imaginar tota altre cop.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • megane | 21-01-2010 | Valoració: 10

    ensenya a qui? El vell ha ensenyat òpera a la jove. La jove ensenya coses de la vida al vell.
    Relat magnific que demostra que ningú ho sap tot.
    Magnific any 2010!
    m

  • Sabiesa milionària ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-01-2010 | Valoració: 10

    Amb aquest títol ja ens fas entrar en el terreny dels sentiments. Un relat d'una sensibilitat infinita, no parlaré pas de la forma, el teu saber fer sempre hi és present.
    Aquesta vegada amb la lectura i l'audició el plaer és complert. M'ha agradat moltíssim Maite.
    Una abraçada de complicitat.
    Núria



  • Enhorabona[Ofensiu]
    Aquarela | 20-01-2010 | Valoració: 10

    Un bon relat, Unaquimera, que transmet moltes sensacions de diferentes classes.

    La Bohème, famosa i emotiva, és una elecció que demostra bon gust,

    Enhorabona per encaixar de tal manera l'òpera en la història, fan una parella ben avinguda.

    Et desitjo que en el 2010 continuis així...

  • El nostre pas per la vida[Ofensiu]
    Joanlluis | 20-01-2010 | Valoració: 10

    Volia felicitar-te el 2010, ho faig avui que he llegit els relats, el darrer i l'anterior, molt divertit.
    Parlant de l'operístic, et felicito per la sensibilitat demostrada del prinicipi al final, on inclous una reflexió que fa pensar en el que deixem com a senyal del nostre pas per la vida, on escrivint, tenint fills, o exercint un altre art normatiu, deixem testimoni per a la posteritat.
    Doble felicitció, doncs!

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2010 | Valoració: 10

    Un relat deliciós, tot ell traspua tendresa. És en aquets moments d'acomiat, on acostumen a sortir els sentiments més forts, aquells que estan dins l'ànima i només en casos límit deixem anar. Veig que comences l'any amb un gir a la teva obra. M'agrada que de qualsevol text , per trist que sigui, en saps treure l'esperança, la valoració positiva que queda viva en els demés, encara que la flama de la persona s'apagui. M'has deixat ben emocionada.

    Una forta abraçada plena d'admiració

  • Kanoa | 20-01-2010 | Valoració: 10

    M'agradat molt!
    El Puccini estaria content que tu l'agarrares la seua òpera per la teua historia, que bonica.
    M'he emocionat!

    Feliç i bon 2010!!!!

  • una història bellíssima[Ofensiu]
    an_na | 19-01-2010

    Hola de nou!
    m'encanten les teves històries, els teus petits i gran detalls que surten en elles, les tves descripcions, els teus finals... m'encanta posar-me davant de la pantalla i viure una història sense necessitat de complicar-me la vida, ni d'engegar la televisió, ni la ràdio, simplement llegint els teus relats.

    sense cap mena de desig de fer-te la pilota ni molt menys, no existeix motiu, ni tan sols ens coneixem; et puc dir que m'encanta com escrius i m'agradaria molt saber-ho fer tan bé com tu... de totes maneres em conformo en poder-ne ser una lectora.

    Pel què fa al meu text, moltes gràcies pel comentari i dir-te que va sortir un dia a la nit, ja deu fer prop d'un any degut a l'obligació de presentar un text per st. jordi a l'institut i d'aquí en va sortir aquest petit relat, que m'hagués encantat que la història fos certa... però bé, sempre podem crear les nostres pròpies històries..


    et seguiré llegint, no ho dubtis
    un petó!

  • Bellesa i esperança[Ofensiu]
    Xocolatina | 19-01-2010 | Valoració: 10

    És un relat preciós, ple de tendresa, bellesa i esperança.
    molt bonic, i ple d'esperança davant de la mort.
    m'ha animat llegir-lo.
    i és que tinc un dia..... uns dies!
    Una llepadeta molt bonica!

  • Molt bonic i filosòfic, la vellesa i la bellesa[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-01-2010 | Valoració: 10

    La vellesa i la bellesa, com donar sentit a una vda? amb l'art o amb l'amor, ningú com bé diu Sergi Elias no sap el que és però tots el sentim i tots n'hem tingut algú. Fins i tot en el patiment es pot viure i donar consells i ser una persona amb ànima i vida, viure és meravellós fins i tot per a una persona que pateix, perquè el patiment com bé diu el poeta ens dóna un lloc i una ànima amb més or o digues-li com vulgues, posa-li el valor o la moneda que vulgues no hi ha paraules per a explicar-ho ni l'amor ni la vida.
    Ja voldria jo tenir un avi, jo sé que tots passem de moda perquè el jovent és cruel, com deia Calderón de la Barca: "...¿qué delito cometí contra vosotros naciendo... porque el mayor delito del hombre es haber nacido..." i els joves tenen la força i la poca vergonya de la branca nova que es fa camí i arrenca antigues branques i arrels, però en arribar a la fi, a la vellesa ens adonem que tot amor no ha estat de franc, tot amor ens ha estat i ens és i serà etern.
    Mon pare era per a mi un avi, o millor, com un avi perquè ell tenia cinquanta anys quan jo vaig nàixer, i em va ensenyar el seny, tot i que no era un esperit poètic tampoc no ho era capitalista i no ens va fer un matalàs per al futur, era més bé un Saint-homme lacanià, una persona que per no ofendre era capaç de la ironia més absoluta. Fixa't que era enginyer químic i quan li ho recordaven ell deia sí jo sóc més que químic còmic i ho deia amb el seu valencià perfecte en la pronúncia, per això jo estime aquesta llengua i l'amor de la meua dona i els meus i com no el meu discurs, que en el teu cas podria ser l'art, en mi també.
    Vinga hui estic en la consulta de la meua psicoanalista esperant amb una cigarreta, perquè en aquest món en el que vull que visquem es pot fumar en els centres mèdics i ningú no es molesta i no per la força de la voluntat sinó amb la bondat que provoca a tothom el fum, en aquest món. Parlarem i xerrarem i prendrem el cafè i després ens nuarem amb la terapèuta i viurem, sense eixir de la nostra ciutat. Un petó de Vicent.

  • Claríssim![Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2010

    La vida segueix més enllà, defora l'escenari i les bambalines.
    De vegades, però, les cortines del teatre no ens la oculten; més bé la fan més viva, com aquella que bull al pati de butaques.

    De veritat, xicona, et superes cada vegada.

    Salut i rebolica!

  • Vida amor art i mort[Ofensiu]
    Valentí Valent | 18-01-2010 | Valoració: 10

    No em sembla mala opció -totes són respectables- dedicar la vida a l'art i a l'amor.
    La mort en acabar una vida tal no és un final.
    O és el final d'una escena, una òpera té més d'una i el públic aplaudeix l'obra sencera.
    Endavant, artista!

  • Inversions[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 18-01-2010 | Valoració: 10

    Excelent rendiment el de les inversions amoroses del home vell que veu acabar la seva vida mentres continua present l'opera en els moments últims.
    Té por de deixar de ser, com tothom.
    A ell l'amor li assegura la continuitat.
    He pensat sempre que l'amor mai és energia ni temps mal utilitzada per que sempre es multiplica i enriqueix.

    Sort en l'amor i en la vida!

  • Art de la teràpia[Ofensiu]
    franz appa | 17-01-2010

    Em declaro amant de l'òpera. I de la literatura. Però no he llegit gaires obres literàries on l'òpera sigui un veritable protagonista, almenys que jo recordi (a banda que, evidentment, l'òpera és en si mateix un gènere literari).
    Per això em va seduir des del primer moment el repte que va aparèixer al fòrum. Crec que vas aconseguir amb aquest relat una perfecta integració entre el text literari del mateix llibret de l'òpera i la recreació literària sobre els qui, en definitiva, ens transmeten amb el seu art interpretatiu l'art dels que el van crear.
    També al fòrum vaig seguir amb interès un debat sobre les virtuts terapèutiques de l'art. Em declaro també fervent partidari de la idea que l'art suposa una mena de teràpia per al qui la practica, en permetre distanciar-se dels conflictes interns i a la vegada una re-creació dels fets que són a la seva base, la dels conflictes, i per tant encarar-los amb una perspectiva diferent -cosa que segurament suposa la clau de tot remei d'una situació sense sortida, que és igual que dir d'una malaltia-. Crec que el teu relat també encerta a mostrar aquesta dimensió de l'art en els dramàtics instants finals d'una vida.
    Per tant, trobo que és un relat terapèutic... I si es brinda amb la companyia de tan bon art, encara més!!!
    Una abraçada,
    franz

  • Aclariment per a cromelnordic i qualsevol lector/a que passi per aquí:[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2010

    Evidentment, els protagonistes d'aquest relat parlen en català entre ells, però no especialment "culte i clàssic".
    Les paraules en lletra cursiva són escrites en italià, llengua en què originalment va ser escrita La bohème, l'òpera a la qual pertanyen.
    A peu de pàgina es poden trobar la traducció, les NOTES i ACLARIMENTS i les àries o fragments a que corresponen.
    També es poden sentir, cantades, en les respectives AUDICIONS., amb la traducció al castellà sobreimpressionada.

    Deixo aquí una abraçada de les clàssiques, per a qui li vingui de gust posar-se-la,
    Unaquimera

  • Crec que és un bon relat... tot i que és un diamant en brut que potser convindria millorar (potser)[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-01-2010 | Valoració: 8

    Estimada relat-amiga Unaquimera.

