Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

Perdoneu

Intervenció de: Englantina | 19-06-2012

Veig que l'he penjat dues vegades. És exactament el mateix nano.

Respostes

RE: Nanorepte 588-Aquelles petites coses
Quitus | 19/06/2012 a les 17:19

[Respondre]

Ja sé, em diran gilipolles, i potser tindran raó (encara que realment ho dubto), però:

Petit i Gran
Joan G. Pons | 19/06/2012 a les 17:40

[Respondre]

A vegades les petites són molt grans.....
Quatre patatetes acompanyen,
Tot fent un plat exquisit.

Grans i nans
rautortor | 19/06/2012 a les 19:14

[Respondre]

Grans i xics sempre de punta. David i Goliat, Gulliver i la gent de Liliput, el bou i en Patufet...

Valoració a fi de jornada
Mena Guiga | 19/06/2012 a les 20:05

[Respondre]

Abans d'anar a domir feia recompte de les petites bones coses del dia: converses, somriures, moments, mirades, observacions. Ho agraïa.

Mena.

Món petit
Englantina | 19/06/2012 a les 20:54

[Respondre]

La puça contemplà, esgarrifada, las grans dimensions d’aquella amenaçadora xinxa. Optà per amagar-se sota una volva de segó.

Món petit
Englantina | 19/06/2012 a les 20:54

[Respondre]

La puça contemplà, esgarrifada, las grans dimensions d’aquella amenaçadora xinxa. Optà per amagar-se sota una volva de segó.

Perdoneu
Englantina | 19/06/2012 a les 20:56

[Respondre]

Veig que l'he penjat dues vegades. És exactament el mateix nano.

Món petit - (AQUEST ÉS EL BO)
Englantina | 20/06/2012 a les 10:19

[Respondre]

La puça contemplà, esgarrifada, les grans dimensions d’aquella amenaçadora xinxa. Optà per amagar-se sota una volva de segó.

(Fins i tot penjant-lo dues vegades, no havia vist que hi havia una errada. Perdoneu l'embolic)

Aturar el temps
Entremons | 20/06/2012 a les 09:50

[Respondre]

Estimava aquells fràgils segons de silenci entre l’últim alè del seu saxo i l’esclat de la claca extasiada...

Tot esforç té una recompensa
Anaïs | 20/06/2012 a les 11:53

[Respondre]

Es passava la tarda del diumenge fent de jardiner només pel plaer d’olorar la gespa recent tallada i regada.

Coses petites...
Carles Ferran | 20/06/2012 a les 11:55

[Respondre]

Quan va rebre a l’ordinador l’spam del “jes extender” es trencava el cap pensant quina era la delatora.

Ben poca cosa
Maria Sanz Llaudet | 20/06/2012 a les 12:08

[Respondre]

No tenia sostre ni res amb que distraure la gana, però l’únic que anhelava era que li oferissin un somriure.

La il.lusió en un petit test
magalo | 20/06/2012 a les 12:43

[Respondre]

Sé que amb la petita tomaquera que vaig plantar no menjaré gaires tomàquets, però al•lucino veient com en creix un.

Una mare feliç.
FolletTrapella | 20/06/2012 a les 14:01

[Respondre]

Quan va arribar de campaments l’infant va donar un regal a la mare: la pedreta més bonica que havia trobat.

Per només una peça
Bofarull Llongueres | 20/06/2012 a les 15:57

[Respondre]

Després de dies muntant l’armari, es trencà. Ja li havia semblat estrany que hagués sobrat un petit caragol...

Mirades màgiques
Mercè Bellfort | 20/06/2012 a les 16:46

[Respondre]

No s'imaginà que aquella trepitjada que li feu veure les estrelles es convertís en el primer pas per abastar Venus.

RE: Nanorepte 588-Aquelles petites coses
vitriol | 20/06/2012 a les 18:50

[Respondre]

Fora de termini?

Incompatibilitat de caràcters.

Encara que esquifits, es veien incapaços de viure plegats dos mesos més. Al setè, van sortir angoixats de l'estranya cova.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats