RE: REPTE XXXVI

Na Julia va entrar a ca seva i contemplant el quadre, que se presentava als seus ulls, tot si li va enfonsar. El marit ajagut en terra amb una dona de grapes damunt ell i xuclant aquells llavis que ella considerava només fets per cridar el seu nom quan fent l'amor arribava l'èxtasi per la parella.
Encegada, agafà un gerro d'alabastre i el va descarregar damunt el cap de l'intrusa. La dona restà inert. Agafant-la per les espatlles la va treure de damunt l'home, volia mirar la cara de qui havia trobat "in fraganti" ferint el seu honor. Romangué astorada al reconèixer la detectiu que havien llogat per un afer de l'empresa. Reaccionat se va girar cap al seu home que continuava ajagut i amb els ulls clucs. Va agafar-lo per la corbata i el va sacsar amb força mentre l'insultava. Ell va començar a tossir i una ametlla torrada va caure als seus peus.
Mig asfixiat el marit obrí els ulls i al veure el cos estès de la detectiu i escoltant els insults de la dona, se va fer càrrec de la situació i exclamà "Carinyu m'estava ofegant amb el pastisset, la pobre només volia ajudar " ...

Després d'un dinar excel·lent però avorrit, la Carme, l'enlluernadora i multimilionària esposa d'en Manel, havia pensat que un detectiu mediocre i patètic com ell, al menys, mereixia una bona festa de jubilació i havia organitzat el joc Descobreix a l’assassí?.

Mentre ell esperava a la cuina rosegant un troç del pastisset sobrer de les postres, els convidats, excitats, es posaven en situació per interpretar els seus papers.

En Joan, un talòs amb poca gràcia amic d'en Manel, era la 'víctima'. La Carme, sota la mirada riallera dels assistents, va haver d’eixarrancar-se al seu damunt, mentre jeia al menjador fent-se el mort, per enganxar-li bé la falsa daga que constantment li queia.
Enjogassat per l'ambient distès, en Joan va fer el què feia temps que planejava: li va clavar un petó sonadíssim a l'estimada parella del seu amic.

Encuriosit pel soroll, en Manel va sortir de la cuina i en trobar-los in fraganti davant tanta gent, es va abalançar ple d'ira sobre la Carme clavant-li amb força el ganivet de cuina.

Es va dictaminar 'crim passional' i la pena fou molt lleugera.
Ara, en Manel, detectiu patètic jubiliat, passeja per Sitges de la mà d'en Joan, un talòs amb poca gràcia.

Assegut darrera el mostrador, en manel recordava vells moments. Llavors li va venir al cap el seu germà, de petits sempre anaven junts i de cop recordà quan ell fent de detectiu el va enxampar in fraganti menjant-se l´ultim troç de tarta que havia fet sa mare.
Molt dret en veure´s descobert va dir seriosament :
- Eis, això no es el que sembla !
- Ah no ? - Va recriminar ell, van sortir corrents i rient un envers l´altre fins que el seu pare els va aturar en mig del passadis.
- Parella de gamberros veniu aquí. - I els va caure un bon castig.
Ara en Manel trovaba a faltar al seu germà petit.
Un soroll al rebost el despertà dels seus pensaments, feia dies que desapareixien coses, va agafar un gavinet i va anar al darrera de la tenda just a temps de veure un home mal vestit menjant-se l´ultim pastisset que quedava.
Aquell home es va posar molt dret i va dir seriosament .
- Eis, això no es el que sembla !
En Manel es va fixar, astorat va deixar caure el gavinet i tots dos van riure com feia anys que no feien.

Un dia va trobar dins de l'armari del seu marit, unes calces violeta. Tot d'una pensà que En Josep l'enganava. El que més li agradaria seria trobar-lo infraganti. Difícil.
Aquell vespre, ella havia anat a comprar pastissets a un comerç àrab.
Josep arribaria tard de la reunió.
També havia recollit unes camises de la tintoreria. En arribar a casa, s'acosta a l'armari rober del seu marit.
Hi trobà un calaix mig obert. Intentar composar la roba. I es trobà les calces violeta perfumades.
Telefonà a Júlia, la seva millor amiga i li explicà. Ella, li aconsellà , un detectiu privat , amic seu.
La primera fotografia fou d'un local de transformisme.
La segona, el seu marit, parella d'un mascle musculós vestit de cuiro i disfressat de moix juganer.
El primer que va veure el Josep, foren les calces violetes sobre la taula del menjador, revoltades d'un grapat de fotografies.
-Núria, estimada, no és el que penses.
-La tasca d'executiu ja no m'omplia. M'ofegava.
- Ara faré la maleta. Estim a ...
Núria acabà vivint amb el detectiu, i fent, de tant en tant, un trio amb la Julià
(*) recerqueu el significat de calces a Mallorca.
(*) Carinyo no existeix

CSI- El Carmel

"Això no és el que sembla..." -digué el tinent Juanes mentre escurava el pastisset de taronja amarga.

La parella d'uniforme i els dos detectius se'l miraren contrariats: "Ja hi som",
pensaven.
Sí, en Juanes s'havia guanyat la fama d'implacable. Els seus nous mètodes, copiats de les sèries americanes, eren del tot efectius. Cosa insòlita, trobava fibres
quasi invisibles, buscava rastres de sang amb la luma-lite, encarregava complicades anàlisis a un laboratori de Houston, comptava amb una base de dades quasi infinita...

-És quasi com si l'haguéssim enxampat in fraganti -comentava ara el detectiu més cepat.- Una carta amb la confessió, l'arma a tocar de la mà i amb les seves empremtes, un testimoni que ha arribat mig minut després del tret i que l'ha trobat tal qual,... què més podem demanar, nois? Per mi, cas tancat!

"Això no és el que sembla..." -repetí en Juanes
-Tu sempre igual, maleït siga!

***
En Juanes rebé la confirmació a les seves sospites abans del migdia, mentre es menjava el tercer pastisset del dia. Els seus informàtics eren ràpids: havien trobat un ingrès desmesurat en un compte secret de Las Galápagos, a nom de la dona del presumpte suïcida.

CSI- El Carmel

"Això no és el que sembla..." -digué el tinent Juanes mentre escurava el pastisset de taronja amarga.

La parella d'uniforme i els dos detectius se'l miraren contrariats: "Ja hi som", pensaven.
Sí, en Juanes s'havia guanyat la fama d'implacable. Els seus nous mètodes, copiats de les sèries americanes, eren del tot efectius. Cosa insòlita, trobava fibres quasi invisibles, buscava rastres de sang amb la luma-lite, encarregava complicades anàlisis a un laboratori de Houston, comptava amb una base de dades quasi infinita...

-És quasi com si l'haguéssim enxampat in fraganti -comentava ara el detectiu més cepat.-Una carta amb la confessió, l'arma a tocar de la mà i amb les seves empremtes, un testimoni que ha arribat mig minut després del tret i que l'ha trobat tal qual,... què més podem demanar, nois? Per mi, cas tancat!

"Això no és el que sembla..." -repetí en Juanes
-Tu sempre igual, maleït siga!

***
En Juanes rebé la confirmació a les seves sospites abans del migdia, mentre es menjava el tercer pastisset del dia. Els seus informàtics eren ràpids: havien trobat un ingrès
desmesurat en un compte secret de Las Galápagos, a nom de la dona del presumpte suïcida.

Atenció: en pèrdix avisa que aquest relat lamentable pot ferir la sensibilitat dels menors i les persones de bon gust. Aquells que disposin de cervell, faran bé de no passar d'aquesta introducció.
Avisats esteu.


Hackers satànics

- Fins ara, amor, me'n vaig a veure la Mamà.

Quan la seva parella tanca la porta va per feina, aquestes visites sempre són dilatades. Ràpidament va fins l'habitació i connecta l'ordinador. Mentre s'encén, cerca els mocadors de paper i els auriculars. www.hazmeloquequieras.com. Clica sobre Sheila, morena, exuberant, marrana. L'acompanya un paio amb una tranca enorme.

Fu-Chi: "T'estàs masturbant al llit. El teu marit, de l'Opus, t'ha fet espiar per comprovar que no et fas palles. El detectiu t'enxampa "in fraganti". Compra el teu silenci mitjançant una sodomització i una pluja daurada"

Sheila: "Pixa't tu els ous, pervertit!"

Remugant, accepta la sodomització. Comença a masturbar-se quan Sheila crida com una boja al rebre les envestides del paio.

S'obre, de sobte, la porta de l'habitació.

- La mama venia a portar-nos un pastisset pel nostre aniv... que fas?

Ella i la sogra dempeus a la porta, Sheila a quatre grapes sobre un canapè, el manso fotent cops de pelvis i ell, amb auriculars, la mà a la cigala erecta i la foto del Papa a la tauleta.

- Un pervertit ens ha colat un virus... mentre el reparava, m'he tacat el pantaló amb cafè. Amor, Mamà, ho tinc tot sota control