alliberador, profund, cruel i tendre a l'hora, com la vida però, esperançador. Per reflexionar-hi.

Felicitats. ESPIRAL.

aquesta pluja que mulla la teva tristesa i el pesimisme que vessen els teus mots, al final deixes entreveure un bri d'esperança en el teu camí.

1abraçada. ESPIRAL

van surant per la vida, perquè tots estem fets de record.

"No hi ha llum sense ombres"
...quina imatge...genial.

1abraçada. ESPIRAL

teu poema m'ha fet pensar en un de meu que diu:

Arriba un punt,
en què el passat
comença a ser passat...

El teu poema ple de vida pasada, sense remordiments ni recances que ara en la serenor de la maduresa, et deixa aquella sensació de tranquil·litat i pau interior.

I és que sembla que amb els anys la vida es fa més fácil.

Bon poema. 1abraçadaESPIRAL

un autèntic cant a la vida. Se'n podrien dir tantes coses, és tan complexa i simple alhora, que no ens bastaría una vida. Precioses paraules.

ESPIRAL

i així es passen els dies, mai no és cansen. Des del matí a la nit, corre, corre ves al llit. Masses presses al món.
Com una cantarella ha anat fluint el teu poema. Molt bonic.

ESPIRAL

de quotidiana deuria ser la vida de tota aquella pobra gent que van morir víctimes de l'odi i el fanatisme. Així, tan simple i tan punyent, tan incomprensible...

Bon relat per recordar aquells fets, que no voldríem haver de recordar.

Gràcies pel teu comentari Jordi.




Salutacions. ESPIRAL

per la pell ardent d'aquest poema encisador, tendre i sensual tot ell. Boniques paraules i ben construides.

Gràcies pel teu comentari.
ESPIRAL.

o per mal, ens hem d'acostumar a l'absència dels fills, és el que diuen, llei de vida, malgrat a voltes, no sigui cap consol. Les noves tecnologies ajuden una mica, però és el que dius tu, trobem a faltar el "pell a pell" i, m'identifico plenament amb aquest sentiment d'absència que has descrit tan bé. Jo també tinc el fill treballant a l'estranger i m'enyoro sovint. Confiem que no sigui aquesta una generació perduda
sinó, de canvis i progres.

Gràcies pel teu comentari.
ESPIRAL.

agradat molt. Perquè en un principi em pensava que parlaves del nostre sàtel·iit
i la sopresa final és que parles de la teva mascota.

Bonic i entranyable.
ESPIRAL.

sagnant de realitat...la duresa d'aquets món fa que et plantegis no tenir fills, malgrat el sentiment és tant intens. I els que som pares temem pel seu futur.

Un poema que descriu tot el que voldriem pels nostres fills i amb un final contundent de negació. Per fer pensar.

Gràcies pel teu comentari. ESPIRAL

sagnant de realitat...la duresa d'aquets món fa que et plantegis no tenir fills, malgrat el sentiment és tant intens. I els que som pares temem pel seu futur.

Un poema que descriu tot el que voldriem pels nostres fills i amb un final contundent de negació. Per fer pensar.

Gràcies pel teu comentari. ESPIRAL

o no sigui un poema el que si és, és un relat ple de magnifiques imatges i bellas paraules ben trobades. Gràcies per compartir-les.
Espiral.

el títol del poema. Jo en tinc un que es titula el mar s'en va...m'agradat molt, breu, intens i entranyable alhora.

a l'esperança, és el que transmet aquest poema, de sonoritat armoniosa i lectura amable.

ESPIRAL.