Detall intervenció

Paraules

Intervenció de: Marla | 27-07-2007


Per què no us oblideu d'una vegada del meu físic atòmic i pareu atenció en el coi de persona que palpita dins? Jo només em vesteixo i em maquillo així perquè us fixeu en mi i després descobriu què amago a dins. He vingut a trobar un home de veritat... o només un home simple que em pregunti com m'ha anat al dia, que m'acompanyi al Verdi el dia de l'espectador, que s'emprenyi també per allò que diu el telenotícies, que somrigui quan se'm crema l'arròs, que em folli cadi nit i pels matins em doni una mica més.
Fum, whisky, pols de lluna, pastilles, ninetes dilatades... paraules fotocopiades i barroers posats d'anunci. La veu d'Alaska cantant "No sé qué me das que me hace volar más alto de lo que nunca soñé" em sembla la única veu amiga. Ve t'ho aquí quin panorama. I una cua infernal per entrar al lavabo, a la única illa aquí possible.

...

No és això precisament una illa paradisíaca: orins al terra, papers tenyits d'un marró sospitós allà en un racó, rialles portes enfora que juraria són les de la novia d'en Chuchy, la cadena està espatllada... "Si el teu pare era pintor i n'has heretat alguna cosa, pinta-li el cul a ta mare i no pintis les parets" uhmmmm quina cosa més horrible! A casa puc asseure'm a la tassa i llegir Bukowski, o mirar els àngels i dimonis kitch que guarneixen la cortina de la dutxa. Aquí exercito els meus malucs intentant no tocar cap superfície mentre el meu ventre s'alleugereix. Però continuo llegint paraules a la porta "La vida és com una llegenda, no importa que sigui llarga sinó que estigui ben narrada" ...aquesta no està gens malament... ""No et preguntis com he arribat fins aquí. Sento nostàlgia de tu. No et conec, però sé que m'estàs llegint. 67613145" ...com un acte reflexa la meva mà busca el mòbil dins la bossa i començo a marcar 67613145


Respostes

  • RE: Repte 259 "A l'excusat" PREPARANT LA PROCESSÓ A LES FESTES DEL POBLE (Excuseu-me!!!)
    rnbonet | 26/07/2007 a les 16:03

    I excusa'm tu, xicona/xicon! Però com t'he vist tan solitari/solitària, i sent solidaris com som en aquest poblet perdut, cal que et faça costat i t'envie la meua aportació.

    ++++++

    I el senyor sagristà, fent honor a la festa, estava en aquell precís moment festejant-la. És a dir, fent-li festes a la senyora batllessa consort, que no a la festa.
    I li xuplava els pessons de les dues i descarades mamelles, posava la galta al melic i al ventre de la senyora, s'hi perdia entre el cuixam, aponat el d'ella al forat del comú del bar de la plaça.
    Mentre, les calors del cos i de l'estiu els pujaven i baixaven. Els pujaven a la cara, moradenca de rojam; els baixaven a l'entrecuix, fugint i traslladant d'un lloc a un altre, com els llavis del sagristà.
    -Ai, senyora! Ara tinc al meu abast el pa que més m'agrada! El parrús!
    La batlle consort parlà, ansiosa:
    -Vinga vostè! Dóne'm sa verga, la vara de comandament que més apreciem...

    Potser un lector no nadiu no puga esbrinar com s'havia arribat en aquest punt. Fou com una cadena, d'excusat en excusat, de cagador en cagador, de bany en bany, quan establiren entre els dos, de ‘comú acord', que aquella relació político-religiosa afavoria els interessos comuns, a més del de les forces vives i econòmiques de la població que, sabedora, però en definitiva ignorant, era la que els donava de menjar i beure.
    En un principi, al batlle sobretot; i al rector després, els caigueren com una dutxa els fets. Després, el batlle i el rector, sabedors del contuberni, conscients i quasi de bon grat, assumiren el seu paper. Aquella ‘seua creu' tenia múltiples avantatges.
    Pel batlle, mentre la dona estigués ocupada, podia ell mateix ocupar-se'n d'altres, pròximes o llunyanes. A més a més,-home de comunió dominical- la confessió amb el rector era més ràpida. Sols calia dir-li, per exemple: "Quatre, aquesta setmana".
    I pel rector, no cal ni dir-ne, les millores! Un còmplice mai acostuma delatar.

  • Destapant la caixa de Pandora
    perunforat | 26/07/2007 a les 19:33


    Al teu costat tot era planer, senzill, un refugi amb un passadís molt llarg. El meu amic.
    Amb algunes intencions et vaig fer una proposta: anem a fer un "submarino" al lavabo de casa, "avui volarem company..." La marihuana aquell any era de la bona. Tu, jo i 3 m2 per volar. Amb els ulls enganxats al sostre, deixant deambular el fum per la boca, fent cercles amb cara de peix amoïnat, et vaig proposar entretenir-nos amb el joc de la veritat.
    Tu aguantaves la paret amb les cames estirades com espàrrecs i jo, per falta d'espai, m'asseia amb les cames creuades just a sobre de la gran butaca reial. En un instant, amb la força d'una mà per encendre un llumí, amb l'ànsia de quelcom sense saber què, et vaig mirar els ulls, assedegats per glopejar-te. Dins les meves entranyes va anar creixent un magma devastador, ascendint per un conducte sensible a la calor.
    No vaig saber fugir, ni resistir, ni aturar el pensament que rodolava per un carrer de llambordes mal encaixades. Atura't, frena inconscient..!
    Massa tard, sense preguntar, el meu rostre ja t'havia formulat la pregunta. Et vas espantar, em defugies la mirada per no delatar-me. Dos amics no es poden confessar. Les regles d'una amistat són infranquejables: un pas en falç i el fil conductor es trenca.
    I ens ho vam dir tot pel canal silenci. El pols ens arrencava la pell i el mareig ens evadia del que realment havia succeït.
    Els nostres papers ja estaven adjudicats. Vaig tibar la cadena i vam somriure.
  • RE: Repte 259 "Petita hitòriad'un lloc anomenat excusat
    marga | 26/07/2007 a les 20:13

    Petita història d'un lloc anomenat excusat
    Quan a una persona se l'hi escapa un sorollet de dins el nostre perfecte cos, té que demanar excuses, avergonyit, al personal que l'acompanya; doncs bé en aquest lloc, l'excusat , wàter, lavabo, comuna, el 100, ca Felip o toilette, no és així, és un lloc amb llicència no solsament per tirar-se un sorollós i fètid pet sinó a més a més acompanyar-lo d'una bona cagada de merda que et deixa el ventre ben llis i hom se sent descansat i satisfet. Desprès, tot es redueix a: un paper bo ja que si és massa fi corres el perill d'emmerdissar-se els dits, i a tirar de la cadeneta o bé en el cas de que no hi hagi aigua a la cisterna, sortí del lloc procurant tancar ben bé la porta, anar per un cubell d'aigua i tenir cura al buidar-lo de que no et caigui aigua per terra i s' enfadi la mestressa.
    En aquest indret s'hi troben altres peces tan importants i placenteres com el primer.
    La dutxa. Oh plaer més gran, l'aigua calentona que cau acariciant suaument la pell i tots els indrets del teu cos!, el gust arriba al zenit si et dutxes amb companyia: que t' ensabono jo, que m' ensabones tu, les mans juganeres acariciant la cara, el coll, els pits, i....avall...(picardiosos, ho heu entès!). Com se'n surt de relaxada d'una dutxa semblant !
    El bidet:Es fa un fart de veure culs i sexes. Interessant. Per emergències i presses, molt pràctic. Diuen que el varen inventar els francesos, així ho canten els de la Trinca, es veu que els nostres veïns cardaven a dojo.
    I per fi, el lavabo amb el seu mirall. El lavabo és molt prosaic, parlaré del mirall en el que si reflecteixen tantes emocions! És imprescindible e implacable, no menteix. En un temps em complaïa de mirar-m'hi ara no, doncs hi veig l' imatge d'una desconeguda vella amb cara arrugada i cabells blancs. Jo voldria veurem amb un espill eteri que reflectís el meu esperit que romana jove. Resignació. Procuraré posar-me un bon maquillatge

  • Caga't-hi lorito
    Màndalf | 26/07/2007 a les 20:14

    National Geographic
    Maig 1987


    Segons un estudi d'investigació portat a terme pel nostre corresponsal a Europa, Allot Hofpis, el procés de micció habitual dels éssers humans és un succés pràcticament lligat als seus orígens. De la mateixa manera, indica Hofpis, la funció de defecació també és intrínseca a la nostra existència. D'aquí la famosa frase "És més vell que el cagar".

    I arribat aquest punt, es preguntarà el lector (i fins i tot la lectora): i per què als vàters els mecanismes de recepció dels orins són murals pels homes i seients per les dones? Segons Hofpis, aquesta disposició no és gratuïta. Al contrari del que es pot suposar, no té res a veure amb els sorolls del ventre o al fet habitual en molts homes d'orinar a la dutxa. Caaaa! L'inventor, Weskins Colons (1410-1467), se les sabia totes. L'afany d'investigació i les grans dots d'observació d'en Colons el van fer veure que la resistència física masculina era superior a la femenina. Així que amb aquesta clarividència va deduir que:

    · ells podien orinar drets sense cap problema
    · elles, millor que seguessin una estona.

    Hofpis indica que Colons era del morro fi i va seguir investigant en la disposició dels lavabos. Experimentava a casa seva en lloc d'anar a alleugerar-se a sota un pi o a la comuna pudent del poble. Al seu revolucionari escusat va substituir el paper d'estrassa per pàmpols de moscatell convençut per la seva dona, una bavaresa de 500 lliures (de pes).

    Cansat el Colons de que els lladregots se li emportessin les cisternes que anava col·locant a la seva particular toilette, les hi va posar una cadena.

    Les sigles WC provenen de les inicials del seu inventor segons Hofpis, el nostre ex-corresponsal a Europa.

    Ah, sí! També diu el carallot d'en Hofpis que en Colons es va dedicar posteriorment a fer composicions nadalenques, com la de "Caga tió o et foto un cop de bastó".

    Si en Colons veges els actuals wàters xerraires segur que cauria de cul, diu en Weskin Amer, el nostre nou corresponsal.

    És que això del vàter és per cagar-s'hi.

  • No et suporto
    gypsy | 26/07/2007 a les 21:13

    - Va, corre, tanca!
    - espera, em sembla que m'ha vist una dona,
    posa la balda!
    - ja està, uf quants papers per terra i la cadena
    trencada. Hi ha penjador per la meva bossa?
    - sí, allà a la dreta
    - me la penges, amor?, espera! has portat gomes?
    - shhhhh, no cridis tant!, sí!
    - va treute-la
    - ....................................
    - mmmmm que macaaaa, ei?
    - què?
    - no estàs excitat?
    - i tant!
    - i doncs?, està flonja!
    - dona, fes-me quelcom, no?
    - Carles, que tenim deu minuts..., no voldràs que et
    balli la dansa del ventre?
    - treu-te els sostens almenys
    - ai té!, penja'ls amb la bossa. Me la claves, please?
    - Carme, et penses que sóc un gos o què?
    - la meva germana ens espera a la cafeteria!, mira
    m'he depilat el triangulet, t'agrada?

    ====================

    - Oh Júlia, al lavabo del costat hi han uns porcs fent
    de tot, avisem a seguretat, quin fàstic!
    - s'ha d'ésser un inconscient per venir a un lavabo
    a fer l'acte sexual, amb aquesta olor a pixum,
    ai uixx!, quin jovent!

    ====================

    - Senyora! no estem follant, què es pensa? se
    m'ha estripat la faldilla i el meu marit intenta
    arreglar-me-la, perquè no surti ensenyant el cul,
    xafardera!
    - Carme, m'has destrempat del tot, sembles una
    peixatera!
    - que fi que arribes a ser, unes iaies avorrides no
    et deixen tenir orgasmes!
    - no són les iaies, ets tu!, mira estic suat com un
    peix, necessito una dutxa urgent.
    - no si ja deia jo...
    - Carme, n'estic tip de fer el brètol, que no tenim
    quinze anys, tu t'has vist?
    - el Dr. Vallvé em va dir que si no li posàvem
    fantasia, adéu sexe.
    - diga-li al doctor que se'n vagi a la merda i deixa
    de llençar noranta euros cada setmana i
    assumeix-te d'una vegada!
    - no et suporto!
    - jo a tu tampoc!.


    gypsy





  • RE: Repte 259 "Mama... tinc caca!"
    Nubada | 26/07/2007 a les 22:38

    El meu primer repte.
    És una història quotidiana. Molt simple però tan real...!

    ..............

    - Mama... tinc caca!
    - I ara m'ho dius?
    - És que m'ha vingut de cop, de debò!
    Ja sortíem de casa, érem a la porta llevats, esmorzats, vestits i amb les motxilles posades. I jo que avui estava tota contenta perquè només era "una mica" tard. Doncs bé... el nen té caca! Ja m'ho deia, la mama: "els nens han de sortir de casa menjats i pixats"... i cagats!
    - No et pots aguantar fins arribar a l'escola?
    - No mama, no... que em fa molt mal de ventre... molt!
    - Vinga, passa! I acaba aviat!
    Tanco la porta i entro cap dins. La nena ja s'ha tret la motxilla, mira al seu voltant i passeja pel menjador.
    - Mama, puc mirar la tele?
    - Nooooo! Ara no hi ha tele, que quan el teu germà acabi haurem de marxar de seguida.
    Amb posat avorrit, entra al vàter i s'asseu al bidet, contemplant el seu germà. I passa una bona estona.
    - Que no acabes?
    - Encara me'n surt!
    Jo espero i desespero.
    - Com va, això?
    - Ja estic!
    Per fi, vinga som-hi, que ara sí que és tard.
    - Mamaaaaa... no hi ha paper!
    Vaig a buscar-ne, remugant. Com, que no hi ha paper? I qui ha acabat el rotlle, eh?
    - Té, eixuga't... I estira la cadena! Nena... què has fet? Però... per què has obert l'aixeta de la dutxa? Treu el cap d'aquí! Ooooh, doncs ara surts al carrer ben xopa, mira, fa calor... apa, anem! I espabileu, que encara ens trobarem la porta tancada...


  • Pixar fora de test
    angie | 26/07/2007 a les 22:58

    Que s'hagi instal.lat a la barra, és bon senyal. Somriu obertament al barman mentre es gira de cara a la pista. M'apropo i em recolzo en un dels taburets plastificats. Em mira de cua d'ull. Faig veure que no me n'he adonat. Segueixo el ritme de la música fent ballar els glaçons de la copa. Ara sóc jo qui la mira. Ella s'ajup per tocar-se la tanca de la sandàlia mostrant-me la profunditat de l'escot. Em mira de nou mentre s'alça i es dirigeix al cambrer per dir-li que torna en una estona.
    -D'acord, reina - li respon, sense aixecar la vista dels bitllets que compta.

    Avança cap al fons del local. La segueixo a unes passes de distància. La porta del lavabo de dones es tanca al meu davant. Esperaré que surti i faré veure que surto del dels homes, que queda just enfront. Sempre he pensat que està fet amb tota la intenció. Les converses viatgen travessant el passadís, acompanyades pel soroll de les cadenes sorolloses i pel de l'expenedora de paper eixugamans. Però què coi!. Entraré fent veure que m'equivoco i serà la manera de trencar el gel i, ja sabem què acaba passant en lavabos de llocs com aquest.

    *

    Avui no tenia gaire ganes, tinc el ventre inflat per culpa de la col-i-flor del dinar, però anar al Màgic s'ha convertit en un costum. És un bon lloc on agafar idees per escriure l'article diari. En Salva està molt atrafegat, és dissabte i no dóna l'abast amb la feina. No té temps per explicar-me xafarderies dels clients. I aquest paio?. Però si podria ser el meu pare!. Aquestes sandàlies m'estan matant els peus, hauré d'anar al servei i posar-me una tireta de les que duc a la bossa. Odio entrar en els lavabos, no saps mai què t'hi trobaràs. I per postres, aquest tio sembla que em segueix. No s'atrevirà a entrar, espero, perquè li caurà una dutxa d'aigua freda de les bones! Quin fàstic d'home i uff... quina fortor de perfums barrejats!. Ja tornen a remugar els budells. Aquest està lliure, perfecte!... Oooh, quin gust!.


    • RE: Pixar fora de test (aquest)
      angie | 26/07/2007 a les 23:04

      Que s'hagi instal.lat a la barra, és bon senyal. Somriu obertament al barman mentre es gira de cara a la pista. M'apropo i em recolzo en un dels taburets plastificats. Em mira de cua d'ull. Faig veure que no me n'he adonat. Segueixo el ritme de la música fent ballar els glaçons de la copa. Ara sóc jo qui la mira. Ella s'ajup per tocar-se la tanca de la sandàlia mostrant-me la profunditat de l'escot. Em mira de nou mentre s'alça i es dirigeix al cambrer per dir-li que torna en una estona.
      -D'acord, reina - li respon, sense aixecar la vista dels bitllets que compta.

      Avança cap al fons del local. La segueixo a unes passes de distància. La porta del lavabo de dones es tanca al meu davant. Esperaré que surti i faré veure que surto del dels homes, que queda just enfront. Sempre he pensat que està fet amb tota la intenció. Les converses viatgen travessant el passadís, acompanyades pel soroll de les cadenes i pel de l'expenedora de paper eixugamans. Però què coi!. Entraré fent veure que m'equivoco i serà la manera de trencar el gel i, ja sabem què acaba passant en lavabos de llocs com aquest.

      *

      Avui no tenia gaire ganes, tinc el ventre inflat per culpa de la col-i-flor del dinar, però anar al Màgic s'ha convertit en un costum. És un bon lloc on agafar idees per escriure l'article diari. En Salva està molt atrafegat, és dissabte i no dóna l'abast amb la feina. No té temps per explicar-me xafarderies dels clients. I aquest paio?. Però si podria ser el meu pare!. Aquestes sandàlies m'estan matant els peus, hauré d'anar al servei i posar-me una tireta de les que duc a la bossa. Odio entrar en els lavabos, no saps mai què t'hi trobaràs. I per postres, aquest tio sembla que em segueix. No s'atrevirà a entrar, espero, perquè li caurà una dutxa d'aigua freda de les bones! Quin fàstic d'home i uff... quina fortor de perfums barrejats!. Ja tornen a remugar els budells. Aquest està lliure, perfecte!... Oooh, quin gust!.


      • Una nit de merda!
        foster | 26/07/2007 a les 23:55

        Una nit de merda!

        Estava atònit de com anava la nit. Ella s'havia mostrat disposada a divertir-se, a jugar coquetejant descaradament.
        -Prenem una copa? Sortim a la terrassa? Vols que ballem una mica, ben junts?
        Sí, tot anava de fàbula fins que vaig començar a notar un remenat estrany als budells, culpa segur del puto asquerós ponx de menta. Primer només un rumor ofegat i intermitent, a penes perceptible fora del meu propi ventre. Però, per desgràcia i immediatament, de seguida havien començat els gasos…unes aromes pudents i horripilants amb pets sonors com a banda sonora.
        Llavors, agobiat i aprofitant que ella parlava amb una dona pintada com una mona que l'entretenia amb ganes, vaig decidir fer cas dels esgarips del meu estómac i viag córrer cap al vàter. Però en obrir la porta, amb els pantalons mig abaixats i apretant les dents amb força, tot eren dutxes al meu davant. I rentamans, i piles de tovalloles i paper de coloraines en rotllos perfectament col.locats en estants a la paret…Em moria, la panxa a punt d'explotar, però pel que vaig entendre del senyal d'un altre que com jo es cagava a sobre, sí que hi havia letrines, i vàries, però al fons, ocultes per la llarga cua de modernillos que esperaven per fer-se una clenxa o practicar sexe buscant l'excitació dels llocs públics i prohibits.
        L'ànima se m'escolava per entre els pantalons, i no podria remeiar l'inevitable si no trobava una solució urgent. Com un llop famolenc a la cacera d'un cèrvol, els meus ulls buscaven entre les cames i trobaven una paperera…els meus ulls buscaven rere les portes tancades i trobava una dutxa on camuflar-me…Llavors, aprofitant el moment en què al lluny sonava una cadena que buidava a doll l'aigua dins la tassa, vaig deixar anar sense por i a gust la pasterada que s'havia interposat feia uns minuts entre jo i el món sencer, però, en especial, entre jo i la meva conquesta de la nit. Em vaig eixugar a corre-cuita amb un munt papers de fumar i vaig sortir esperitat cap a la barra.

        Però ella, òbviament, ja no hi era

        • Una nit de merda! (corregit i definitiu)
          foster | 27/07/2007 a les 00:27

          Una nit de merda!

          Estava encantat de com anava la nit. Ella s'havia mostrat disposada a divertir-se, a jugar coquetejant descaradament.
          -Prenem una copa? Sortim a la terrassa? Vols que ballem una mica, ben junts?
          Sí, tot anava de fàbula fins que vaig començar a notar un remenat estrany als budells, culpa segur del puto asquerós ponx de menta. Primer només un rumor ofegat i intermitent, a penes perceptible fora del meu propi ventre. Però, per desgràcia, de seguida havien començat els gasos…unes flaires pudents i horripilants amb pets descarats com a banda sonora.
          Llavors, agobiat i aprofitant que ella parlava amb una dona pintada com una mona que l'entretenia amb ganes, vaig decidir fer cas dels esgarips del meu estómac i vaig córrer cap al vàter. Però en obrir la porta, amb els pantalons mig abaixats i apretant les dents amb força, tot eren dutxes al meu davant. i rentamans, i piles de tovalloles i paper de coloraines en rotllos perfectament col.locats en estants a la paret…Em moria, la panxa a punt de rebentar, però pel que vaig entendre del senyal d'un altre que com jo es cagava a sobre, sí que hi havia lavabos, i varis, però al fons, ocults per la llarga cua de modernillos que esperaven per fer-se una clenxa o practicar sexe buscant l'excitació especial dels llocs públics i prohibits.
          L'ànima se m'escolava per entre els pantalons, i no podria remeiar l'inevitable si no trobava una solució urgent. Com un llop famolenc a la cacera d'un cèrvol, els meus ulls buscaven entre les cames i trobaven una paperera…els meus ulls buscaven rere les portes tancades i trobava una dutxa on camuflar-me…Llavors, aprofitant el moment en què al lluny sonava una cadena que buidava a raig l'aigua dins la tassa, vaig deixar anar sense por i a gust la pasterada que s'havia interposat feia uns minuts entre jo i el món sencer, però, en especial, entre jo i la meva conquesta de la nit. Em vaig eixugar a corre-cuita amb un munt de papers de fumar i vaig sortir esperitat cap a la barra.

          Però ella ja no hi era...

  • Tardes a Paraiba
    pentinella | 26/07/2007 a les 23:58

    En les tardes sense temps de Paraiba, el meu fill i jo anàvem cada dia a berenar al forn del poble. Era en un indret allunyat, més enllà del sorramoll dels cocodrils, on, a més del pa, hi venien empanades senzilles de guaiaba o pinya, galetes de coco i coques de vainilla. El cafè te'l servien com a casa, acabat de colar amb un escorredor de ret, i de les sucreres mal tapades de les taules, en obrir-les, se n'escapaven abelles d'ales i ventre virolats.
    Davant la finestra volaven guacamais vermells, i en els troncs altíssimes de les pomeretes d'aigua alguns micos s'aventuraven fins als extrems de les branques.
    Dins del petit local del forn de pa hi havia quatre taules de fusta amb cadires per poder-s'hi estar, i un petit excusat construït a una de les bandes. Allà només hi havia un vàter sense cadena, al qual havies de tirar una galleda d'aigua que omplies d'una aixeta que esquitxava com una dutxa. D'altra banda, el paper, un cop fet servir, calia llançar-lo al munt general disposat en un poal.
    Una d'aquelles tardes, des d'aquest peculiar excusat el meu fill va llançar un crit d'ajuda. Em vaig abraonar a veure què passava i, de la porta estant, vaig veure el sorprenent espectacle d'una salamandra que, com una vistosa joia llistada de negre i vermell, ocupava sencera la tassa del vàter. Neguitosa, provava inútilment d'enfilar-se per les parets llisquents. L'animal era una absoluta meravella.
    Com en una inspiració, vaig córrer cap a la taula i vaig prendre la cullera. Vaig agafar la salamandra per sota mentre ella, immòbil, es deixava portar. Llavors, alçant-la curosament, la vaig fer sortir per la finestra on, un cop es va sentir alliberada, va clavar una sotragada amb la cua com fuet.
    El forn de pa seguia solitari, el meu fill estava trasbalsat i jo em sentia emocionada per haver ajudat a escapar aquell ésser prodigiós.
    Després, en silenci, ens van tornar a seure, conscients de trobar-nos envoltats de tanta vida desconeguda i fantàstica que els nostres ulls i la nostra ànima es trobaven constantment meravellats.


  • Paraules
    Marla | 27/07/2007 a les 00:13

    Per què no us oblideu d'una vegada del meu físic atòmic i pareu atenció en el coi de persona que palpita dins? Jo només em vesteixo i em maquillo així perquè us fixeu en mi i després descobriu què amago a dins. He vingut a trobar un home de veritat... o només un home simple que em pregunti com m'ha anat al dia, que m'acompanyi al Verdi el dia de l'espectador, que s'emprenyi també per allò que diu el telenotícies, que somrigui quan se'm crema l'arròs, que em folli cadi nit i pels matins em doni una mica més.
    Fum, whisky, pols de lluna, pastilles, ninetes dilatades... paraules fotocopiades i barroers posats d'anunci. La veu d'Alaska cantant "No sé qué me das que me hace volar más alto de lo que nunca soñé" em sembla la única veu amiga. Ve t'ho aquí quin panorama. I una cua infernal per entrar al lavabo, a la única illa aquí possible.

    ...

    No és això precisament una illa paradisíaca: orins al terra, papers tenyits d'un marró sospitós allà en un racó, rialles portes enfora que juraria són les de la novia d'en Chuchy, la cadena està espatllada... "Si el teu pare era pintor i n'has heretat alguna cosa, pinta-li el cul a ta mare i no pintis les parets" uhmmmm quina cosa més horrible! A casa puc asseure'm a la tassa i llegir Bukowski, o mirar els àngels i dimonis kitch que guarneixen la cortina de la dutxa. Aquí exercito els meus malucs intentant no tocar cap superfície mentre el meu ventre s'alleugereix. Però continuo llegint paraules a la porta "La vida és com una llegenda, no importa que sigui llarga sinó que estigui ben narrada" ...aquesta no està gens malament... ""No et preguntis com he arribat fins aquí. Sento nostàlgia de tu. No et conec, però sé que m'estàs llegint. 67613145" ...com un acte reflexa la meva mà busca el mòbil dins la bossa i començo a marcar 67613145

  • RE: Repte 259 "A l'excusat"
    perunforat | 27/07/2007 a les 16:28

    Marinada!!!No cal ni que et llegeixis el meu que queda fora de joc...osti tu, l'altre dia no compto les paraules i aquesta vegada m'oblido de les paraules clau...
    Em proclamo LA DESPISTADA NÚMERO DEL RELATAIRES...
    Perdona per fer-te perdre el temps...
    La pròxima a veure si ho faig millor tot plegat...treballar i escriure...mal "asunto"

    Perdona!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.