Detall intervenció

oh, my god... llegiu aquí! atenció, aquí!!! a dalt no!

Intervenció de: c | 25-08-2006


Bé, gràcies per tenir paciència, a més, quan s'espera és quan es valoren més les coses ;)
Comento que tots escriviu molt bé, i també dic que el resultat és molt crític, depèn molt dels gustos de la jutgessa (jo), però bé.
Deia el meu germà que potser això de dir alguns errors, o coses que jo canviaria no queda bé, però jo crec que és una manera de rectificar. A més, jo vaig aprendre a vigilar més, sobretot amb les comes, que sempre em passo de nombre.




NIT SENSE ESTRELLES - LoPardal
355 paraules

He rellegit unes quantes vegades el teu relat. Al principi, no m'acabava de quadrar qui era l'Urc, i també rellegia per acabar d'esbrinar quina mena d'accident va patir, quin accident feia que la vida li fés un tomb i no es volgués casar. He tardat una mica en entendre que l'Urc és un gos que acompanya a donar un tomb al seu amo, un home cec per causa d'un accident. Es nota en la frase que diu Però ell no ho veu...no ho pot veure .
Troba en la nit el seu refugi, ja que de dia la gent que es troba es compadeix d'ell. Moltes vegades ha passat això, un accident que malmet el cos de la persona, ja sigui immobilitzant-li les cames o els braços o quedar-se cec; i la gent es tanca a casa. Aquest home (el qual no se sap el nom) no es tanca a casa, però es crea una mena de paret entorn seu.
El trobo molt ben escrit, però només hi trobo un petit però, i el trobo a l'última frase. Fins l'endemà, a la nit, què és la seva millor aliada, quan els carrers són lliures [...].. Jo eliminaria la primera coma. A més, el què de què és la seva millor aliada va sense accent, ja que no es troba en una pregunta.


***


Lucidesa nocturna - aleshores
315 paraules

Escrivint en primera persona mostres un personatge que no és que no li agradi la nit, ni tampoc que en ella hi trobi un lloc on passar desvetllat observant les estrelles o fent qualsevol cosa. La nit és la foscor on un reposa i es relaxa, somnia o té malsons...
Després resulta que de més gran, és el moment en què pensa amb més claredat amb les seves preocupacions i maldecaps.
M'agrada la història, crec que s'ha portat molt bé, cada paràgraf amb la seva història, mantenint un equilibri. Sense sobrepassar la línea (per què a vegades escrivint en primera persona comences a parlar i parlar, costa frenar-te una mica (almenys a mi em passa)).
Algunes errades que he trobat. Hi ha el tema dels accents. En els dos llocs on surt la paraules son (no el verb), li poses accent, quan no en porta. I també, un parell de cops a la paraula després li poses accent obert. L'accent obert seria si fos el verb despendre.
Al principi, apareix una frase Però insisteixo no hi ha altre moment més complet que desprès de satisfer la gana i reposar i quan el cos ja ha assolit el ritme adequat. al qual hi falten unes comes, ja que no és pot llegir sense aturar-se a respirar. Jo en col·locaria una després de "Però insisteixo, no hi ha...", i una altra després de reposar, i aleshores eliminaria la "i" de després de reposar.
També, hi ha un moment que dius "pocs bons moments". Jo canviaria això, ja que hi ha masses sons iguals en un espai tan petit. Ho dic perquè una vegada jo també ho vaig fer, i sona millor canviant-ho.
I el proba del tercer paràgraf va amb v. També he trobat un lapsus de gènere, "S'ha acabat aquella dormir".

Potser aquesta llista de faltes sembla que ho nega, però m'agrada el teu repte.


***



La Ventafocs reloaded - Àfrika Winslet
319 paraules

M'encanta. M'encanta aquesta mena de... com ho diria, prosa que té ritme de poesia. Té una meva d'encant, no sé. A més que deixa a la imaginació del lector esbrinar què és o qui és la noia que parla. Un somni? La ventafocs convertida en pols?
Jo crec que és un somni.

Només un comentari, la propera vegada que escriguis un títol en llengua estrangera explica el seu significat ;)




***


"Show me heaven" (Mostra'm el cel) - angie
307 paraules

M'ha fet gràcia com l'orgull mascle es feria engelosit per la lluna, que mira a la noia. Que les dones sempre ens fem companyia...jeje
M'ha agradat la frase aquesta, la que diu el noi Mostra'm el cel i la llum del nostre nom, tu que guardes el son en l'obscura fantasia dels teus ulls .
Una manera bonica de contar l'amor i la màgia que uneix aquesta parella, aquest relat.



***

Tu, jo i el meu àtic - Sol_ixent
352 paraules

El principi m'estranyava una mica, ja que diu que es coneixen de tota la vida i després de dir que tanca curosament la porta, penso "Com si fossin amants des de fa tan de temps". Al final s'aclareix això, els seu amor està mal vist (sobretot aquí, que fins fa molt poc no es feien casaments de homosexuals). A més que hi ha aquell comentari penós, que es fa com a critica i tal, aquells que pensen que quan un és homosexual li ha d'agradar totes les persones del seu mateix sexe (cosa que crec que és totalment fals, a veure, ells són com els que els hi agrada les persones del sexe contrari: no t'agraden tots, sinó persones concretes que són especials per tu).

Només un simple però, i és que el sobtat canvi entre el primer i segon paràgraf no m'acaba d'agradar. Em refereixo al fet que el primer paràgraf acaba amb una exclamació, i aleshores el segon comença amb una afirmació de descripció. No ho sé, em sembla un sobtat canvi d'expressió.


***

Qui ets? - Palern
360 paraules

És un amant de la nit potser per la força, ja que no pot viure en la llum. La pobra Jenny queda convertida en vampir... La descripció del principi és precisa, de manera que quan llegeixes al final potser et quedes una mica parat...

***


Presoner de la nit - Basilea
309 paraules

Si m'haguessis enxampat en un altre moment, i no mig adormida, m'hagués quedat parada de debò (vull dir més). És que la desesperança i el desemparament és tan fort que ja no sap ni on buscar, i és en la lluna que troba la seva llum. Una llum que diu que aguanti. I s'imagina que és ella qui està empresonada. Com si simbolitzés que els humans atrapen la llum i la verdadera llibertat (que és la veritat). Al final, es mor. I ella plora.
aquella nit va ploure, la lluna plorava... Ha sigut aquesta frase la que m'ha fet recorda del patiment de l'home.
Algun però...falta alguna coma Parlo d'aquella que ve a buscar-me entre barrots a qui allargo la mà darrere de barrots hi posaria una coma.
Falta un accent diacrític, Però sempre son somnis , ja que aquí és un verb.
Al següent tros hi afegiria una "i" a la següent frase: Sentat al fons d'aquest forat, fosc, buit, brut ple dels secrets de les vides perdudes , després de brut.




***

NIT VALENCIANA- Xavier Valeri valeri coromi
351 paraules

El final és una mica radical, com ho diria. Ens presentes en un recinte militar, on resulta que hi ha una barana trencada, i s'acaba amb un carnaval. Ara, pensant-t'hi, penso: les tres persones són persones que es creuen per casualitat i passen pel forat aquell o són els companys del narrador?
I el primer diàleg és una mica liós.


***


Amants de la nit - Yáiza
319 paraules

Jo potser hagués centrat més el tema en la nit, que d'això és tractava, però així ja és bonic, el relat. Un amor a primera vista, però que s'ha anat apropant amb converses, mirades... Ho vas mostrant de mica en mica.
Voldria comentar una petita cosa. Jo encara no he estudiat a fons la combinació de pronoms febles darrere el verb, però em falta alguna cosa a es tornaven més silenciosos amb els minuts, o potser és que vam deixar de parar-los atenció . Al lloc d'aquest parar-los atenció potser hi posaria parar-los-hi, però no ho sé segur.



***



Gina - Palern
360 paraules

Més que un relat sobre la nit, i els seus amants, és una història d'amor i records. Un amor que acaba com comença, i es queda a la ment com un simple somni. Si, la gent canvia, com dius, i els records es van convertint en una experiència que sempre recordarem, si és una mala experiència, l'aprenem per no caure altre cop, i quan és una cosa bona, el tenim per recordar.
És una conversa entre un avi i la seva néta... i és que les coses que aprenem dels avis... experiències seves, com haver robat melons de petit en un camp, o ensenyar-me com funcionava unes pistoles de joguines, el qual la cosa que es llençava eren les peça de metall de les cortines de davant de les cases... (això és cert).
Són un pou de saviesa, i també de tendresa.
Sobre el relat, crec que està molt ben escrit, i el diàleg està ben portat.


***


Que arribi la nit - Miralpeix
325 paraules

Realment això és la ràbia pura sobre unes persones... però perquè no dius alt i clar que no els suportes?
Fa gràcia el relat... segur que és el que ha de fer, oi? La gran insistència provoca això, a més que la gran parrafada del tren...és un relat entretingut en tots els sentits. Un noi que estima la nit perquè és quan està lliure de persones que no suporta...
Entretingut. I ben escrit, costa ser una persona que insisteix, fer gràcia, i fer frases llargues que tinguin sentit, i que estigui ben escrit. Per què sempre a vegades ens embalem.

***

L'intern - Filalici
335 paraules

Ens presentes en una escola-internat religiós, on tot està regit per la oració i la disciplina. A part que a mi mai m'han agradat massa les escoles religioses, independentment de ser no ser creient, ja que a l'escola on anava, les monges sempre feien preferències i prejudicis. Fins i tot ara, que els càstigs físics no estan permesos, una va arribar a pegar a la cara el nen graciós de la classe, que per cert era molt simpàtic. També, deient que no arribarien enlloc, i vét aquí que ara està al grup A, a l'institut. També, a una amiga meva
, que tenia i té pensaments apolítics i anarquistes, la van tractar de nazi, i li van dir que si parlava dels seus gustos la farien fora.
Però la realitat que mostres al final del relat, em sorprèn i em descol·loca. Encara no acabo d'entendre, però és una de les dues coses. El monjo disfruta pegant els bons nens, i veient el seu horror, i el seu dolor. Un addicte al patiment extern, vaja. O és que viola els nens... no sé què pensar. Totes dues coses són esgarrifoses.
Hi ha que s'amaguen sota la disfressa "innocent" de monjo.
El relat està ben escrit. Al final queda el misteri aquest, què fa exactament, però millor deixar-ho amagat.

***


STONENGE - Josep Bonnín Segura
345 paraules

Està ben escrit, el relat, i ens du a un món màgic i de guerra. M'ha agradat força quan ha sortit el drac, suposo perquè m'encanten. La lectura flueix bé, tret de la primera frase que crec que hi sobra la coma de darrere de pedra, i també a una frase que surt més endavant perquè el conjur, assegurés la victòria la foscor. , ja que separa el subjecte am el verb, cosa que també passa quan dius Un llampec, es clavà enmig del foc .
A més, la última frase, Demà a la claror de l'alba: La victòria , no veig si és un futur, el camí que volen seguir, o si és el que passa, el que ja aconsegueixen. Però ja està bé, m'agrada, que qualsevol pensi que passa exactament a l'alba.



****


Segons el grau que m'han agradat, la relació amb el tema, i tot plegat, dic els quatre finalistes.
Que són: Àfrika Winslet, LoPardal, aleshores i Basilea



Decideixo, per la seva forma d'escriure que m'encanta, que la guanyadora, les guanyadores, el guanyador... aiiiiiiiiii






Àfrika Winslet i Basilea



Felicitats a les guanyadores, i a tots els participat, que encara que m'heu portat feina, m'he entretingut!



Respostes

  • oh, my god... llegiu aquí! atenció, aquí!!! a dalt no!
    c | 25/08/2006 a les 13:41

    Bé, gràcies per tenir paciència, a més, quan s'espera és quan es valoren més les coses ;)
    Comento que tots escriviu molt bé, i també dic que el resultat és molt crític, depèn molt dels gustos de la jutgessa (jo), però bé.
    Deia el meu germà que potser això de dir alguns errors, o coses que jo canviaria no queda bé, però jo crec que és una manera de rectificar. A més, jo vaig aprendre a vigilar més, sobretot amb les comes, que sempre em passo de nombre.




    NIT SENSE ESTRELLES - LoPardal
    355 paraules

    He rellegit unes quantes vegades el teu relat. Al principi, no m'acabava de quadrar qui era l'Urc, i també rellegia per acabar d'esbrinar quina mena d'accident va patir, quin accident feia que la vida li fés un tomb i no es volgués casar. He tardat una mica en entendre que l'Urc és un gos que acompanya a donar un tomb al seu amo, un home cec per causa d'un accident. Es nota en la frase que diu Però ell no ho veu...no ho pot veure .
    Troba en la nit el seu refugi, ja que de dia la gent que es troba es compadeix d'ell. Moltes vegades ha passat això, un accident que malmet el cos de la persona, ja sigui immobilitzant-li les cames o els braços o quedar-se cec; i la gent es tanca a casa. Aquest home (el qual no se sap el nom) no es tanca a casa, però es crea una mena de paret entorn seu.
    El trobo molt ben escrit, però només hi trobo un petit però, i el trobo a l'última frase. Fins l'endemà, a la nit, què és la seva millor aliada, quan els carrers són lliures [...].. Jo eliminaria la primera coma. A més, el què de què és la seva millor aliada va sense accent, ja que no es troba en una pregunta.


    ***


    Lucidesa nocturna - aleshores
    315 paraules

    Escrivint en primera persona mostres un personatge que no és que no li agradi la nit, ni tampoc que en ella hi trobi un lloc on passar desvetllat observant les estrelles o fent qualsevol cosa. La nit és la foscor on un reposa i es relaxa, somnia o té malsons...
    Després resulta que de més gran, és el moment en què pensa amb més claredat amb les seves preocupacions i maldecaps.
    M'agrada la història, crec que s'ha portat molt bé, cada paràgraf amb la seva història, mantenint un equilibri. Sense sobrepassar la línea (per què a vegades escrivint en primera persona comences a parlar i parlar, costa frenar-te una mica (almenys a mi em passa)).
    Algunes errades que he trobat. Hi ha el tema dels accents. En els dos llocs on surt la paraules son (no el verb), li poses accent, quan no en porta. I també, un parell de cops a la paraula després li poses accent obert. L'accent obert seria si fos el verb despendre.
    Al principi, apareix una frase Però insisteixo no hi ha altre moment més complet que desprès de satisfer la gana i reposar i quan el cos ja ha assolit el ritme adequat. al qual hi falten unes comes, ja que no és pot llegir sense aturar-se a respirar. Jo en col·locaria una després de "Però insisteixo, no hi ha...", i una altra després de reposar, i aleshores eliminaria la "i" de després de reposar.
    També, hi ha un moment que dius "pocs bons moments". Jo canviaria això, ja que hi ha masses sons iguals en un espai tan petit. Ho dic perquè una vegada jo també ho vaig fer, i sona millor canviant-ho.
    I el proba del tercer paràgraf va amb v. També he trobat un lapsus de gènere, "S'ha acabat aquella dormir".

    Potser aquesta llista de faltes sembla que ho nega, però m'agrada el teu repte.


    ***



    La Ventafocs reloaded - Àfrika Winslet
    319 paraules

    M'encanta. M'encanta aquesta mena de... com ho diria, prosa que té ritme de poesia. Té una meva d'encant, no sé. A més que deixa a la imaginació del lector esbrinar què és o qui és la noia que parla. Un somni? La ventafocs convertida en pols?
    Jo crec que és un somni.

    Només un comentari, la propera vegada que escriguis un títol en llengua estrangera explica el seu significat ;)




    ***


    "Show me heaven" (Mostra'm el cel) - angie
    307 paraules

    M'ha fet gràcia com l'orgull mascle es feria engelosit per la lluna, que mira a la noia. Que les dones sempre ens fem companyia...jeje
    M'ha agradat la frase aquesta, la que diu el noi Mostra'm el cel i la llum del nostre nom, tu que guardes el son en l'obscura fantasia dels teus ulls .
    Una manera bonica de contar l'amor i la màgia que uneix aquesta parella, aquest relat.



    ***

    Tu, jo i el meu àtic - Sol_ixent
    352 paraules

    El principi m'estranyava una mica, ja que diu que es coneixen de tota la vida i després de dir que tanca curosament la porta, penso "Com si fossin amants des de fa tan de temps". Al final s'aclareix això, els seu amor està mal vist (sobretot aquí, que fins fa molt poc no es feien casaments de homosexuals). A més que hi ha aquell comentari penós, que es fa com a critica i tal, aquells que pensen que quan un és homosexual li ha d'agradar totes les persones del seu mateix sexe (cosa que crec que és totalment fals, a veure, ells són com els que els hi agrada les persones del sexe contrari: no t'agraden tots, sinó persones concretes que són especials per tu).

    Només un simple però, i és que el sobtat canvi entre el primer i segon paràgraf no m'acaba d'agradar. Em refereixo al fet que el primer paràgraf acaba amb una exclamació, i aleshores el segon comença amb una afirmació de descripció. No ho sé, em sembla un sobtat canvi d'expressió.


    ***

    Qui ets? - Palern
    360 paraules

    És un amant de la nit potser per la força, ja que no pot viure en la llum. La pobra Jenny queda convertida en vampir... La descripció del principi és precisa, de manera que quan llegeixes al final potser et quedes una mica parat...

    ***


    Presoner de la nit - Basilea
    309 paraules

    Si m'haguessis enxampat en un altre moment, i no mig adormida, m'hagués quedat parada de debò (vull dir més). És que la desesperança i el desemparament és tan fort que ja no sap ni on buscar, i és en la lluna que troba la seva llum. Una llum que diu que aguanti. I s'imagina que és ella qui està empresonada. Com si simbolitzés que els humans atrapen la llum i la verdadera llibertat (que és la veritat). Al final, es mor. I ella plora.
    aquella nit va ploure, la lluna plorava... Ha sigut aquesta frase la que m'ha fet recorda del patiment de l'home.
    Algun però...falta alguna coma Parlo d'aquella que ve a buscar-me entre barrots a qui allargo la mà darrere de barrots hi posaria una coma.
    Falta un accent diacrític, Però sempre son somnis , ja que aquí és un verb.
    Al següent tros hi afegiria una "i" a la següent frase: Sentat al fons d'aquest forat, fosc, buit, brut ple dels secrets de les vides perdudes , després de brut.




    ***

    NIT VALENCIANA- Xavier Valeri valeri coromi
    351 paraules

    El final és una mica radical, com ho diria. Ens presentes en un recinte militar, on resulta que hi ha una barana trencada, i s'acaba amb un carnaval. Ara, pensant-t'hi, penso: les tres persones són persones que es creuen per casualitat i passen pel forat aquell o són els companys del narrador?
    I el primer diàleg és una mica liós.


    ***


    Amants de la nit - Yáiza
    319 paraules

    Jo potser hagués centrat més el tema en la nit, que d'això és tractava, però així ja és bonic, el relat. Un amor a primera vista, però que s'ha anat apropant amb converses, mirades... Ho vas mostrant de mica en mica.
    Voldria comentar una petita cosa. Jo encara no he estudiat a fons la combinació de pronoms febles darrere el verb, però em falta alguna cosa a es tornaven més silenciosos amb els minuts, o potser és que vam deixar de parar-los atenció . Al lloc d'aquest parar-los atenció potser hi posaria parar-los-hi, però no ho sé segur.



    ***



    Gina - Palern
    360 paraules

    Més que un relat sobre la nit, i els seus amants, és una història d'amor i records. Un amor que acaba com comença, i es queda a la ment com un simple somni. Si, la gent canvia, com dius, i els records es van convertint en una experiència que sempre recordarem, si és una mala experiència, l'aprenem per no caure altre cop, i quan és una cosa bona, el tenim per recordar.
    És una conversa entre un avi i la seva néta... i és que les coses que aprenem dels avis... experiències seves, com haver robat melons de petit en un camp, o ensenyar-me com funcionava unes pistoles de joguines, el qual la cosa que es llençava eren les peça de metall de les cortines de davant de les cases... (això és cert).
    Són un pou de saviesa, i també de tendresa.
    Sobre el relat, crec que està molt ben escrit, i el diàleg està ben portat.


    ***


    Que arribi la nit - Miralpeix
    325 paraules

    Realment això és la ràbia pura sobre unes persones... però perquè no dius alt i clar que no els suportes?
    Fa gràcia el relat... segur que és el que ha de fer, oi? La gran insistència provoca això, a més que la gran parrafada del tren...és un relat entretingut en tots els sentits. Un noi que estima la nit perquè és quan està lliure de persones que no suporta...
    Entretingut. I ben escrit, costa ser una persona que insisteix, fer gràcia, i fer frases llargues que tinguin sentit, i que estigui ben escrit. Per què sempre a vegades ens embalem.

    ***

    L'intern - Filalici
    335 paraules

    Ens presentes en una escola-internat religiós, on tot està regit per la oració i la disciplina. A part que a mi mai m'han agradat massa les escoles religioses, independentment de ser no ser creient, ja que a l'escola on anava, les monges sempre feien preferències i prejudicis. Fins i tot ara, que els càstigs físics no estan permesos, una va arribar a pegar a la cara el nen graciós de la classe, que per cert era molt simpàtic. També, deient que no arribarien enlloc, i vét aquí que ara està al grup A, a l'institut. També, a una amiga meva
    , que tenia i té pensaments apolítics i anarquistes, la van tractar de nazi, i li van dir que si parlava dels seus gustos la farien fora.
    Però la realitat que mostres al final del relat, em sorprèn i em descol·loca. Encara no acabo d'entendre, però és una de les dues coses. El monjo disfruta pegant els bons nens, i veient el seu horror, i el seu dolor. Un addicte al patiment extern, vaja. O és que viola els nens... no sé què pensar. Totes dues coses són esgarrifoses.
    Hi ha que s'amaguen sota la disfressa "innocent" de monjo.
    El relat està ben escrit. Al final queda el misteri aquest, què fa exactament, però millor deixar-ho amagat.

    ***


    STONENGE - Josep Bonnín Segura
    345 paraules

    Està ben escrit, el relat, i ens du a un món màgic i de guerra. M'ha agradat força quan ha sortit el drac, suposo perquè m'encanten. La lectura flueix bé, tret de la primera frase que crec que hi sobra la coma de darrere de pedra, i també a una frase que surt més endavant perquè el conjur, assegurés la victòria la foscor. , ja que separa el subjecte am el verb, cosa que també passa quan dius Un llampec, es clavà enmig del foc .
    A més, la última frase, Demà a la claror de l'alba: La victòria , no veig si és un futur, el camí que volen seguir, o si és el que passa, el que ja aconsegueixen. Però ja està bé, m'agrada, que qualsevol pensi que passa exactament a l'alba.



    ****


    Segons el grau que m'han agradat, la relació amb el tema, i tot plegat, dic els quatre finalistes.
    Que són: Àfrika Winslet, LoPardal, aleshores i Basilea



    Decideixo, per la seva forma d'escriure que m'encanta, que la guanyadora, les guanyadores, el guanyador... aiiiiiiiiii






    Àfrika Winslet i Basilea



    Felicitats a les guanyadores, i a tots els participat, que encara que m'heu portat feina, m'he entretingut!


    • RE: oh, my god... llegiu aquí! atenció, aquí!!! a dalt no!
      Sol_ixent | 25/08/2006 a les 13:56

      Gràcies pels comentaris... de debò!

      Jo volia aclarir-te una cosa del relat: diu que tanca la porta curosament perquè tothom a casa seva ja dorm, potser no està prou ben redactat i no ho has acabat d'entendre, no? No acabo d'entendre la relació que tu estableixes, no veig que tingui res a veure el fet de que siguin amants de fa temps amb això... jo ho vaig escriure simplement per a que es correspongués amb el fet de que és un amor secret i que sortia de nit... com en el teu relat!

      Bé, dit això -que espero que hagis entès- només queda dir:

      ENHORABONA, ÀFRIKA I BASILEIA!!!

      A veure què ens prepareu aquest cop...

      Per cert: últimament, Àfrika estas que "te sales" amb els reptes!!!!

      Sol_ixent
      • Solet_meu!!!!!
        Àfrika Winslet | 25/08/2006 a les 16:16

        Hola noia! jeje... gràcies, sí que és veritat... hauré pillat la directa? el truco de l'almendruco?? Soborno als jutges??? jajajjaa!

        La única veritat és, com ja he dit algun cop, que el Repte m'ha ajudat a millorar molt la meva prosa i, poc a poc, estic agafant tranquillo als relats curts. A més, m'agrada fer-ho! Què més puc demanar??!!

        Petons!!!!!!!
    • Felicitats a les guanyadores!!
      mjesus | 25/08/2006 a les 14:16

      Molt bé catpuig els comentaris, jo en aquesta ocasió no vaig tenir massa temps per el repte, ni inspiració, però veig que no ha anat gens malament la participació.
      Fins un altre.
  • RE: Veredicte Repte CLX (160)---> Amant de la nit
    T. Cargol | 25/08/2006 a les 14:19

    Felicitacions a les guanyadores i a la convocant del repteCatpuig.


    • Enhorabona noies!!!
      Yáiza | 25/08/2006 a les 14:32

      Catpuig, gràcies pels comentaris i l'esforç (que no ha sigut poc).

      Àfrika, Basileia.... mooooltes felicitats! I ara a preparar els 161!!! (cap i cua, per cer)

      Yáiza
    • RE: RE: Felicits a les guanyadores i a Catpuig pel veredicte
      Josep Bonnín Segura | 25/08/2006 a les 14:33

      i a més per fer-me notar uns errors que ben prest he rellegit el meu relat i els he rectificat. I esper no oblidar en els propers relats.
      Una aferrada pel coll per tots/totes que llegeixin aquest missatge.
      Josep
  • RE: Veredicte Repte CLX (160)---> Amant de la nit
    angie | 25/08/2006 a les 15:28

    Felicitats reines!. Apa, ara a pel 161...

    Merci catpuig pel comentari. Ah i per la convocatòria!


    • Felicitats a les ganyadores!!!!!!!!!
      Àfrika Winslet | 25/08/2006 a les 16:04

      Ostres, noies, moltes felicitats!! I un petonàs enorme per la jutgessa que s'ho ha currat molt, i això que tenia molta feina i no gens fàcil!! Enhorabona petitona ;)

      Petons!!
      • Ah, però...
        Àfrika Winslet | 25/08/2006 a les 16:12

        si una d'elles sóc jo! jejejeje!

        Escolteu, m'heu pillat fatal... cap de setmana! El meu únic oasi privat de la setmana i m'heu enxampat... jeje! Bé, no sé quan em podré conectar però aquesta tarda espero ser-hi per aquí. Així que quan veieu la Basileia aviseu-la que llegeixi això:

        BaaaaaL!! Nena, què et vaig dir ahir!!!?? Ostres, tinc premonicions! jajaja! Escolta, envia'm un correu amb la teva proposta de repte i quan em conecti te'l contesto de seguida i ho parlem. Si veus que és tard (posem per cas les 21-21:30h) i no he aparegut, et delego el repte! El fas tu, si vols i esteu d'acord, oks?? Muaks noia, i felicitatsss!!!

        Moltíssimes gràcies a tots i totes per les felicitacions, i a catpuig pel comentari (ei, que sí que et vaig explicar el títol!!jeje)

  • Buaaa...
    Basileia | 25/08/2006 a les 16:23

    quina sorpresa, jo que ahir li deia a l'Afrika que no sabia si penjar-lo per por a fer el ridícul!!

    Catpuig moltes gràcies pel comentari, genial, i miraré els errors que has observat!..

    encara no m'ho crec...

    merci!!!

    Felicitats Afrika!! quins cracks!
    • Felicitats!
      Jofre | 25/08/2006 a les 19:21

      Felicitats a finalistes, guanyadores i a la Jutgessa.

      Ben cordial.
      Jofre.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.