    He vist el teu comentari al meu capítol-relat d'Armando i Maika en Osset de Peluix. T'ho agraeixo molt. En part és per responsabilitat meva, però la veritat és que els meus relats no reben molts comentaris i no són molt visitats, encara. Ja ho anirem millorant, o almenys jo ja faré els possibles. (Em convindria fer la política de llegir-comentar relats d'altres amics i nou coneguts de Relats, crec que és positiva sempre que realment es llegeixi l'article, mai res de fingir cap lectura, també cal dir-ho...).

    Respecte al teu relat, l'he entès només en alguns punts, no del tot ni tampoc gens. Pel que he entès, és una història d'amor, o almenys d'amor i altres temes, que passa en un hospital i que els protagonistes parlen en un català culte i clàssic. Entre d'altres coses, he entès això. Crec que el relat anava per aquests camins, si bé tampoc n'estic del tot segur. Ehem...

    Si vols un consell d'un escriptor a una escriptora, et recomanaria que fessis l'acció més pausada, amb més intermitjos, no tant tipus "telegrama". Ho fas bé, si bé podries fins millorar-ho. Fes el relat algo més llarg i cuida els inter-frases. Resumidament, t'ho dic així.

    No és més que un consell personal, que consti. No sóc un escriptor perfecte, ni ho seré....

    En fi!! Ens anirem veient per relats, sempre que l'estudi i altres aspectes no m'ho dificultin massa. Espero que no sigui així i ens tornem a veure aviat.

    A reveure!! Adeu!!

  • Més que un valor....[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-01-2010 | Valoració: 10

    "Les he donat la vida"
    I això té un valor suprem.
    Relat molt valuós.

  • Cara mia![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-01-2010 | Valoració: 10

    Com he gaudit de tanta bellesa! Hi ha molt d'amor en aquest obra d'art que has escrit. La darrera paraula és la que acaba d'arrodonir amorosament la història. Al vell cantant i poeta li arribarà la seva hora però l'òpera restarà viva per sempre més.
    Un gran plaer llegir-te, Unaquimera.Has donat un ritme equilibrat al text: hi ha tristesa però també esperança, hi ha prosa però també poesia. Constato amb la teva "Ànima milionària" que has començat l'any amb una força creativa i una inspiració que desitjo segueixin vives al llarg de l'any que acabem d'encetar.
    T'envio una abraçada plena d'admiració.

    Mercè

  • Jo diria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-01-2010

    que, més que la tendra història del vell cantant, la vertadera protagonista del teu relat és la bellíssima òpera de Puccini. Saps que és la meva preferida? M'ha transportat a la meva joventut quan la mare i jo escoltàvem embadalides els cants d'amor de Mimí i Rodolfo. Recordo que , quan parlaven de "la cofieta rosa" la mare sempre ho repetia.
    Estic emocionada, Maite i tan sols puc donar-te les gràcies i enviar-te una fortìssima abraçada.
    Nonna

  • NOTES i ACLARIMENTS, per a qui senti curiositat:[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2010


    (1) "Quina maneta tan freda! Deixi'm que li escalfi!"
    (2) "Per fortuna, és nit de lluna... i aquí la lluna la tenim a prop".
    (3) El text original de Pucccini diu: "In poverta mia lieta scialo da gran signore rimi ed inni d'amore,", és a dir, "En la meva pobresa dilapido como un gran senyor en rimes i en amors".
    A qui escolta, doncs, li sorprèn el canvi de "pobresa" per "vellesa".
    El fragment sencer diu:
    Aspetti, signorina, le diro con due parole chi son, chi son, e che faccio, come vivo, Vuole?
    Chi son? son un poeta. Che cosa faccio? Scrivo. E come vivo? Vivo. In poverta mia lieta scialo da gran signore rimi ed inni d'amore, Per sogni e per chimere e per castelli in aria, l'anima ho milionaria!

    *De l'ària Che gelida manina, al primer acte de l'òpera La bohème, protagonitzada per Rodolfo i Mimí.

    (4) La meva història és breu. M'agraden les coses que tenen aquell dolç encant, que parlen d'amor, de primavera; que parlen de somnis i de quimeres, aquestes coses que diuen poesia... M'entén, Rodolfo?
    - Si, Mimí.
    - Visc sola, tota soleta en una petita habitació blanca, miro cap a les teulades i el cel. I, quan comença el desgel, el primer sol és meu, el primer petó d'abril/de primavera és meu! ... De la meva història, res més sabria contar-li, sóc la seva veïna que li ve, a deshora, a importunar.
    *Fragment de Si, mi chiamano Mimi

    (5) - Dóna'm el teu braç, petita meva,
    - Li obeeixo, senyor!
    - Que m'estimes, digues-m'ho!
    - Jo, t'estimo!
    De O soave fanciulla

    Una abraçada als encuriosits, abans que caigui el teló,
    Uq

  • AUDICIONS, per a qui li vingui de gust sentir-les:[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2010



    "Che gelida manina":


    "Si, mi chiamano Mimi":


    "O soave fanciulla":

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5579 Comentaris

515231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket