RE: La primera trilogia en català.

Si et pot ajudar mira:

Quaderns. Revista de traducció 12, 2005 77-81
Arbonès, Miller i Nin
Matthew Tree
Escriptor

"Quan parlem de les traduccions que el Jordi Arbonès va fer de Henry Miller, hi
ha un fet anecdòtic que val la pena recalcar: de les desenes d'escriptors en llen-
gua anglesa que Jordi Arbonès va traduir al català, Miller és, de lluny, l'autor
que més apreciava. Tant és així, que fins i tot va mantenir una breu corres-
pondència amb Miller (cosa no tan fàcil, ja que Miller solia rebre bosses sence-
res de cartes cada setmana, sobretot cap al final de la seva vida). Va ser, per cert,
gràcies a aquesta correspondència, que sabem que Miller estava al corrent de la
situació política a Catalunya: Arbonès sovint citava el comentari que li va fer
Miller en plena transició, en el qual diu textualment: «Veig que els bascos i els
catalans estan posant les coses difícils per als espanyols, oi?». A part d'aquesta
correspondència, el gran interès que Arbonès sentia per Miller també es reflec-
teix en el seu coneixement gairebé enciclopèdic d'aquest autor i la seva obra; en
un assaig dedicat a Miller que Arbonès va publicar l'any 1990; i també en el gran
nombre de traduccions que Arbonès va fer de Miller -deu títols- incloent-hi
algunes no encarregades d'alguns dels llibres menys coneguts i menys comer-
cials de Miller, com ara El temps dels assassins, un assaig sobre Rimbaud, o Els
llibres de la meva vida (publicat al 2001, el mateix any que Arbonès va morir).
El que tenim aquí, doncs, és un traductor que sent una gran fascinació pel seu
autor, i és aquesta fascinació el que va portar Arbonès a esmerçar encara més
esforços dels habituals -que aviat és dit- a l'hora de traduir les obres cabdals
de Miller.

Val a dir que Arbonès va començar a traduir Miller quan aquest autor només
era disponible a l'Estat espanyol a través d'algunes traduccions sud-americanes
de la primera trilogia (els dos Tròpics i Primavera negra), que circulaven il·líci-
tament i que distaven molt de ser acurades o fins i tot gaire llegibles. Recordem
que els llibres en qüestió, que tenien un fort contingut sexual, no van arribar a ser
legalitzats completament en la seva versió original, als Estats Units, fins al 1964
-trenta-dos anys després de la seva primera publicació a París- i que no va ser
fins aleshores que Miller es va convertir en un autor cèlebre i els seus llibres, en
best-sellers internacionals. Però aquesta situació no va durar gaire: el 1969, la femi-
nista nord-americana Kate Millett va publicar Sexual Politics, un assaig clau que
va marcar un abans i un després en el moviment feminista, en el qual va qualifi-
car Miller de masclista i retrògrad. Al llarg dels anys setanta, aquesta visió sim-
plista d'ell i la seva obra va aconseguir cada vegada més adeptes, fins al punt que,
ja al principi dels anys vuitanta, poc després de la mort de Miller, Salman Rushdie
va poder descriure aquest autor d'una importància innegable com un «pornògraf
feliç» i ningú no deia ni piu. Comentem tot això perquè durant tot aquest temps hi
havia un país occidental en què les crítiques de Millett i companyia no van tenir
cap efecte: Espanya, on una censura implacable havia, per dir-ho així, posposat la
revolució sexual dels anys seixanta fins a la propera dècada. Així mateix, al prin-
cipi dels setanta, quan, a la resta del món, fins i tot la pornografia light ja rebia les
crítiques no tan sols de les feministes sinó de bona part de la societat diguem-ne
progressista, a Espanya tothom esperava amb ànsia perquè sortís el primer núme-
ro de Playboy o qualsevol altra manifestació de la llibertat sexual, incloent-hi, és
clar, els llibres de Henry Miller."

78 Quaderns. Revista de traducció 12, 2005
Matthew Tree