Acromia

Un relat de: Xantalam

*


Si callessin les roses, i el roig emmudís,
sobtadament, i jo, tot d'una grisa, despresa
i lliure, i elles, armades amb la tija erèctil
del silenci, si per fi callessin...

Desaprenc tothora els colors, el contorn
establert, cap imatge carrega amb el pes
submís, ni, absurda, enterboleix la retina.
Sé que puc fitar, per fi, enllà l'escorça
del tacte i del perfil après, i restar així,
sota l'ampla ombra d'una tija nua.

Comentaris

  • Nice Blog[Ofensiu]
    juan8765 | 22-04-2020 | Valoració: 10

    I've been trying to improve my writing skills and your blog has been very helpful. Keep creating this amazing content. Sharing is caring.

    Roofer

  • Sota la rosa del llavi.[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 30-11-2012 | Valoració: 10

    Ostres,,, Quina subtilesa. Sota el poema, una rosa, i sota la rosa un reflexió que s'arrela al món mateix.
    Salut.

  • Literatura de la bona[Ofensiu]

    Són sempre els teus poemes. I aquest també, és clar. Abans de començar a llegir un dels teus poemes ja sé que em trobaré amb un escrit d'aquests que em deixen embadalida, i mai no m'equivoco.
    Un poema exceŀlent, bell i amb fondària, com ens tens acostumats, poeta Xantalam.
    Una abraçada.

  • La bellesa emana d'aquest poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-08-2010 | Valoració: 10

    d'un lirisme delicat, on el color i la manca de color són protagonistes. No cal dir res més.
    Es veu de tres hores lluny que ets una gran poetessa. L'enhorabona

  • nascuda per poetitzar...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 11-08-2010

    la teva poesia
    despren de tot,
    i tot amb les millors paraules
    i com sempre
    amb molta sensibilitat


    fins i tot les roses
    aixequen la mirada
    quan el vers es fa present
    parlant d'elles,
    nomes per elles i res mes


    i tot
    perque ets nascuda per poetitzar la vida en tots els ambits


    enhorabona xantalam


    una abraçada ben literaria

  • Va dir algun savi...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-07-2010

    que per aprendre hauríem de desapendre tot el que hem aprés. Sovint el que ens ensenya la mirada porta un vel de prejudicis, fets de records, de costums, de llissons mal apreses. Sembla doncs que només la nuesa dels sentits podria acostar-nos a allò que és, tal com és.
    Un poema bell que diu molt sense que t'hagin calgut gaires versos.
    Una abraçada, Xantalam.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140248 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic