Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Intervenció de: Ness | 05-03-2024LLIGAMS
Com en un cabdell de llana
protegit de tot
vetllat per qui l’acarona
l’escalfa i li dona consol.
Reclòs entre els seus braços,
no calen paraules,
només necessita això.
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rautortor | 02/03/2024 a les 16:09
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rnbonet | 02/03/2024 a les 18:20Ah! Teniu per participar-hi fins diumenge 10, a les 10 hores.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rnbonet | 02/03/2024 a les 19:06Per fer boca. Naturalment, fora concurs.
Al pit, ben tendre
la nit ofega un plor
i allibera amples gestos.
Mans que acaronen
eixa llum que enlluerna
els desencisos.
S'aboca el dia;
ballen l'aigua i la sorra;
neix una espiga.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Prou bé | 03/03/2024 a les 12:31
Mare
Dins dels braços amorosos
Reposa serenament
Els ulls closos de qui abraça
Mans que acullen tendrament
Com un capoll s'ha tancat
Protegint el seu tresor
Pell amb pell, una carícia
Empara així, tot l'amor
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Ness | 05/03/2024 a les 19:07LLIGAMS
Com en un cabdell de llana
protegit de tot
vetllat per qui l’acarona
l’escalfa i li dona consol.
Reclòs entre els seus braços,
no calen paraules,
només necessita això.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
Atlantis | 05/03/2024 a les 21:00L’abraçada
T’adoro fins l’esquelet
Papasseit
Els braços i les mans
son parts de l’esquelet.
Així arriba fins a tu l’abraçada.
Em surt de mi un alè
-inexplicable
no sé d’on ha sortit-
que es dolç com un pastís
com l’aire que mou un camp de roselles
com la son que arriba poc a poquet a la nit
com el tremolor d’un regal que no saps com desembolicar.
I treu de mi allò que tinc al fons
i no ensenyo mai.
Només te’l dono a tu,
aquest alè,
perquè t’embolcalli
i et digui fluixet fluixet:
com t’estimo.
-
Mireu
kefas | 09/03/2024 a les 08:34Mireu
vaig nu
m'he despullat
de consciència.
Miro el retrat
Hi veig la por
hi veig dolor
desemparança
i la tendresa
d'un sentir tou
que s'arrossega
entre dolçors
planys i escalfors
de cossos plens
de nafres velles.
Hi veig la nau
que ha de tornar
el més antic
dels vells sentits
entre nosaltres
Res s'ha perdut
si amb aquest gest
el món perdura
fins demà al tard.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
rautortor | 10/03/2024 a les 08:57
...i els canons deixaren de cridar
El mar és fosc perquè una nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit trencar
el mur enterbolit de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.
La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.
I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits,
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.
De cop sobte els canons deixaren de cridar.
-
Millor així, si pot ser
rautortor | 10/03/2024 a les 14:47
... i els canons deixaren de cridar
El mar és fosc perquè la nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit deturar
la marea enterbolida de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.
La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.
I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.
De cop sobte els canons deixaren de cridar.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- EL SOL IX DE LA RIBERA (7 comentaris)
- La SENSIBILITAT (4 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (7 comentaris)
- QUI DIU...? (18 comentaris)
- CARLES 33. TERCERA CITA: DOS MUGRONS (1 comentaris)
- avui es un de maig del 2024 (1 comentaris)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (3 comentaris)
- Abans teníem llibres (2 comentaris)
- ASSABORIR (8 comentaris)
- LA MEVA LLAR (1 comentaris)
Nous més llegits
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10414 lectures)
- A dins del meu món (3032 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (638 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (601 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (540 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (456 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (348 lectures)
- QUI DIU...? (341 lectures)
- Àngels (265 lectures)
- DESCOBRIMENT (257 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (18 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (11 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (7 comentaris)
- EL SOL IX DE LA RIBERA (7 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
- Explosió (5 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- La nuesa dels intramurs (Agrada a 3 relataires)
- JO ACUSO (Agrada a 2 relataires)
- Focault i els seus sòls epistemològics (Agrada a 2 relataires)
- DESCOBRIMENT (Agrada a 2 relataires)
- El retorn de Bulldog (Agrada a 2 relataires)
- Això és un càstig (Agrada a 2 relataires)