Vamurta-05

Un relat de: Igor Kutuzov

La nit, com un saló il·luminat per un gran banquet, era esquinçada pel foc que llançaven els murrians contra les muralles de Vamurta. Les gegantines bombardes que havien dut els rinoceronts de càrrega havien estat muntades sobre gruixudes bases de fusta. Lligades amb cordes que frenaven el retrocés, mantenien una cadència de foc baixa però de gran impacte sobre els soldats que defensaven la capital comtal. Ja les havia vist mesos enrere en el transcurs d'un curt contraatac però aleshores ignorava el terrible ús d'aquells enginys. S'hi havia fixat per les gran dimensions de les canyes de bronze i per les serps encastades en plata que trenaven el contorn d'aquelles armes. N'hi va contar disset, que bolcaven grans llenques de foc per les seves boques, retronant. Disparaven alguna mena de projectil encès, perquè després de cada tro esclataven fragments de les muralles. Les portes de la capital, malgrat l'aplacat de ferro, feia estona que cremaven. El foc dels enginys es concentrava vers la gran Torre d'Orient que flanquejava, protegint-la, l'entrada principal a la ciutat. A la llum de les torxes de l'enemic podia veure grups de murrians que mullaven constantment el bronze de les bombardes, evitant que un excés d'escalfament les esberlés. Que hauria donat per una galleda d'aigua!

Des d'aquella atalaia improvisada seguí un i altre cop les freqüències, traçats, rutes, de les patrulles que vigilaven els accessos a la seva ciutat. Calia esmunyir-se fins el Molí Nou, arrossegar-se entre les espigues dels camps de civada, amagar-se, deixar passar una de les patrulles, arribar al peu de les muralles i demanar ajuda. Era un pla senzill. Tot depenia de la celeritat dels seus homes, que defenien el sector de ponent. Dubtava que tinguessin alguna escala prou llarga o algun altre mitjà.

Es va ajupir, es desféu de la cuirassa pectoral, de les grebes i del gruixut cinturó de cuir treballat. Només cobert per una mena de túnica de llana negre avançà a través de les últimes llums del dia, clavant a cada pas la llança a terra. A mesura que caminava, una incòmode sensació de pànic li garratibada més i més els muscles, qualsevol soroll feia que s'aturés, espantat. Girant el cap de cantó a cantó arribà al olivar que precedia a les primeres espigues de civada del camp del Molí, on podria avançar a quatre grapes sense ser vist. El retronar de les bombardes dominava la nit, fent difícil detectar el trot d'una patrulla murriana. Va córrer fins la primera olivera, s'aturà. Un seguit de sensacions el dominaven, respirava molt de pressa, faltava aire als seus pulmons. Va provar de resistir, de dominar-se. Una mica més enllà començaven aquells camps abandonats precipitadament, sense segar. Era millor aixecar-se de cop, sense pensar, recórrer aquella distància, jugar-se-la, i un cop allí, descansar. Així ho feu, caminant tant de pressa com va poder sense vigilar al seu voltant, concentrant la mirada en les espigues, que es movien lleument, aixecant una fina remor que s'apagava cada cop que els enginys enemics entraven en funcionament. L'últim tram el va cobrir aixecant massa soroll, en una curta carrera desgavellada . Es va deixar caure com un ninot sobre la civada, va endinsar-se una mica entre les espigues i va tancar els ulls. Passats uns moments va escoltar passes, eren moltes, una columna de murrians s'acostava a bon ritme.

Enganxat al terra els va veure passar i allunyar-se. Les enormes cuixes musculoses, més avall, el que seria la tíbia dels homes, molt estreta, del diàmetre d'un canell que s'estira fins les coces negres o d'un to castany. Sobre aquella potència descansa un tòrax gairebé d'adolescent d'on surten uns braços llargs, d'escàs pèl, poc desenvolupats. La testa, generalment protegida per cascs de ferro arrodonits, resultava força romboïdal, rematada per dues banyes curtes reservades per combats simulats de tipus ritual. No hi havia res pitjor que escapçar-los les banyes i alguns d'ells optaven pel suïcidi si, presoners, eren desbanyats. D'aquells odiosos rostres, destacaven els ulls allargassats, sovint d'un color groc enfangat, i el nas, tan poca cosa que s'hauria de parlar de dos estrets orificis encastats entre els llargs bigotis, prims i foscos. De barbeta estreta i boca carnosa, aquelles bèsties eren esveltes i no gaire altes, de corpulència equivalent a la d'un noi de setze o divuit anys. Aquells animals però, també eren dotats d'una enorme resistència, essent capaços de presentar combat després de recórrer distàncies considerables. El malson era la seva velocitat, de molt, superior a qualsevol dels homes més joves i ràpids del comtat. Excepte els oficials, els murrians es protegeixen amb petits escuts de fusta, revestits de cuir i ferro, on hi dibuixen l'emblema del cada una de les seves unitats, cascs rodons que els cobreixen el clatell, amb obertures per les banyes. Protegits amb uniformes de fi cuir que els arriben fins a mig genoll, pectorals de làmines de ferro, duen mocadors de colors al coll que ajuden a identificar les diferents centúries en el caos d'un combat. Ataquen llançant les javelines que duen un pes a l'extrem contrari respecte la punta, per desequilibrar el braç del enemic que sosté l'escut on es claven i llançar-se així pel seu flanc obert. En el combat de línia situen piquers per frenar a la infanteria enemiga darrera dels quals disparen els arcabussers. Al cos a cos desembeinen llargues espases que duen penjades a l'esquena, força estretes, però de moviment lleuger.

Comentaris

  • En mig de la nit[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-02-2009

    En mig de la nit, aquella protectora de l'heroi que intenta tornar a casa i que per força ha de moure's en la foscor, l'al·lusió a les bombardes fa patir per la sort de la ciutat atacada.

    Una mica després, la descripció que has elaborat dels murrians resulta esgarrifosa i convincent: per l'efecte dels detalls que aportes, aquests essers terribles esdevenen gairebé reals i agafen relleu a la pantalla, mentre llegeixo sobre ells.

    He tornar a agafar el fil de la història i en gaudeixo!

    T'envio una abraçada ben enfilada,
    Unaquimera

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

l´Autor

Foto de perfil de Igor Kutuzov

Igor Kutuzov

19 Relats

72 Comentaris

24425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tinc dos blogs, un de poesia en català: "POEMES AL PATI". (http://poesia4patis.blogspot.com/)

i un altre en castellà "ANTIGUA VAMURTA" (http://epicavamurta.blogspot.com/), on hi ha contes, relats, cine, poesia, etc.

Per contactar:
igorvamurta@gmail.com