Detall intervenció

RE: Nanorepte 407

Intervenció de: katalluna | 02-01-2011

Olor a fusta cremada
canvis sobtats de colors
espurnes que s'escapen
el temps que vola al passat


Respostes

  • La torrada i la companyia
    Joan G. Pons | 02/01/2011 a les 19:12
    A la llar de foc, la torrada amb all
    té una escalfor especial
    i a prop, la companyia també.
  • Caliu
    free sound | 02/01/2011 a les 20:34
    L legendes
    L lunyanes,
    A trauen
    R ecords.

    D iferents poemes,
    E ncanten el cos.

    F lames que cremen
    O blits del teu
    C or
  • RE: Nanorepte 407
    katalluna | 02/01/2011 a les 22:17
    Olor a fusta cremada
    canvis sobtats de colors
    espurnes que s'escapen
    el temps que vola al passat
  • Crec cric... crec cric...
    Nubada | 02/01/2011 a les 23:38
    La mirada es perd entre les flames que dansen al so dels espetarrecs.
    Les mans s'escalfen i el cor s'encén.
  • Amb ulls de foc
    Josep Casals Arbós | 03/01/2011 a les 13:04
    Sobre el cos nu estès al sofà, la llum de les flames dibuixava valls, muntanyes, boscos i illes del tresor.
  • Foscor
    Englantina | 03/01/2011 a les 15:59
    Vora el foc, els ulls de la velleta cega enfocaven les flames, buscant, infructuosament, la imatge que tant enyorava.
  • L’última foguera
    Vladimir | 03/01/2011 a les 16:22
    El foc l’apassionava: l’espetec dels troncs, les guspires, el caliu... Però allò era fer-ne un gra massa, pensava Joana d’Arc.


  • ball
    ninona | 03/01/2011 a les 16:47
    Les flames a la llar dansen
    un sinuós ball.
    Desig cremant a la pell.
  • El soldadet de plom
    Anjo Laví | 03/01/2011 a les 17:59
    Contravenint el guió, la ballarina no s’immolà darrere el soldadet. Al contrari, se’n buscà un de més pinxo... menys malastruc.
  • El soldadet de plom
    Anjo Laví | 03/01/2011 a les 17:59
    Contravenint el guió, la ballarina no s’immolà darrere el soldadet. Al contrari, se’n buscà un de més pinxo... menys malastruc.
  • Canvi de bàndol
    Filalici | 03/01/2011 a les 18:07
    Després de mil anys d'escoltar històries, la llar de foc va escriure una novel·la. La millor que s'ha fet mai.
  • Retirada
    Mercè Bellfort | 03/01/2011 a les 21:43
    Jugaven amb foc. Les seves mirades treien foc. Els cossos cremaven. La llar es donà per entesa.
  • Cartes
    esticalsnuvols | 03/01/2011 a les 21:56
    Va contemplar com les flames consumien per sempre aquelles cartes d’amor que mai va enviar .

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: