Detall intervenció

REPTE CLÀSSIC 505. L'ATLÀNTIDA

Intervenció de: dracmagic | 31-03-2012

Companys escriptors,

Aquest és el nou tema d'aquest repte: L'ATLÀNTIDA. tOT ALLÒ QUE US SUGGEREIXI AQUEST TEMA.

Només hi ha una condició: que el títol del conte ha de ser, precisament, L'ATLÀNTIDA. D'altra banda, prenEU-vos-ho com vulgueu.

No hi límit de paraules.

El termini, comptant amb la Setmana Santa, l'allargo fins el dimecres, 11 d'abril, a les 12 de la nit.

ENDAVANT, AMICS, AMB AQUEST NOU REPTE. US HI ESPERO A TOTS.


Respostes

  • L'Atlàntida (a la meva manera Mena)
    Mena Guiga | 04/04/2012 a les 15:36
    Un any que tenia 505 dies un home, que era el 505è nascut a l'Atlàntida, va pensar, de cop i volta, que per quines cinc-centes cinc raons havia pensat.
    I va somriure, perquè va tenir ben clar i català que, atlant, com era, era degut a la inspiració suma d'ànima i cervell, la millor de totes. I l'aprofitaria per inventar un relat que seria el cinc-cents cinquè que feia pels seus petits atlants, d'ulls sempre a punt per gaudir d'imatges sense pantalla i d'orelles sempre a punt per gaudir escoltant les paraules del pare poeta, del pare escriptor, del pare.
    I va escollir el títol " "L'Atlàntida a la meva manera, que sóc d'aquesta mena". I així va poder treure afora tot allò que tenia adins que cal donar sense por i sense lucre, amb amor i amb humor.
    "Aquí em passejo feliç mirant colors i flors que m'ensenyen el misteri de la bellesa i n'hi ha de tant delicades que em provoquen el plor. Petits atlants, fixeu-vos en elles i com us parlen. Aquí somnio sense els ulls tancats, terra sana i humil, on hi convien l'amistat i la senzillesa i vosaltres, petits atlants, que ja els hereteu. Aquí la creativitat és el dia a dia ple de llum, oblidant el pas del temps sense recança, sense rellotges. I vosaltres, petits atlants, la teniu i ho sabeu. Sí, mireu aquest atlant, el 505, un atlant com qualsevol altre."
    Els petis atlants, asseguts en una roca de to malva brillant, escoltaven i no deien res. Arribaria el dia en què uns altres serien a la roca. Aleshores ells haurien pres el relleu i els relats no s'extingirien mai, sumats en els atlants-caps-cors, una menja deliciosa amb pòsit.
    505 els va mirar serè i acollidor. L'Atlàntida no moriria.
  • Atlàntida
    deòmises | 11/04/2012 a les 01:52
    S'angoixa, després de suportar el trajecte fins aquí, entre cossos suats i hostilitats que no han parat de ressagar-lo i d'empentar-lo, com si li privessin d'abastar el seu objectiu: la calma d'arribar a la destinació anhelada, com Odisseu arribà a Ítaca. I, finalment, davant d'ell, quan obre la porta, ressona la grandesa del poeta. Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? I les Hespèrides voleien, esclafeixen en rialles mentre corren, enjogassades, i intenten atrapar-se en innocents persecucions. Tot li sembla meravellós, davant dels seus ulls, enmig del silenci que regna en aquest reialme de pau, lluny de la cridòria i dels brams salvatges de la travessia.

    En el puny tancat, hi guarda el tresor més preuat, l'únic motiu de suportar contratemps i lentituds, entrebancs i distraccions. Somriu, ja és a casa, arran de la felicitat. No lluny de les Hespèrides se dol sa mare trista/en l'hort on com sa vida les flors s'han esfullat. El ressò dels versos emmudeix qualsevol música aliena, paraules que la mare li recitava de petit i que ara, enmig del deliri de la letícia, li retornen i li emplenen les oïdes. Barra la porta amb el cos. No desitja que ningú més assoleixi aquest Paradís que li ha estat ofert. Serà egoista, vol compartir-ho tot amb ell mateix. El plaer i les sensacions noves. Glops místics que són tan a la vora que no els deixarà perdre's ni fer-se malbé.

    Seu i està decidit a gaudir d'aquest temps que li ha estat concedit. Obre els braços i accepta allò que li hagi de venir. L'adrenalina que batega dins seu abans que l'èxtasi li besi els llavis i li clavi les dents més tendres i, alhora, més fermes que mai no ha sentit amb anterioritat. La remor de l'exterior no el destorba. Només escolta el silenci, i la veu de les nimfes que ballen en corrua, que l'atrauen a elles com l'heroi que se sent, un nou Hèracles que torna a la llar, el pròdig heroi que no recorda res d'aquest jardí fecund i lluminós, que dura uns instants que semblen dies sencers. I el verger se li empassa els sentits, l'eufòria per l'espectacle observat, la vida, fins i tot. Malgrat que no s'adona de res, ni del mal ni de l'antre llòbrec que l'acull.

    La insistència d'uns trucs nerviosos, impacients alarmaran els membres de la seguretat del local, que esbotzaran la porta, quan intueixin que dins d'aquell lavabo hi succeeix alguna cosa estranya. I quan el pestell salti degut a una puntada de peu violenta i impetuosa, el trobaran exànime, amb l'agulla encara clavada a l'avantbraç esquerre. Però res no alarmarà la resta de la clientela de la coneguda discoteca, que seguirà ingerint alcohol massivament i ballarà al ritme de la música hipnòtica, sota focus que pampalluguegen i amaguen la realitat i la tristesa entre somriures, rialles, borratxeres i Atlàntides més terrenals i tangibles del que algú es pugui imaginar...


    d.
    • Els versos en cursiva són extrets de L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer
      deòmises | 11/04/2012 a les 01:53
      • RE: Els versos en cursiva són extrets de L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer
        Mena Guiga | 11/04/2012 a les 11:30
        Sort que estava asseguda. M'has deixat de pasta de moniato. Gràcies per la lectura i el molt més que hi és inherent.
        • RE: RE: Els versos en cursiva són extrets de L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer
          Mena Guiga | 11/04/2012 a les 11:35
          I per l'humor que amaguen les lletres vermelles.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: