RE: RE: Veredicte RepteClàssic DCCLXXIV (LLETRAFERITS) i proclamació guanyadora

Kefas, em titlles de superficial i crec que no ets just, si més no en aquest cas. He observat que alguns convocants/àrbitres del RepteClàssic comencen els comentaris als textos participants amb una mena de sinopsi, com si se sentissin obligats a demostrar que l'han llegit i l'han entès. Jo no recordo si ho hauré fet alguna vegada però en el cas present és obvi que no, entre altres coses perquè els quatre relats a concurs eren prou dispars quant a temàtica i estil. El teu, com altres relats/endevinalla, és dels de llegir almenys tres vegades i ho he fet, i si no n'he tret més suc no sé si serà per limitacions del lector o de l'autor. Tret del final, que de seguida hi aniré, no sembla pas tan críptic: el lletraferit protagonista espera amb deler intel·lectual una cita amb una lletraferida, de verb encara més contundent que el seu físic, però per part d'ell finalment s'imposa allò que els frares anomenaven "concupiscència carnal" i se'n surt amb la cua entre cames. Quant al final, sembla que vols jugar amb la polisèmia del mot "llengua" però tampoc no acabes munyint totes les possibilitats de l'equívoc, derivant-ho cap al bilingüisme català/castellà, per exemple.

Una cosa: sóc tan ignorant que ignoro qui és Anna Carlson, però sembla que tu fas una lectura esbiaixada de la cita; que no et llegeixi cap feminista militant, perquè em sembla que el que fas tu és repetir allò que, quan una dona diu que NO, està dient SÍ.

Una última cosa: ¿per què no has canviat "ànima i cosa" per "ánima i cos", que, a més de ser el títol d'un estàndard dels anys trenta que han versionat tots els improvisadors jazzístics dignes de tal apel·latiu, és més explícit?

(Com que no sé si seguiràs visitant aquest post del Fòrum, també he plantat la present resposta entre els comentaris al teu relat "Curtcircuit".)