Drac

Un relat de: arua87
El Drac l'observava dia rere dia, com pentinava els seus cabells rossos al reflex del llac....
Sabia que no duraria per sempre.

Sentien lluny el galop i els crits dels homes...

Només fent caure el pont podria protegir-la d'aquells homes de no modesta supèrbia.

Va saltar al pont. Amb el seu pès de drac es van desprendre les fustes i tot va caure. Ell inclòs. Perdent la vida.

L'hagues pogut deixar escollir, en sabia la resposta; Ella, de cor gentil, hauria escollit la seva eterna companyia.
Però com a Drac no soportava aquell abric de responsabilitat tutelar on l'amor no era recíproc i només se sentiria estimat de tant en tant.

Comentaris

  • Resposabilitat tutelar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2024 | Valoració: 10

    Un relat amb punts i senyals, on descrius l'autenticitat de com és el drac. El que volia el drac era que sortira l'amor, encara que siga un volta.
    Molt bo i amb molta imaginació.
    Enhorabona, Arua87.

    Cordialment.

    Perla de vellut