Imagina't que en comptes de la "pista 1" hagués insinuat 'fora de, al costat de', aleshores sí que podries discutir el post amb significat i missatge parafernal.

No ha estat aquesta la intenció i molt menys ferir algunes ànimes susceptibles. Per cert, a tu: et cal alguna pista, oi?

Crec que puntuar i valorar-se a sí mateix no està bé, no és ètic ni moral, ho hauries de saber. No m'estranya que estiguis a la llista dels més valorats, però no és de cap manera per mèrits propis, ni per la forma ni pel contingut dels teus escrits. Alguns poden tenir (per part de l'autor) la intenció de provocar certa gràcia, però no arriben ni això. ¿Sabies que la literatura metodològica ha procurat sempre, quan defineix l'objecte de la lògica, evitar explícitament la consideració dels ways of discovery en favor dels ways of validation? Encara que això últim hauria a ser un altre tema a considerar.
Reflexiona i fes-te-ho mirar, noi.

Volia dir que té uns escrits bastant memorables. No obstant crec que, com deia Josep Carner, "llavors per tres anyades malsegures desferen l'hort la pedra i les malures i el blat se'm va neulir..." , per tant celebro haver-la llegit. Per altra costat, com a valoració global, penso que en general està massa ben valorada, però és el meu parer, molt subjectiu, com se sol dir. Com a consol, he pogut observar que aquí en aquest web és molt fàcil assolir una "nota" alta, només falta una mica de xerrameca i tens l'èxit assegurat. Hi ha moltes més ombres que llums, encara que les primeres no deixen de ser interessants i misterioses.
Vagi bé i ànims!

al meu entendre aquest poema no acab de funcionar com altres que t'he llegit. No ho nego, són belles paraules d'aquest sentiment que tots hem sentit per una persona especial.
Saps enamorar les persones que et llegeixen.
Enhorabona, molt rebé.

aquesta màgia que transmets no decaigui mai. Enhorabona per mantenir aquest rànquinq.

i jo,
ignota de tu...
també, espero els teus veros. Ho fas molt bé, no paris mai!

em sembla bé, però m'ha semblat un inici de redacció de cole. T'he llegit coses més interessants.
Salut.

Exacte: et tenia per una persona més intel·ligent i lúcid. Aquí, malauradament, has perdut el decòrum i la forma. Saps perquè? Perquè no has entès bé la cita de Goethe: "No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho"

Aquest escrit en forma de poema el trobo masclista: l'etnografia i la sociologia moderna és fragmentària perquè no pot ser d'una altra manera. Un exemple, la mateixa vida en el camp és fragmentària, si tu vols, però no s'organitza totalment en categories etnològiques familiars, com si d'un regne (animal) es tractés, o com si fos un concert econòmic, o un credo religiós.. En definitiva, no tenim, a la fi, més que un conjunt d'anècdotes, i això, en el millor dels casos, no podran anar més enllà de la pura contextualització. O sigui, que els arbres mai no ens deixaran veure el bosc, segons qui? Segons tu?

Aquest discurs, amb la seva retòrica visual, depenent de la confecció de l'escriptura, subverteix els pressupostos ètics de l'etnografia-sociològica i només pot conferir-nos un sentit de compensació en el fracàs, des del qual queden buits de contingut tots els significats possibles.

No vulguem inventar la sopa de l'all, sis plau.



Maria Farnés

farnes06@hotmail.com

La Costa Brava ha canviat molt, principalment el seu paisatge degut a diversos motius. Un de desesperant és el de la mala gestió immobiliària. Sort en té de noves lleis que frenen poc a poc les males accions d'alguns promotorns.
-Encara queda algun racó, com el que esmentes.
M'agrada bastant com escrius i segueixo el teu "progrés" literari, amb satisfacció, però em costa, com diu Biel, veure aquests i altres paisatges de manera poètica i, malgrat això, tu ens envies una esperança grata, gairebé utòpica.
Felicitats, sirena.

Esplèndides imatges les que ens transmets. Suggereixo "teranyines" . Repassa "Maranyes" al Diccionari.
Salutacions cordials.

Tot un seguit de sentiments que admiro i que els saps explicar molt bé, bona mostra ens dones de tants admiradors i admiradores que tens. El fet és que aquests escrits emocionen de veritat. Enhorabona!
És subjectiu el nostre gust, sí. Però si he de triar a mi m'agrada prendre el cafè sense sucre...

al meu entendre, la teva poesia no em sembla digne de ser la més valorada, ni que et possin tants 10's, però tampoc entenc altres coses en aquesta vida, noi. En tot cas it's not fair!

is there any coffee left?

Dada, Da, da, da, da, da, DA, Da, DA................

que aqueixa reflexió és un tòpic espatarrant. Tens escrits més bons.