Detall intervenció

RE: RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla

Intervenció de: Tetris | 26-10-2005


Volia dir MARXÀVEM,m'havia menjat l'accent


Respostes

  • Una nit més
    Biel Martí | 25/10/2005 a les 21:22

    L’efecte de les drogues començava a decaure, com ho feia la seva joventut, deixant pas a la creixent maduresa imposada per la força, i les cames ja no li feien figa, podia alçar-se i caminar, anar fins al lavabo on feia estona que desitjava buidar la bufeta. Un rellotge de paret, lleig com poques coses, marcava les set i quart del matí. Si no anava errat era dijous. La festa havia estat bona, pensava pixant. Llàstima que la majoria havia quedant Knock Out massa aviat, per culpa d’aquella pastilla amb el dibuix d’una poma. El camell habitual havia assegurat que era la hòstia, però resultà tenir massa cavall i les ganes de ballar deixaren pas a escenes relativament tristes, estirats als sofàs fent cares amb pell elàstica i movent la mandíbula com a malalts. Ell, quan estava serè, s’intentava convèncer que no tenia ja edat per aquelles festes, però quasi cada cop que hi havia oportunitat tornava a caure-hi. I una altra nit sense dormir, i demà a treballar, amb lleganyes, amb el perill de caure de la teulada des d’on observava la multitud dispersa de la ciutat... Feina d’antenista que menyspreava. Ara feia una estona havien marxat els últims i només restava ell dempeus, l’amfitrió dormia feia hores. Tota la nit parlant lentament, boca pastosa, tota la nit amb música que de dia no suporta... No sabia si n’aprendria algun dia, ni si volia aprendre’n. Aquelles nits de vetlla el mantenien aferrat a la joventut que se li escolava.
  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
    Alorma | 25/10/2005 a les 23:13

    No podia dormir, estava impacient ja que l'endemà havia d'agafar l'avió aviat, era l'última nit que passava aquí, ja s'estava fart.

    Vaig decidir pujar a la teulada, era un d'aquells llocs on havia pogut pensar tranquil·lament, en les caloroses nits d'estiu, on acompanyat d'un bon llibre, un suc de poma i un cd de música tranquil·la, podies evadir-te dels problemes que la maduresa comporta.

    Obrint la finestra i agafant la corda en un obrir i tancar d'ulls ja estava a dalt de tot, observant els estels, em vaig sorprendre de veure que era una nit d'estels fugaços, no n'havia sentit rés a les noticies, potser si que ho havien dit, no havia estat gaire atent aquest ultim dia, només pensava en el nou país on se'n anava a viure, Japó, que l'havia endut a triar aquest lloc? Ni tan sols jo u sabia.

    Em vaig emportar el meu llibre preferit, recull de contes de relatsencatala, l'únic lloc on un escrit meu havia sortit publicat, vaig estar llegint aleatòriament els relats, cadascun millor que l'anterior, fins que vaig arribar al meu, alguna cosa va fer que m'hi aturés i el llegís. "És una metàfora estranya la que s'hem ha ocorregut, la vida com un llit elàstic, vas donant salts, caus de totes les maneres, sempre et recuperes i agafes noves posicions…"
    Caram això era mèu?!

    Però tot i això hi faltava una cosa, no estàs lligat a aquesta superfície, n'hi ha moltes, hi pots moure't d'una a l'altre a lliure consciencia.


    ---

    Es podia fer servir el masculi oi?
  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
    Tetris | 26/10/2005 a les 01:25

    I quina nit!Teniem tot preparat per sortir de viatge pel matí abans de les set, pro la cosa se'ns va complicar .Tot començà sobre les tres de la matinada quan un tro llunyà ens anunciava el que després passsaria,el soroll s'anava acostant,la claror dels llamps i ,no cal dir-ho,l'estrèpit que els acompanyava no ens deixaven dormir ,i per a complicar més les coses un sorollet de caiguda d'aigua dins de casa ens posà en guàrdia ,visc en una casa de poble ,debia d'haber-ho dit,vàrem comprobar si la teulada vessava i si bé alguna gota s'escolava per entre les teules no era allà on estava el mal,el soroll de rajar aigua persistia i el fet de sentir-lo tant clar i perssistent no ens anunciava res de bo,en efecte ,era molta l'aigua que queia al carrer degut al temporal i les clavagueres no la podien engolir,el nivell al carrer havia pujat més enlaire que la llinda del nostre portal i entrava l'aigua a l'entrada de casa fins a dos pams d'alçada,impotent només podia mirar com anava pujant i ,per esperar a que passés el temporal m'entretenia rosegant una poma que ,donades les circcumstàncies,servia de distracció , ja que esperar a que parés de ploure per a poder procedir a la neteja es feia pesat i amb l'ansia del viatge cada hora semblava elàstica de tant llarga que és feia.
    A les dotze marxavem!!
    • RE: RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
      Tetris | 26/10/2005 a les 01:27

      Volia dir MARXÀVEM,m'havia menjat l'accent
  • No podia dormir
    pivotatomic | 26/10/2005 a les 09:36

    No podia dormir.

    Al president Kropilak, el dictador més antic d'Europa, el perseguia un malson. I havia arribat a turmentar-lo tant que ja ni s'atrevia a tancar els ulls. De res servia la infranquejable porta blindada que protegia la seva cambra sense finestres. Perquè tan bon punt s'adormia, ells entraven.

    Eren dos. Alts, esquelètics, amb el cabell gris i la mirada àrtica. Sortien de la foscor mateixa. No els havia vist mai, però els reconeixia. Una veu muda li deia que eren dues de les seves víctimes i que, ara, venien a buscar-lo.

    El despertava el mateix terror.

    Al llindar de la bogeria, Kropilak féu cridar al professor Kovacek, un mentalista entrat en la maduresa, que sols acceptà tractar-lo després de ser informat de què li passaria si rebutjava. Estudià el cas i, finalment, decidí hipnotitzar al president.

    L'èxit fou immediat. Kropilak dormí tota la nit i seguí sense donar senyals de vida. Finalment, els seus guàrdies van haver de volar la teulada per poder entrar. Trobaren el llit desfet i els llençols amarats de suor i orina. Però ni rastre d'ell.

    Ningú s'atreví a parlar, fins que un guàrdia d'uniforme color poma xiuxiuejà:

    - Cada nit venien a buscar-lo i ell es despertava. Potser avui no s'ha despertat... i se l'han endut.

    A l'altre ala del palau, Kovacek sentí l'enrenou, seguit d'un silenci desconcertat. Només llavors, sabent-se sol, féu una elàstica pirueta en l'aire i llençà una rialla malèfica que ressonà molta estona per les sales buides de l'edifici.
  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
    rnbonet | 26/10/2005 a les 10:33




    "Marque el novecientos tres cero cero cero trescientos nueve... Emocionante... Caliente... Y con servicio a domicilio..., va dir aquella caixa dels trons i imatges, a les dotze i mitja de la nit, mentre Macià, noranta ays, seny curt, insomne, fava adormida, pensà: "Ara sí!" I amb dits tremolosos, va marcar nou, zero, tres, tres zeros, tres, zero, nou....
    -"Dígame. Habla con el ‘Plácido Rincón'..."
    -Escolta! Vols parlar-me en cristià, a ser possible) És que jo, de llengües forasteres, vaig un poc fluix...
    -Mira! Un nadiu... D'on eres?
    -D'un poblet de l' Horta ... Això de l'anunci, va de veres?
    -Estaria bo! Com sis i sis fan dotze, que aquesta casa és molt seriosa! No ‘enxufem' la cinta i vinga dir coses i coses de manera elàstica... -canviant de to, fent-lo melós - Tu no tindràs, per ‘enxufar', alguna cosa?
    -Alguna cosa queda, en plena maduresa... i és per això que he cridat. Servei a domicili... de debò?
    -De l'Horta has dit?On ? Massalavés? Vint minuts; mitja horeta, a tot estirar... Dis-me l'adreça exacta...

    Al bon Macià el trobaren al llit, ja ben avançat el dia, després de tota la nit en vetlla, nu completament, grogós i sense esma. Havia passat tota la nit en vetlla. Un perfum penetrant de dolçor de poma envaïa l'estança. "Una angina de pit", sentencià el metge. "Has tingut sort! Mira que tirar-se pedres dalt la teulada...Que no es repetesca, perquè a l'altra, al clot!"
    I el vell Macià, mentre els ulls li brillaven, amagà una rialleta.

  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla (versió definitiva)
    rnbonet | 26/10/2005 a les 10:39

    M'havia adonat que havia alguns errors.




    "Marque el novecientos tres cero cero cero trescientos nueve... Emocionante... Caliente... Y con servicio a domicilio...", va dir aquella caixa dels trons i imatges, a les dotze i mitja de la nit, mentre Macià, noranta ays, seny curt, insomne, fava adormida, pensà: "Ara sí!" I amb dits tremolosos, va marcar nou, zero, tres, tres zeros, tres, zero, nou....
    -"Dígame. Habla con el ‘Plácido Rincón'..."
    -Escolta! Vols parlar-me en cristià, a ser possible? És que jo, de llengües forasteres, vaig un poc fluix...
    -Mira! Un nadiu... D'on eres?
    -D'un poblet de l' Horta ... Això de l'anunci, va de veres?
    -Estaria bo! Com sis i sis fan dotze, que aquesta casa és molt seriosa! No ‘enxufem' la cinta i vinga dir coses i coses de manera elàstica... -canviant de to, fent-lo melós - Tu no tindràs, per ‘enxufar', alguna cosa?
    -Alguna cosa queda, en plena maduresa... i és per això que he cridat. Servei a domicili... de debò?
    -De l'Horta has dit?On ? Massalavés? Vint minuts; mitja horeta, a tot estirar... Dis-me l'adreça exacta...

    Al bon Macià el trobaren al llit, ja ben avançat el dia, després de tota la nit en vetlla, nu completament, grogós i sense esma. Havia passat tota la nit en vetlla. Un perfum penetrant de dolçor de poma envaïa l'estança. "Una angina de pit", sentencià el metge. "Has tingut sort! Mira que tirar-se pedres dalt la teulada...Que no es repetesca, perquè a l'altra, al clot!"
    I el vell Macià, mentre els ulls li brillaven, amagà una rialleta.

    • RE: RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla ( basat en fets reaíssims )
      teixidora | 26/10/2005 a les 11:55

      Com si dormir fos tan senzill…
      De res havien servit els darrers dies les valerianes, ni les til·les, ni les quatre mil cinc-centes ovelles comptades.
      I allà em teniu, asseguda al llit i fent vudú a una poma imaginant que és algún membre de la família del tercer. Per la finestra, veig que el meu gat ja torna a casa, fent equilibris per la teulada. És tan fi, quan vol! D'un salt es planta a la finestra que ja he obert per fer-lo entrar. Mira amb indiferència la poma amb totes les agulles clavades i se'n va al seu racó. Ell segur que dorm! Ambtot, de tant en tant, se li mou una orella. Suposo que l'espasme li provoca algún dels veïns del tercer.
      Jo a la meva. Em poso a punt la roba de demà. Com no puc dormir…Em trio uns texans i una samarreta arrapada i elàstica.
      S'ha fet el silenci. Quatre hores han estat els malparits! I ara què? Dono un parell de tombs al llit, però no aconsegueixo dormir. Me'n vaig a la dutxa. Tot plegat ja son les sis i d'aquí a no res m'hauria de llevar de tota manera.
      Quan surto de casa, al portal em trobo la veïna del tercer amb una barra de pa sota el braç. La seva pell no amaga precisament la seva maduresa. Somrient em desitja un bon dia. La mare que la va parir! Després de cardar tota la nit, ella si que deu tenir un bon dia!

  • Enganxada
    EmmaThessaM | 26/10/2005 a les 12:27

    Enter. El missatge apareix a la pantalla fent pampallugues. O són els seus ulls els que fan pampallugues? O és la pantalla que treu fum a través dels píxels multicolors? O és la seva neurona que comença a funcionar com un intermitent?

    Enter. Agafa el got que hi ha sobre la teulada i se'n beu el contingut d'un sol glop. Líquid greixós de color xocolata, llefiscós, calent.

    Enter.


    • Enganxada (versió correcta)
      EmmaThessaM | 26/10/2005 a les 13:04

      "Bona nit!" Enter. El missatge apareix a la pantalla fent pampallugues. O són els seus ulls els que fan pampallugues? O és la pantalla que treu fum a través dels píxels multicolors? O és la seva neurona que comença a funcionar com un intermitent?
      "Encara per aquí?"
      "Algú ha de guardar la teulada ;-)" Enter. Agafa el got que hi ha sobre la teulada i se'n beu el contingut d'un sol glop. Líquid greixós de color xocolata, llefiscós, calent.
      "Qui va ser el graciós que es va menjar la meva poma?"
      "Quan va ser això?" Enter.
      "Abans que arribessin les braves"
      "Jo no recordo res després de la tercera cerveseta..."
      "Creieu que és un tema que s'hagi de parlar aquí?! Se suposa que tenim un grau de maduresa!"
      "Sí. No. Respectivament" Enter. Badalla. No es pot deixar vèncer. S'aixeca de la cadira. Cafeïna, teïna, alcohol,... Pols màgica. Cinquena tassa d'una nit elàstica que s'està allargant més del previst. Addicte perduda. Enganxada al teclat, a la web, al colacao, a la teulada. De dia. De nit. A la tarda, al vespre. Ha fet el salt al Germà, ha abandonat l'sms, fa dies que no veu el Cor. Tecleja al metro, repta a la dutxa, comenta tot tallant-se les ungles. Relats, poemes, narracions, haikus,...
      _ Desperta't!
      _ Què passa?
      _ Has tingut un malson.
      _ Un malson? No. Era... Meravellós! Tu creus que tindria èxit una web de relats?
      _ De relats? Quina bestiesa! Qui vols que visités una cosa com aquesta?



      EmmaThessaM
  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
    Jere Soler G | 26/10/2005 a les 14:46

    No dormiré.
    Tot el que em queda és vida.
    Fa una hora i mitja que la Ramona ha marxat.
    Li he donat les galetes que em sobraven, i una poma.
    No sabia que dir-li perquè estigués tranquil·la, i "donar" ens fa sentir el valor infinit dels instants.
    Vaig on tothom va, i per uns ideals tan bells... que mai no ho hauria pogut imaginar.
    Sé que en Lluïset està bé; això m'omple de pau. La felicitat és tan elàstica com la credulitat.
    Assaboreixo aquesta xocolata d'Agramunt, tan melosa, i em retornen imatges tendres de El Terrós, quan cercava ous d'orenetes damunt la teulada. Tant de bo recordéssim sempre que tots hem estat nens; que aquell qui tenim davant, un dia, fou un nen o una nena, i que, malgrat la maduresa, d'alguna manera l'infant sobreviu...
    Xarrupo el conyac i tracto de pensar només en la perfecció del seu gust. Arrenco l'etiqueta de l'ampolla i hi dibuixo la signatura d'un ésser petit i afortunat.
    Que se la quedi el governador, en agraïment a tants favors; i al capità, que tant ha sofert, els botons de puny d'or.
    El temps avança inexorable.
    Enmig d'una emoció asserenada, no puc evitar la tristor, que em punxa amb crueltat, cada vegada que m'adono que no he estat capaç de fer més, que no he aconseguit alleugerir els sofriments del poble.
    Em pregunto que passarà amb aquesta pobra Catalunya...!
    Sento passes.
    Ja venen.
    Són les sis.
    Cor meu no t'acceleris, que no tinc por...
    Per Catalunya...!

    • Versió definitiva (m'hi faltava un accent i m'hi sobrava una coma)
      Jere Soler G | 26/10/2005 a les 16:20

      No dormiré.
      Tot el que em queda és vida.
      Fa una hora i mitja que la Ramona ha marxat.
      Li he donat les galetes que em sobraven, i una poma.
      No sabia què dir-li perquè estigués tranquil·la, i "donar" ens fa sentir el valor infinit dels instants.
      Vaig on tothom va, i per uns ideals tan bells... que mai no ho hauria pogut imaginar.
      Sé que en Lluïset està bé; això m'omple de pau. La felicitat és tan elàstica com la credulitat.
      Assaboreixo aquesta xocolata d'Agramunt, tan melosa, i em retornen imatges tendres de El Terrós, quan cercava ous d'orenetes damunt la teulada. Tant de bo recordéssim sempre que tots hem estat nens; que aquell qui tenim davant, un dia, fou un nen o una nena, i que, malgrat la maduresa, d'alguna manera l'infant sobreviu...
      Xarrupo el conyac i tracto de pensar només en la perfecció del seu gust. Arrenco l'etiqueta de l'ampolla i hi dibuixo la signatura d'un ésser petit i afortunat.
      Que se la quedi el governador, en agraïment a tants favors; i al capità, que tant ha sofert, els botons de puny d'or.
      El temps avança inexorable.
      Enmig d'una emoció asserenada, no puc evitar la tristor que em punxa amb crueltat, cada vegada que m'adono que no he estat capaç de fer més, que no he aconseguit alleugerir els sofriments del poble.
      Em pregunto que passarà amb aquesta pobra Catalunya...!
      Sento passes.
      Ja venen.
      Són les sis.
      Cor meu no t'acceleris, que no tinc por...
      Per Catalunya...!


      • Crec que és necessari que li posi un títol: "Útims pensaments d'un president moribund"
        Jere Soler G | 26/10/2005 a les 20:50

        Doncs això.
  • Pluja que em corromp la son
    Helicoide | 26/10/2005 a les 15:43

    Pluja suau,
    que cau
    i esmicola
    poc a poc les hores

    Pluja atrau,
    que jau
    i roda
    teulada avall

    Hores d'elàstica
    temporalitat
    em fon la maduresa efímera
    en la nit tremolosa

    Pluja cau,
    gran sarau
    i esmicola
    les gotes amb forma de poma

    Pluja que em vetlla
    cada dia,
    quan les ànimes surten
    i em fan companyia

    Pluja clou
    l'esperança
    que em mulla
    i corromp la son
    fins l'albada nova

  • RE: REPTE XLIII. Una nit en vetlla
    marga | 26/10/2005 a les 21:45

    Menjada de cargols
    Assegut en un balancí sota la teulada del porxo menjava tranquil·lament una poma. A la maduresa d'edat, 78anys convé un sopar lleuger,però de vegades les coses no son tan senzilles i es compliquen soles.
    Veureu, es presenten a casa els dos millors amics per invitar-me a una cargolada preparada per les tres vídues més guapes del poble. I clar un no vol sentir-se dir "est un vell que t' encoixines per unes dones i uns cargols",així que m'empolaino tan be com puc i apa a fer el paperet.
    La veritat un cop hi vaig estar m'hi trobava prou be,les dones eren simpàtiques i dissimulaven amb una gruixuda capa de maquillatge i unes bones cotilles els seus anys i au!, feien goig!
    Animat per semblant visualització,per el bon vi i el l'olor dels cargols vaig fer el millor paper dels presents.
    No sé, però dos dotzenes de cargols si varen anar coll avall. El que va passar allà desprès del àpat es cosa meva .Us explicaré el resultat final,un mal de panxa de cal Deu i unes cagarines! que una nit en vetlla com aquesta no podeu imaginar-vos. A la primera fiblada va se tot tan ràpid que a mig treure'm la faixa elàstica vaig tenir que asseurem al wàter i ja podeu pensar de quin color va quedar! Ja nu de cintura avall el tràfec no va parar fins a sortir el sol.
    Està ben clar a certa edat un parenostre i al llit com els nins.


  • RE: REPTE XLIII. Modest el Savi
    Màndalf | 26/10/2005 a les 23:10

    En Modest el Savi, mig amagat entre les espesses fulles de la moixera, es deixava acaronar per la brisa nocturna que gronxava la rama. El Sol blanc, imponent aquella nit allà dalt, sorgí per la finestra oberta despreocupadament aquell núvol negre i tenyí el camp de neu. Amb els seus ulls rodons, com dues prunes engroguides per la seva maduresa, escrutava el camp de blat, ja segat. En notar moviment al bancal, planà silenciosament i es posà amb cura a la branca elàstica d'una pomera. L'olor de poma sempre li havia agradat.

    Un ratolí bellugadís, a prop d'unes paques de palla, rebuscava entre les tiges escapçades de blat uns granets per rossegar. Es desplaçava elàstic d'un cantó a l'altre, arrossegant-se per a no ser vist. Aviat seria el seu aliment.

    El soroll llunyà de la bèstia li estarrufà el borrissol del clatell . I els records li vingueren al cap. Quan aquell fill, despenjat de la teulada per engolir la granota del toll, va ser enlluernat pels ulls de l'afaram del camí negre, morint sota el seu ventre de ferro. El dia següent, angoixat i amb ulls de desesperació, el va passar en vetlla.

    Tip, escoltà l'inici dels cants dels col·legues. Sempre l'avisaven de la propera sortida de la Lluna, vermellosa i resplendent, que apaivagava els contorns de l'adorat Sol fins a fer-lo desaparèixer. Fent dos quiquics, va volar amunt fins al pi que aguaitava el cingle, al forat que li feia de niu on vivia... sol com un mussol.
    Image hosted by Photobucket.com

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.